El Valle de los Caídos sense Franco

Res ha canviat i tot ha canviat en el Valle de los Caídos. Aquest dimarts, la jornada d’obertura al públic després de l’exhumació de Franco s’ha assemblat a qualsevol dia habitual al mausoleu que va acollir les seves restes durant quatre dècades llargues. Hi va haver turistes, els previsibles en un matí de tardor d’entre setmana, i també nostàlgics del règim anterior, tot i que comptats. Els monjos benedictins que custodien el centre van poder oficiar la seva habitual missa cantada davant de mig centenar de fidels i les goteres que esquitxen el temple van continuar caient amb rutina sobre les jardineres que hi ha disposades al terra perquè no formin bassals. No obstant, al lloc es respirava un aire diferent. Mai una absència va tenir tanta presència a Cuelgamuros.

A simple vista, la novetat la delimitaven les 14 lloses de marbre negre que acaben de ser instal·lades rere l’altar, però l’imant que va atreure fins a les lloses els assistents no era la brillantor de la seva superfície polida, sinó el buit que hi havia a sota. A l’acabar el ritu que va oficiar el pare Santiago Cantera, prior del Valle, el lloc on se situava la làpida de Franco es va omplir de curiosos que driblaven com podien la prohibició de fer fotos que regeix al lloc. Qualsevol cosa menys tornar a casa sense un record històric.

«Jo no m’amago, faré les fotos que em doni la gana, que Espanya no és una república bananera». Desafiador, Pilar Ordalís, veïna d’El Escorial i «fidel seguidora de Franco», va plantar cara als vigilants, segons ella «un grapat d’esbirros al càrrec de Sánchez». En plena discussió, una altra dona va aparèixer carregada amb una dotzena de roses vermelles i grogues que va estendre sobre la superfície que delimitava una cinta encarregada d’evitar trepitjades. «El que aquí ha passat ha sigut una profanació, però jo continuaré venint a resar per Franco i a portar-li flors», va prometre camí de la làpida de José Antonio Primo de Rivera, que continua presidint el frontal de l’altar, i on va deixar un altre grapat de roses vermelles.

L’escena de les flors va ser l’única situació que va trencar la rutina matutina al Valle de los Caídos, marcada per la presència de curiosos –la venda ‘online’ d’entrades estava esgotada des de feia diversos dies– i per la romeria de periodistes que peregrinava per les estances a la caça d’algun detall que dotés de significació històrica la jornada. Costava trobar-los. «Per a mi és un dia normal», reconeixia Rafa Márquez, guia turístic encarregat aquest dimarts de pasturar un grup de nord-americans en la ruta que sol fer cada setmana, composta d’una visita a El Escorial i una altra de més breu al Valle.

«Que Franco ja no sigui aquí, no l’esborra de la història»

Detinguts a davant de l’antiga tomba de Franco, l’al·lusió a l’exhumació es va fer inevitable entre els visitants, però el guia els va explicar el trasllat de les restes del dictador com qui explica la fotosíntesi de les plantes. «Que Franco ja no sigui aquí, no l’esborra de la història. Hem d’explicar el nostre passat tal com va ser, i es pot fer sense prendre partit per cap bàndol», raonava Márquez després d’explicar-li el ‘Guernika’ a un turista d’Alabama que li havia preguntat sobre el paper dels nazis en la guerra civil.

Després de dues setmanes tancat al públic, el recinte ha recuperat la seva activitat habitual. El bar que hi ha contigu al funicular que puja a la creu ha tornat a servir menjars, aquest dimarts amb més periodistes que pelegrins entre la seva clientela, i a la botiga de Patrimoni Nacional que expèn records a l’entrada de la basílica sona de nou la caixa enregistradora.

Notícies relacionades

Després de Franco, els veritables caiguts

Espanya es fa gran i treu el dictador del seu temple

«Aquestes setmanes sense feina han sigut estranyes, però el més estrany és no saber què passarà a partir d’ara. Ningú ens diu res, ens informem per la premsa», reconeixia la venedora envoltada de suvenirs, tots al·lusius al mausoleu, però sense referències sobre el dictador o el seu règim. «Qui sap, potser a partir d’ara ve la gent que abans no venia per no veure la tomba de Franco», especulava el guia turístic.

Els desitjos del prior

De moment, el que no ha canviat un versicle és la missa que els monjos celebren cada matí a les 11 a la basílica, de marcat accent litúrgic, tot i que aquest dimarts el pare Cantera, que durant les negociacions de l’exhumació es va mostrar molt bel·ligerant amb els plans del Govern, va deixar caure un parell d’al·lusions que permeten lectures entre línies. «Allunya les insídies de l’enemic d’aquest lloc sagrat», va demanar a Déu a l’inici del ritu, després de beneir amb l’hisop l’altar i el cercle de lloses negres que l’envolta. En la seva homilia, també cantada, el sacerdot va tornar a adreçar-se «al Benigne» per pregar-li: «Concedeix-nos que d’ara endavant continui inviolable la teva benedicció en aquest lloc». Sigui quin sigui el destí del Valle de los Caídos sense Franco, el prior ja ha marcat el seu terreny i ha assenyalat els seus desitjos.