Enquesta eleccions generals Catalunya: La CUP reforçaria l'independentisme el 10-N

Primer termòmetre demoscòpic dels efectes de la sentència del procés i els aldarulls al carrer en les imminents eleccions generals. L’independentisme pot sortir reforçat de la cita amb les urnes i adjudicar-se més de la meitat dels 48 diputats catalans en joc, i superar per primera vegada el 40% dels vots en unes de legislatives. Però aquest creixement al caliu de l’emprenyament social per les condemnes a presó als líders de l’1-O no el capitalitza cap dels dos socis del Govern de la Generalitat, sinó la formació debutant en aquests comicis, la CUP. Els anticapitalistes es poden estrenar el 10-N al Congrés dels Diputats amb quatre escons.

La sentència del Tribunal Suprem i la reacció de les institucions i del carrer a Catalunya eren el principal factor de risc d’una repetició electoral forçada per Pedro Sánchez a la recerca d’una majoria més estable. Un sondeig elaborat pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) confirma, a dues setmanes dels comicis, que aquesta sentència i les protestes posteriors (pacífiques i violentes) cristal·litzarien en les urnes en cert vot de càstig als partits governants a Madrid i Barcelona, en sintonia amb el malestar general amb l’‘establishment’ polític.

Un cansament que no és suficient, no obstant, per suscitar un tomb en el resultat electoral. ERC tornaria a guanyar i el PSC tornaria a ser segon. Junts per Catalunya i els comuns tornarien a disputar-se la medalla de bronze, mentre que el terratrèmol es produiria entre les dretes. El PP i Vox es repartirien la runa causada per l’enfonsament de Ciutadans. L’enquesta, elaborada a partir de 1.444 entrevistes del 21 al 25 d’octubre –és a dir, una setmana després del veredicte i després de l’onada de disturbis–, no preveu representació a Catalunya per a l’altra marca debutant del 10-N: Més País, la formaciód’Íñigo Errejón.

De Fachín a Vehí

Esquerra revalidaria el triomf d’abril amb el 23,7% dels vots (vuit dècimes menys que llavors) i 14-15 escons (avui en té 15). Els republicans, amb Gabriel Rufián com cap de cartell, avantatgen en 3,2 punts els socialistes i lideren amb molta més comoditat la intenció directa de vot –el vot sense ‘cuina’–, amb un 17,4%. Sis de cada 10 votants d’ERC l’abril passat repetirien ara el seu recolzament, però el 12,6% optaria per la CUP, marca que no es va presentar com a tal a les anteriors generals. S’ha de recordar que només dos sectors cupaires, Poble Lliure i Pirates de Catalunya, es van presentar fa sis mesos enrolats en el Front Republicà de Albano Dante Fachín, que va obtenir 113.807 sufragis.

El tros més gran d’aquest pastís se’l portaria ara la CUP (amb Mireia Vehí com a cap de cartell), que li podria esgarrapar un diputat a Esquerra, un altre a JxCat i un tercer als comuns. El 57,9% dels qui van votar a Front Republicà ho farien el 10-N per la CUP, que al 12,6% que li arrabassa a ERC se li afegiria un altre 12,1% que trauria als neoconvergents.

La candidatura que encapçala Laura Borràs aconseguiria el 10,5% dels vots (un punt i mig menys que en les eleccions d’abril) i 6-7 escons (ara en té 7). Amb això, la suma de les forces independentistes en el nou Congrés assoliria el 43,1% de les paperetes i oscil·laria entre 24 i 26 diputats de 48. L’abril passat, el secessionisme va obtenir el 39,2% dels sufragis i 22 parlamentaris.

Esquerres i dretes

El PSC de Meritxell Batet conservaria la segona posició, però podria perdre un dels seus 12 diputats actuals i dos punts i mig respecte a abril. Els socialistes catalans recollirien el 20,5% de les paperetes i 11-12 representants. La dada més preocupant per al PSC és que pràcticament quatre de cada 10 votants (38,6%) es declaren ara indecisos, i només el 46,5% els garanteixen la seva confiança de nou.

En el cas de Catalunya en Comú-Podem, la inquietud sembla procedir també més dels indecisos que del nounat partit d’Errejón. Jaume Asens retrocediria respecte a abril 1,3 punts, fins al 13,5% dels sufragis, i perdria un dels 7 escons actuals. La seva fidelitat de vot supera el 50%, però tres de cada 10 votants no té clar que repeteixin la papereta morada.

Notícies relacionades

Així hem explicat les manifestacions d'aquest cap de setmana a Barcelona

El constitucionalisme clama al carrer contra el procés

En sintonia amb la seva tendència en el conjunt d’Espanya, Ciutadans seria el gran damnificat del 10-N a Catalunya. Els cinc escons que va obtenir Inés Arrimadas podrien quedar-se en només dos. El partit taronja es precipitaria de l’11,5% al 6% dels vots, ja que només un de cada quatre electors d’abril continuarien confiant en Arrimadas, i el 46,6% estan indecisos.

Les fugues de vot de Cs es repartirien a parts gairebé iguals entre Vox, el PSC i el PP. Ultradretans i populars sumarien un diputat cada un, passant en els dos casos d’un a dos representants. La deriva del procés ha disparat la fidelitat de vot a Vox, que és la més gran de tots els partits, amb un 67,5%, i permet també agafar aire a Cayetana Álvarez de Toledo.