El debat electoral: Advertència general a l'independentisme

El primer i únic debat d’aquesta campanya electoral va tenir la crisi territorial com a principal protagonista. Era alguna cosa que es donava per feta, després dels disturbis als carrers catalans arran de la sentència sobre el procés i la tebiesa de Quim Torra amb els violents. També era previsible que els tres candidats de la dreta, Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal, carreguessin com van fer aquest dilluns contra Pedro Sánchez per la seva presumpta falta de fermesa amb l’independentisme. El que no s’esperava és que el líder socialista sorprengués amb una mesura que fins ara havien defensat el PP i Cs: recuperar el delicte de convocatòria de referèndum il·legal. Tots, tret de Pablo Iglesias, van coincidir a advertir el sobiranisme que venen mesures dures després dels comicis.   

La cita televisiva va arribar en unes circumstàncies incòmodes per a l’esquerra. Els incidents a Catalunya han donat ales a la dreta, en contra del que pronosticaven els assessors de Sánchez, i les escenes viscudes moments abans del debat a Barcelona, on Felip VI i la princesa Elionor van entregar els premis Princesa de Girona mentre centenars de persones protestaven al carrer i cremaven fotos del Monarca, van fer que Casado, Rivera i Abascal carreguessin amb tot contra el president en funcions. Els socialistes esperaven un quatre davant un, amb Iglesias atacant pel flanc social i acusant Sánchez de tenir «complexos» davant la dreta en l’àmbit territorial. I així va ser, donant mostres que els socialistes i els morats estan, si és possible, encara més distanciats que el setembre, quan no van aconseguir un acord per investir Sánchez.

El president en funcions va intentar escapolir-se d’aquest quàdruple placatge defensant una sortida política al conflicte català, però també recorrent al Codi Penal. No és només que la proposta de recuperar el delicte de referèndum il·legal en el Codi Penal no aparegui en el programa electoral. Ni que fos el PSOE el que el va derogar el 2005, amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa. La sorpresa va venir, també, perquè fa només nou mesos, el 19 de febrer, els socialistes van rebutjar al Congrés aquesta mateixa mesura, que llavors van recolzar el PP i Cs. Però ara el to de Sánchez amb l’independentisme és un altre.   

La rajola

«Vostè no està aplicant la llei i depèn dels vots dels independentistes», li va dir Casado a Sánchez. Rivera, molt donat a aquests gestos, va treure un tros d’una rajola de Barcelona per mostrar la recent violència a Catalunya i va retreure al PSOE i el PP, al «bipartidisme», que cedissin competències a la Generalitat. Abascal, sempre un pas més enllà, va proposar aturar Torra, il·legalitzar «partits colpistes» i suspendre l’autonomia catalana. «Amb les propostes més dures competint entre els quatre no anem enlloc», els va dir a tots Iglesias.

En lloc d’atacar els tres líders de la dreta, Sánchez es va esforçar a mostrar les seves diferències amb el líder de Podem, per defensar el referèndum d’autodeterminació i parlar de «presos polítics», mostrant així les dificultats que els dos dirigents poden tenir per pactar després dels comicis. Si és que sumen. Les enquestes mostren un escenari molt complicat de gestionar, en el qual els únics camins possibles passen per una entesa entre el PSOE i el PP o un pacte dels socialistes amb els partits a la seva esquerra, els nacionalistes i els independentistes. Els col·laboradors de Sánchez, en qualsevol cas, creuen que només pot créixer gràcies a l’antic electorat de Cs i a l’elevat nombre de persones que encara no ha decidit el seu vot, un col·lectiu que segons l’últim baròmetre del CIS engloba 7,5 milions de persones. Per això aquesta cita, a només sis dies de les eleccions, era tan important.

Rivera, el pitjor a les enquestes, va buscar el cos a cos també amb els candidats de les dretes. Casado va arribar a regirar-se quan el líder taronja li va recordar la corrupció del PP. «Deixi d’arremetre contra qui no hauria de fer-ho», es va queixar el president dels populars la primera vegada. «Ve aquí a enfangar el terreny de joc», li va dir minuts més tard a compte dels escàndols. A Abascal, Rivera li va preguntar si per estar «contra els xiringuitos», com sempre diu el líder de Vox, s’ha de cobrar primer «300.000 euros» d’una fundació per al mecenatge de la Comunitat de Madrid.  No obstant, ni el dirigent de Cs ni tampoc els altres candidats van entrar al cos a cos de les mesures extremes que el president de Vox va llançar sobre els independentistes catalans, la immigració irregular o els atacs contra l’Estat de les autonomies, cosa que Abascal va buscar sense èxit.

La «dreta covarda»

Notícies relacionades

Els millors moments del debat, en vídeo

De llambordes i homes

Els candidats d’esquerra es van moure amb més comoditat en elbloc social, amb Iglesias defensant mesures com la gratuïtat dels dentistes i les escoles infantils, i Sánchez jugant a identificar Casado i Rivera amb Abascal pels seus pactes en nombroses autonomies i el seu silenci davant propostes de l’extrema dreta com il·legalitzar l’avortament i privatitzar les pensions. «Vostès representen a la dreta covarda davant d’una ultradreta agressiva», va dir als líders del PP i Cs el president en funcions, que va buscar presentar-se com l’únic que pot governar. Per això va fer altres anuncis com la creació d’una vicepresidència econòmica, a càrrec de Nadia Calviño, i d’un ministeri per lluitar contra la despoblació. 

Però ni tan sols en aquells moments Catalunya va deixar de planar sobre el debat. La crisi territorial va ser present durant tota la cita. Fins i tot en el bloc internacional. Allà Sánchez, que passa pel seu moment de més contundència contra l’independentisme, va dir: «Em comprometo a portarCarles Puigdemont de tornada a Espanya i que reti comptes davant de la justícia». Iglesias, l’únic que no competia a la lliga de la duresa territorial, li va recordar que «això, en tot cas, correspondrà als jutges».