L'embafament pel bloqueig polític esfondra la participació a les eleccions generals gairebé 6 punts

Les quartes eleccions legislatives en quatre anys han confirmat l’avorriment de l’electorat amb uns polítics incapaços d’aportar estabilitat en forma de pactes. Després del tancament dels col·legis la participació va baixar aquests últims comicis fins al 69,88%, que són 5,87 punts menys que el 28 d’abril (75,75%), situant-se a nivells molt pròxims als del juny del 2016 (69,83%). Llavors Mariano Rajoy va pujar 137 diputats després d’haver-ne obtingut 123 el desembre del 2015 i haver-se repetit les eleccions al fracassar la seva investidura. A Pedro Sánchez, ni l’augment de l’abstenció ni el bis electoral li han anat tan bé com al seu predecessor a la Moncloa. [Segueix els resultats de les eleccions generals a Espanya en directe.]

Quan es comptabilitzin les paperetes dels votants que participen des de l’estranger, aquest 69,9% és més que probable que caigui encara més i rondi el 66,48% en què es van quedar les votacions de fa tres anys, disputant-se amb aquestes el fanalet vermell de l’afluència a unes eleccions a les Corts. Amb tot hi ha dues notes mentals per veure el vas mig ple: a les parlamentàries de Portugal del mes passatnomés hi van anar el 48,57% dels votants, i Donald Trump va ser escollit president el 2016 amb una participació del 55,4%.

 

Tot i que es van deixar milers de paperetes pel camí respecte dels comicis de fa mig any, Madrid, el País Valencià i Catalunya van ser les que més van tirar del carro de la participació. La primera va ser la que millor va aguantar el tipus, superant un més que ressenyable 74% (l’abril passat va arribar al 79,76%). La segona va acariciar el 72% (quan el 28-A es va situar en un 76,33%) i la tercera fins i tot va superar una mica aquesta xifra malgrat quedar-se lluny del 77,57% de la nit electoral de fa sis mesos, un percentatge que, com la resta, es revisarà a la baixa amb el vot expatriat.

De les quatre províncies catalanes, la de Barcelona va tornar a estar als llocs de dalt amb un 73%. La van seguir Girona (70,6%), Lleida (69,6%) i Tarragona (69,4%), i les quatre van perdre uns tres punts percentuals respecte dels comicis anteriors. D’acord amb aquestes dades, la sentència del procés en va mobilitzar menys que l’enuig per l’empresonament preventiu dels líders independentistes i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, tot i que Catalunya segueix estant, votació rere votació, per sobre la mitjana del conjunt d’Espanya. [Eleccions generals a Espanya de novembre 2019 | Últimes notícies en directe]

Altres comunitats

Tornant a la revisió per comunitats, Aragó (71,50%), Cantàbria (70,82%), Castella-la Manxa (71,36%), Castella i Lleó (71,38%) i La Rioja (71,26%) es van situar per sobre de la mitjana espanyola. Les que pitjors resultats de participació van oferir, cosa relativament habitual, van ser les Balears (58,70%), Melilla (57%) i Ceuta (56%). Al mig d’uns i altres es van quedar Galícia (66%) i les Canàries.

«Absoluta normalitat»

Notícies relacionades

Així t'hem explicat les eleccions generals a Espanya del novembre del 2019

Resultats de les eleccions a Espanya: generals i per municipis i províncies

El Govern central ha destacat l’«absoluta normalitat» amb què s’ha desenvolupat el procés d’obertura dels col·legis electorals a tot Espanya, on, una hora i mitja després de l’obertura de les urnes, es trobaven ja constituïdes el 100% de les meses electorals. Totes les 59.555 taules preparades per rebre els vots de les 34.870.481 persones que poden acudir a les urnes a Espanya estaven constituïdes a les 10.30 hores.

La jornada transcorre amb tranquil·litat, però dos votants han mort als seus col·legis electorals, una dona a Granada i un home a Guipúscoa.