Concentració a Hong Kong en recolzament dels independentistes catalans

Un miler dehongkonguesos s’han ajuntat a la primera assemblea solidària amb les protestes de Catalunya als jardins Chater. La xifra desaconsella l’eufòria. Fins a aquest bufó parèntesi que oxigena la febril jungla de ciment del districte Central ha sigut impossible acostar-se en concentracions passades en nom de funcionaris o mares. Els càlculs sempre optimistes dels organitzadors parlen de 3.000 concentrats; la de funcionaris va ser calculada en més de 40.000 participants. Hi ha influït la ignorància, el passotisme i una campanya a les xarxes sobre els riscos de vincular-se amb l’independentisme.

A l’organitzador Ernie Chow Shue-fung no li va sorprendre que l’assistència fos «molt menor» que en altres ocasions.«Els hongkonguesos no estan gaire familiaritzats amb Catalunya i aquesta era una de les raons per convocar aquesta assemblea. Explicar què està passant allà, on també estan patint la brutalitat policial. No crec que estigui relacionat amb la por a què ens relacionin amb un moviment independentista», ha explicat.

Els congregats van agitar estelades, van cridar a favor de la llibertat i van veure imatges en una pantalla dels excessos policials a Barcelona. Andy Chan, prominent líder de les protestes, ha condemnat l’empresonament dels polítics catalans i ha aclarit que la democràcia també és possible sense el dret d’autodeterminació en un discurs molt calculat. Ha liquidat l’esdeveniment un «Visca Catalunya» amb accent cantonès i crits a favor de la independència que han torpedinat el missatge de Chan i les instruccions prèvies.

El coneixement dels hongkonguesos sobre Catalunya no és més sòlid que el dels catalans sobre Hong Kong. Els manifestants havien mostrat durant mesos la seva simpatia cap al ressò llunyà d’una comunitat que reclama la llibertat davant un estat opressor a l’altra punta del globus. Qualsevol pregunta sobre aspectes més concrets abocava a la decepció. Però les protestes a Catalunya van segellar una aliança fèrria. 

«Be water my friend»

La voluntat de «fer un Hong Kong» a Barcelona o l’evident còpia de les seves estratègies (des del cèlebre «be water my friend» de Bruce Lee fins al setge de l’aeroport) van calar en un moviment que necessita qualsevol recolzament exterior contra el poder xinès. Els legisladors, artistes i activistes més mediàtics han difós a les xarxes socials tots els dogmes independentistes: presos polítics, dictadura espanyola, brutalitat policial... A les protestes del cap de setmana, les primeres des de l’esclat a Catalunya, molts hongkonguesos van acudir-hi amb estelades. Era el terreny abonat per a la primera assemblea hongkonguesa-catalana «contra la tirania».

Però l’entusiasme s’havia esllanguit en els últims dies. Alguns van advertir que qualsevol aixecament parasiti unes protestes que disfruten de simpaties generalitzades. I està present l’anatema independentista. Aquest sentiment és en bona part dels joves radicals, però el moviment insisteix que les seves pretensions acaben en el sufragi universal que els catalans sí que disfruten. Evitar la confusió no és irrellevant perquè Pequín remarca la seva voluntat de trencar la sacrosanta integritat territorial.

Sospites sobre la Xina

Notícies relacionades

Les terceres primàries de Lobato

‘Cuina’ per a Joan Carles I

La convocatòria, doncs, ha sigut jutjada per molts internautes com una trampa. Les crides a boicotejar-la no han escassejat. La psicosi antixinesa del moviment ha vist en el permís de les autoritats a la convocatòria el corol·lari de l’engany. També que el servei de metro no hagi sigut tancat per a, presumptament, facilitar-ne l’assistència. Algunes fotos amb banderes xineses esquitxant un oceà d’estelades han apuntalat les cauteles. L’assemblea va ser presentada finalment contra la brutalitat policial i sense cap reclamació política sensible.

Les al·lusions interessades al conflicte català abunden en els dos bàndols. La premsa oficial xinesa ha exhibit la violència policial a Barcelona per remarcar la pulcritud de la hongkonguesa, ha recordat que també les democràcies reprimeixen l’independentisme violent i ha alertat que aplaudir el vandalisme a l’altra punta del món pot tornar-se com un bumerang.