La campanya s'agita davant d'un Vox crescut

L’enlairament de Vox marcarà la recta final de la campanya, un pols que es detecta encara en la penombra en què deixa el segrest de les enquestes. L’eficiència exhibida per Santiago Abascal, segons els experts, per a mobilitzar al seu electorat potencial en el debat,debat, obliga ara la resta de partits a reaccionar davant d’un adversari que ha crescut perquè sembla despertar menys por, malgrat que conserva íntegre el seu ideari ultra. 

L’entorn d’Abascal és conscient que l’independentisme va abonar la seva aparició, però que han sigut els acords amb PP i Cs els que li han permès institucionalitzar-se. Amb aquesta radiografia, el president de Vox va acudir un debat que portava estudiat al mil·límetre –preparació que xoca amb el seu desconeixement de les xifres de l’atur quan va ser preguntat aquest dimarts–, recolzat en la intuïció de què els seus socis de primavera a la plaça de Colón poc podrien fer per desactivar-lo ara, en plena crisi catalana.

Tot i que no partia com el millor orador del debat, va utilitzar un llenguatge directe, amb missatges senzills, en els quals va barrejar clixés, mentides, i fins i tot propostes anticonstitucionals. Ho va fer amb contundència, però sense agressivitat corporal o verbal i sense ser frenat pels seus adversaris, malgrat les falsedats que va llançar en matèries com ara seguretat o immigració.

Unes hores després de l’enfrontament televisiu, l’avanç de la ultradreta és el nou camp de batalla d’uns socialistes molt nerviosos davant de la possibilitat d’empitjorar els resultats d’abril. Pedro Sánchez responsabilitzaPP  i Cs d’alimentar el monstre, en l’esperança de ressuscitar el temor que va activar l’esquerra en les passades generals. La dreta, que manté pactes autonòmics i municipals amb Vox, mira cap a un altre costat. Pablo Casado, en la seva aposta per guanyar-se la imatge de presidenciable, defuig la topada amb Abascal, encara sabent que això implica renunciar a tapar la fuga de conservadors cap a Vox. Albert Rivera no ha fet creïble la remuntada a què apel·lava. I Pablo Iglesias critica que els extremistes hagin esperonat PSOE, PP i Cs cap a una competició perl’autoritarisme. 

Espanta menys

El PSOE va col·locar Vox al centre dels seus mítings després del debat. Fonts socialistes reconeixen que Abascal no desperta el nivell de por que va generar fa mesos: ja no és nou, porta un temps a les institucions i la dreta li ha donat carta de naturalesa al pactar amb ell. Encara així, afirmen, el seu auge pot acabar per mobilitzar una part de l’electorat progressista que continua ancorat en l’abstenció. La por de Vox ja no és una bala d’or per activar els votants del PSOE, però alguna cosa pot moure i tampoc hi haurà noves fites de campanya a què fiar la sort.

Des d’aquesta anàlisi, Sánchez va arremetre contra PP i Cs en els seus mítings de dimarts, i va acusar la dreta de «callaracovardida»per una«ultradreta envalentida»contra la qual Casado i Rivera «no van alçar la veu».

Més enllà de Vox, l’entorn socialista explica que Sánchez va provar d’acontentar els seus votants al’esquerra  amb l’anunci de la dissolució de la Fundació Francisco Franco i d’agradar al seu electorat més centrista amb la proposta per reformar el codi penal per tal que la convocatòria d’un referèndum il·legal sigui considerada delicte.

Elecció tàctica

El president del PP va haver d’elegir entre xocar amb Abascal per intentar segellar la fuga de votants conservadors que se’n van el partit ultra o recollir l’electorat que deixa orfel’ensorrament de Cs, als quals només pot arribar amb una imatge presidencialista, basada en la moderació. Va escollir la segona. Tàcticament, aquesta opció li pot donar escons a províncies del’Espanya buidada que Rivera es va emportar l’abril per escàs percentatge de vot i que ara poden caure del costat del PP, o del PSOE si Sánchez resisteix una mica millor del que li auguren les enquestes.

Notícies relacionades

Mentides en campanya: immigració, pactes i Europa

Sánchez deixa obertes les seves opcions de pacte a esquerra i dreta

Amb aquesta lògica, després del debat Casado va insistir que el vot útil per a un canvi al Govern és ell, no Rivera o Abascal, però va focalitzar les seves crítiques en el candidat socialista. El va acusar de no confirmar si governarà de la mà dels partits independentistes. «No hi ha res més patriòtic a Espanya que fer fora Sánchez»,va asseverar. Rivera, molt desdibuixat en un debat a què va arribar a la desesperada, continua defensant que l’únic partit que pot canviar la situació és Cs.

Unides Podem va criticar que l’auge de Vox acabi provocant una competició entre PSOE, PP i Cs per veure «qui fa una tornada a l’autoritarisme més fort», en paraules de la seva portaveu, Irene Montero.