Sánchez podria governar amb Iglesias o Rivera després del 10-N

El bloqueig polític podria acabar el 10 de novembre amb Pedro Sánchez al capdavant d’un Govern pactat al’esquerra  o a la dreta, si es compleixen els pronòstics de l’enquesta preelectoral del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) publicada aquest dimarts. L’estudi preveu que el PSOE obtingui fins a 150 escons, xifra que li permetria sumar majoria absoluta amb Unides Podem, que resisteix, o amb Ciutadans, que es desploma a la meitat. El PP, que es dispara però menys que en altres sondejos, seria el líder indiscutible de l’oposició en un Congrés en el qual entrarien Més País i la CUP. El camp de l’estudi és previ a la sentència del procéssentència i a l’exhumació de Franco, fet que no li permet recollir ni el previsible creixement de Vox Voxper aquests dos assumptes, ni en conseqüència, tot el descens d’Albert Rivera. La idea que l’anàlisi neix vell domina les crítiques i no convenç ningú, excepte el Govern, però deixa pistes interessants en les quals sí que hi ha unanimitat: encara hi ha partit, la volatilitat és tan elevada que converteix en decisiva la campanya, i de l’esbombada desmobilització de l’esquerra ni rastre.  

El creixement del PSOE que pronostica el CIS respecte a les generals del mes d’abril, amb una forquilla d’entre 133-150 escons, situaria Sánchez en la tessitura d’elegir quina fórmula prefereix per continuar al capdavant de la Moncloa. Per l’esquerra, el pacte seria factible amb Unides Podem més en el tècnic que en l’ideològic, ja que tot i que el líder socialista està convençut que Pablo Iglesias li tornaria a exigir una coalició que ell considera«inviable».Els morats es mourien en una franja entre 37-45, en la línia dels seus 42 actuals, xifres que evidencien certa resiliència o, almenys, que el seu electorat no sembla castigar-los per la repetició de comicis. Amb el PSOE o Podem a la banda alta de les seves forquilles, aconseguirien la majoria absoluta.

La història és similar amb Ciutadans. Sánchez ve dient des de fa setmanes que un acord amb els taronges és «ciència-ficció», però s’ha de veure si al final del cordó sanitari al «sanchisme» aplana una entesa que a l’abril resultava impossible per l’entossudiment del dirigent català i per aquell eixordador «amb Rivera no» que els militants van cridar a les portes de la seu del PSOE la nit electoral. El CIS pronostica una caiguda severa però no tan dràstica com altres sondejos. Cs passaria de 57 escons, quan era l’alè al clatell del PP, a moure’s entre 27-35. Si Sánchez n’obtingués 150 podria sumar també majoria absoluta amb Rivera.

Tancament antibloqueig

I tercera opció. Més ideològica i estratègica: l’abstenció del PP. El CIS pronostica un augment substantiu per als conservadors, tot i que inferior a altres estudis, i els concedeix entre 74-81 diputats (ara tenen 66). Aquest creixement convertiriaPablo Casado en líder de l’oposició incontestable, però no el situa tan a prop de Sánchez com per caure en la temptació d’anar a unes terceres eleccions. En aquesta situació no sembla forassenyat que el PSOE aspiri a convèncer els conservadors d’una abstenció tècnica que el PP podria cobrar-se amb un pacte antibloqueig que canviï la legislació per impedir als petits paralitzar la formació de futurs governs, la qual cosa implicaria, ‘de facto’, un tancament de files per defensar el bipartidisme.

L’auge contingut del PP i la modulació en la caiguda de Cs que pronostica el CIS estan relacionats amb els resultats de VOX. El CIS augura que els de Santiago Abascal es quedaran entre 14-21 diputats (ara 24), una forquilla que s’ha d’entendre per haver-se realitzat el camp de l’enquesta abans de la resposta independentista a la sentència del procés i de l’exhumació de Franco. Tots els estudis posteriors coincideixen que aquests dos esdeveniments han desencadenat el vot a la ultradreta. Aquest increment provindria fonamentalment delsvotants  de Cs i alguns del PP.

L’independentisme resisteix bé als nous comicis. ERC, pot pujar lleugerament al passar dels 15 diputats actuals a 16-18. JxCat en baixaria 4-6. A Catalunya, els republicans serien primera força, per davant d’un PSC que en podria guanyar un o dos i quedar-se en 13-14. Cs es quedaria en només dos escons i el PP salvaria el que té Cayetana Álvarez de Toledo.

Al Congrés entrarien dos nous partits. Més País, d’Íñigo Errejón, aconseguiria entre 2-4 representants (2 a Madrid i 1-2 via Compromís a València). La CUP obtindria 1-2 diputats.

Indecisió al 20%

Notícies relacionades

Mazón elimina el límit salarial per a consellers i secretaris autonòmics

Els rivals de Junqueras li retreuen que no aclareixi si va voler investir Illa

El CIS deixa altres pistes interessants per fer càlculs, com que la indecisió segueix en el indecisió20%, la qual cosa fa que la campanya sigui decisiva. No és fútil que Sánchez hagi incorporat des d’aquest dilluns en els seus mítings una crida a aquests electors que encara dubten. La majoria van votar a l’abril Cs. En contra de tot pronòstic, l’estudi revela que la desmobilització no s’ha apoderat de les files de l’esquerra, sinó que està intrínsecament relacionada a aquest ensorrament del partit de Rivera, i nia més en el centre que entre els progressistes.

Cap líder aprova però Sánchez continua sent el més ben valorat (4) i  el seu vot venç totes les franges d’edat.