El Govern central prendrà «decisions» si Bèlgica no entrega Puigdemont

El Govern central «no entendria» que les autoritats de Bèlgica no entreguessin l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont després de la sentència condemnatòria en el judici del procés, segons ha assenyalat la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo. Aquest dimarts, el jutge belga ha ajornat la vista sobre l’extradició de l’expresident català fins al 16 de desembre.

Abans que es produís aquesta decisió, Calvo ha recalcat que des de l’Executiu espanyol «no s’entendrà» que l’Estat belga no entregui «els que estan fugits de la justícia espanyola». «Interpretarem que no és respectable que a una democràcia pleníssima se li negui l’entrega després de tenir la sentència del Suprem, per a igualtat en la justícia», ha subratllat. Ha afegit, a més, que si es produeix aquest escenari prendrà «decisions».

🔴 @carmencalvo_ : “Desde el Gobierno no entenderemos que Bélgica no entregue a quienes están huidos de la justicia española”#CalvoEnOndaCero
https://t.co/GGuTwpnoqf pic.twitter.com/1ip4ehn0T7

— Más De Uno (@MasDeUno) 29 de octubre de 2019

En una entrevista a ‘Onda Cero’, ha indicat que des del punt de vista jurídic «és difícil» que no s’autoritzi l’entrega. «Hi ha una llista més o menys automàtica de delictes acarats en les diferents legislacions penals. Els que ara es constaten per a l’activació de l’euroordre hauria d’actuar així», ha explicat.

Per la seva banda, la ministra de Justícia en funcions, Dolores Delgado, ha assegurat que «s’estan fent els passos adequats» perquè Bèlgica accepti entregar Puigdemont. Així mateix, ha destacat que la cooperació jurídica a Europa «funciona bé», perquè es basa en la «mútua confiança» i compta amb l’Ordre Europea de Detenció i Entrega (OEDE) que, segons ha dit, és un sistema «àgil». El ministre espanyol de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, també ha insistit en aquesta idea i ha dit que confia «absolutament» que la Justícia de Bèlgica respondrà positivament. «Si som la Unió Europea, si tenim l’espai de justícia i llibertat, si tenim l’ordre europea de detenció i entrega basada en aquests principis és perquè ja tenim ordenaments jurídics absolutament homologats els uns amb els altres», ha recalcat.

Puigdemont ha utilitzat Twitter per respondre a l’Executiu espanyol en funcions, remarcant que Josep Borrell encara en forma part i deixant una pregunta en anglès: «¿És aquesta l’actitud que imposarà el nou Alt Representant de la UE?».

The Spanish government, which still includes @JosepBorrellF, announce that they will not respect a Belgian judicial decision if it does not fit their interests. Is this the attitude that the new High Representative of the EU will impose with regard to respect for the rule of law? pic.twitter.com/YgCgj7Dunw

— Carles Puigdemont (@KRLS) 29 de octubre de 2019

L’euroordre va entrar en vigor l’1 de gener del 2004 i en circumstàncies normals implica una extradició gairebé automàtica en el cas dels 32 crims greus –des de terrorisme fins a tràfic d’armes– recollits en el mandat. Segons els terminis previstos, una vegada que el jutge de primera instància pren una decisió sobre si executa o no l’euroordre, s’obre un termini de 24 hores en què tant la fiscalia com la defensa poden presentar recurs davant del Tribunal d’Apel·lació que tindria quinze dies per pronunciar-se. A la decisió d’aquesta instància també es pot recórrer davant de la Cort de Cassació, que tindria 15 dies més de termini per pronunciar-se. En total, en circumstàncies normals, el procés s’hauria de prolongar uns 60 dies ampliables a 90, tot i que, com ho demostra el cas de Valtònyc, els terminis poden ser molt flexibles i molt més llargs.

El Govern central impugnarà la moció del Parlament

Notícies relacionades

Així els hem explicat l'actualitat de les protestes a Catalunya

El jutge belga ajorna fins al 16-D la decisió sobre l'extradició de Puigdemont

Calvo també ha anunciat que el Consell de Ministres impugnarà «immediatament» la moció que va aprovar el Parlament de Catalunya el 24 d’octubre en què rebutjava la sentència del procés. «La pararem en el Consell de Ministres immediatament», ha insistit Calvo, que també ha recordat que hi ha una altra resolució plantejada al Parlament que esdebatrà el 12 de novembre i que «voreja elements» que a la vicepresidenta no li agraden «gens». Una anàlisi de què ha avisat el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, amb què Calvo ha confirmat que continua mantenint una comunicació fluida.

La vicepresidenta ha assenyalat també que el Govern central continua parlant amb l’administració catalana «a tots els nivells» en el dia a dia, però ha defensat que el president en funcions, Pedro Sánchez, no vulgui posar-se al telèfon quan li truca el president de la Generalitat, Quim Torra. «Mentre Torra no entengui» que la seva funció és representar tots els catalans «no hi ha més a parlar», ha dit Calvo, per a qui «fa dies que el president de la Generalitat s’evadeix de la principal obligació que té, que és garantir la seguretat a Catalunya».