Enquesta eleccions generals Espanya: El PSOE resisteix davant una dreta que no suma

«El setembre ens complica la vida a tots i la tardor no serà un bon moment per fer política, per motius obvis». El candidat d’ERC a les eleccions generals, Gabriel Rufián, va advertir el juliolPedro Sánchez de la inconveniència d’arriscar-se a una repetició dels comicis, tenint en compte que la sentència del procés remouria els fonaments del tauler polític. A una setmana de les quartes generals en quatre anys i de la tercera cita amb les urnes d’aquest any, l’enquesta preelectoral del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO certifica els temors de Rufián i posa el president del Govern en funcions davant l’amenaça que el bloqueig es perpetuï després del 10-N.

El PSOE resisteix com a dic de contenció de les dretes, però la promesa complerta de l’exhumació de Francono compensa per als socialistes la factura de l’agitació independentista davant les condemnes a presó dels líders del procés. De fet, les convulsions al carrer, en forma de disturbis, i l’oposició al trasllat del dictador en plena precampanya propulsen el PP i Vox a costa de Ciutadans, la sagnia del qual el deixaria amb una quarta part de la seva representació.

Sánchez tornaria a vèncer a les urnes, però amb un resultat lleugerament per sota de l’aconseguit l’abril, i es quedaria amb un marge de maniobra molt estret: o tornar a intentar la fallida aliança d’esquerres amb l’ajuda dels independentistes, o buscar l’abstenció del PP, la que porta reclamant des dels anteriors comicis i sobre la qual els populars ara fan menys escarafalls que abans. Els socialistes obtindrien el 27,7% dels vots i 119-123 diputats (ara en tenen 123).

Respecte a l’enquesta de fa un mes –anterior a la sentència de l’1-O i l’exhumació de Franco–, el PSOE ha retrocedit tres dècimes i cinc escons. El líder socialista manté la seva empenta com a candidat més ben valorat (tot i que suspèn amb un 4,3), però una quarta part dels votants del PSOE de l’abril estan indecisos a una setmana del 10-N. Sis de cada 10 electors socialistes sí que tenen clar que tornaran a agafar la mateixa papereta.

El treball de camp de l’enquesta, a partir de 1.504 entrevistes, s’ha elaborat aquesta mateixa setmana, just abans del començament de la campanya i amb els efectes de la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés, els aldarulls al carrer a Catalunya i el trasllat de Franco del Valle de los Caídos.

En aquest context, i respecte a fa un mes, els transvasaments de vot entre les esquerres han donat aire a Unides Podem en detriment del PSOE i, sobretot, de Més País. Si a començaments de l’octubre la marca d’Íñigo Errejón tenia a l’abast el grup propi al Congrés, aquesta possibilitat queda bastant lluny a una setmana dels comicis. El nou partit aconseguiria el 2,6% dels vots i 2-4 escons, menys de la meitat que fa un mes.

En canvi, Unides Podem ha remuntat 1,2 punts, fins al 13,4% de les paperetes, i se situaria en 37-41 diputats (ara en té 42). La coalició morada és l’única força, juntament amb Vox, que millora les seves expectatives, i el seu líder, Pablo Iglesias, és el candidat més ben valorat i el preferit com a president entre els enquestats catalans.

Amb això, la suma del bloc progressista oscil·laria entre 158 i 168 parlamentaris, quan al Congrés sortint eren 165. El bloc conservador creixeria, però no prou com per somiar amb la Moncloa. De 147 escons passaria a situar-se entre 146 i 158. El gran terratrèmol es produiria internament, ja que Albert Rivera pagaria una factura altíssima per la seva obstinació fins a última hora amb el veto a Sánchez.

La desfeta de Ciutadans podria precipitar el partit taronja des dels 57 escons actuals fins als 13-17. A més, l’últim mes, Cs ha cedit uns altres dos punts i mig, i amb prou feines arribaria al 8% dels sufragis. És el partit que més indecisos té entre el seu electorat (el 39,2%) i només un de cada quatre votants li garanteixen el seu recolzament a una setmana de les eleccions.

Al contrari, un 17,3% dels que van votar Cs l’abril tenen intenció de fer-ho ara pel PP; un 8,6% per Vox, i un 6,6% pel PSOE. Rivera és, a més, el candidat més mal valorat entre els seus simpatitzants, i la seva nota en el conjunt de l’electorat (3,6) només l’empitjoren Rufián (3,3) i Santiago Abascal (3).

Mentrestant, el PP i Vox es freguen les mans. Pablo Casado, el lideratge del qual es va qüestionar després de les eleccions de l’abril, es rescabalaria ara recuperant una vintena d’escons: de 66 passaria a 84-88, amb el 19,5% de les paperetes, el mateix percentatge de fa un mes. Tot i que la seva fidelitat de vot és alta (63%), un 14% dels seus electors migraria cap al calador de l’extrema dreta.

Vox acapararia pràcticament totes les fugues de vot del PP i de Cs, la qual cosa permetria Abascal duplicar el seu registre de l’abril i escalar fins a la tercera posició, amb el 14,2% dels sufragis i 49-53 diputats (ara en té 24). Són quatre punts més que fa un mes, quan els ultres, abans de la sentència de l’1-O i de l’exhumació de Franco, amb prou feines milloraven la seva marca actual. Vuit de cada 10 votants de Vox de l’abril revalidarien ara la seva confiança en Abascal, que és el líder més ben valorat entre el seu electorat, tot i que també el que treu pitjor nota global, amb un 3.

Notícies relacionades

Així van ser els debats electorals de les eleccions generals del novembre del 2019

Enquesta eleccions generals Catalunya: ERC es referma al capdavant d'un independentisme a l'alça

Així les coses, els indicadors de mobilització electoral de cara al diumenge que ve milloren una mica respecte a fa un mes, però segueixen per sota dels registrats a les enquestes prèvies als comicis de fa sis mesos. Catalunya és, després del País Valencià, l’autonomia on més electors asseguren que aniran a votar, el que permet pronosticar una mobilització del vot independentista més gran que en anteriors eleccions generals.

El 78,6% dels espanyols asseguren que votaran el 10-N, set punts més que abans de la sentència del procés i l’exhumació de Franco. Per electorats, els que més garanteixen la seva participació són els que l’abril van votar Vox i JxCat. Per a tres de cada quatre entrevistats, aquests comicis són molt o bastant importants, i ho són especialment per als que preveuen triar paperetes d’esquerres.