Sánchez assumeix el resultat electoral i accepta Iglesias en el Govern

La sorprenent abraçada en la qual es van fondre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias aquest dimarts simbolitzarà per sempre el primer Govern de coalició a Espanya, una aliança que si finalment és recolzada pel Congrés posarà fi a més de sis mesos de bloqueig, en el qual la desconfiança mútua va ser irreversible i va forçar la repetició electoral. Després del 10-N, no queden senyals de vetos, retrets ni picabaralles. El PSOE i Unides Podem volen compartir el nou Executiu, que tindria el líder dels morats com a vicepresident. La resta de l’estructura encara es desconeix, però els dos dirigents van expressar la seva voluntat de construir una entesa progressista que duri quatre anys, articulada en un programa amb acords en 10 grans matèries. Per aconseguir-ho, necessiten el recolzament delspartits minoritarisi buscaran immediatament aquest suport, perquè el ple d’investidura pugui celebrar-se abans de Nadal. I, a més, tot indica que l’abstenció d’ERC serà indispensable.  [Seguiu les últimes notícies després del preacord entre Sánchez i Iglesias en directe.]

És un pacte exprés. Si després de les generals de l’abril Sánchez va trigar gairebé dos mesos per asseure’s a negociar, aquesta vegada ho ha resolt en poc més de 24 hores. El secretari general del PSOE i el de Podem es van veure dilluns i van avançar l’acord. Dimarts, les portaveus de les dues formacions, Adriana Lastra i Irene Montero, van pentinar l’aliança.

Els socialistes van descartar la via de buscar l’abstenció del PP a l’interioritzar que Pablo Casado exigiria a canvi el cap de Sánchez. El PSOE va entendre que si els conservadors començaven a assenyalar el president en funcions com l’element bloquejador només podrien perdre. Van optar llavors per l’opció que destacats dirigents del partit mai havien perdut de vista, la coalició amb Unides Podem, que fins i tot durant la campanya electoral, fa només uns quants dies, Sánchez considerava «inviable».

Ara té aparences de tirar endavant en qüestió de setmanes. Tot i que encara no s’han donat a conèixer els detalls sobre el repartiment ministerial, els morats venen reclamant que es realitzi en proporció amb els escons, de manera que s’arrogarien una quarta part de les carteres (amb Montero i Yolanda Díaz com a possibles ministres) i potser també la presidència del Congrés. 

¿Què fa possible ara un acord exprés? Sánchez i Iglesias van preferir evitar-se aquestes qüestions i van comparèixer al Congrés per presentar l’aliança sense admetre preguntes ni permetre la presència de redactors. Cap ha consultat tampoc les seves bases, com marquen els seus respectius estatuts, tot i que Podem ho va fer a l’abril, quan collava per a la coalició que ara ha aconseguit.

«Aquest projecte polític és tan il·lusionant i esperançador que supera qualsevol desacord», va justificar Sánchez, que fa menys de dos mesos va confessar que «no dormiria tranquil» amb els morats en l’Executiu. «És el moment dedeixar enrere qualsevol retret. És un veritable honor poder treballar des del Govern del nostre país. Sánchez sap que podrà comptar amb tota la nostra lleialtat i que ens hi deixarem el millor de nosaltres mateixos», va aplaudir Iglesias.

L’aritmètica parlamentària

Notícies relacionades

Últimes notícies d'Espanya: Negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez | Directe

Iglesias esquiva la desfeta però perd poder de negociació

Firmat el document, els dos líders intentaran aconseguir els recolzaments que necessiten per tenir més sís que nos en segona votació. El trencaclosques és difícil de resoldre. Compten amb el rebuig del PP (88), Vox (52), JxCat (8), Navarra Suma (2), la CUP (2) i, possiblement, el de Ciutadans (10). Com que el PSOE i Unides Podem només arriben a 155, han de persuadir els petits. A favor ja s’han mostrat Més País (3), el PNB (7), CC (2), PRC (1), ¡Terol Existe! (1) i BNG (1). De nou, sense el recolzament de les dretes, la investidura reposa en ERC i Bildu. Els republicans, que al juliol es van abstenir, asseguren ser ara en el no. Per moure els seus 13 diputats fins a l’abstenció reclamen «reconèixer que a Catalunya hi ha un conflicte polític que requereix una solució democràtica i política», va dir la seva portaveu, Marta Vilalta.

Aquesta tesi figura en la declaració de Pedralbes, que va sorgir de la trobada entre Sánchez i Quim Torra al desembre a Barcelona, però, no, en el document subscrit aquest dimarts, que planeja sobre la qüestió territorial i només estableix que es fomentarà el diàleg «sempre dins de la Constitució». La resta de matèries del text (ocupació, economia, lluita contra la corrupció, canvi climàtic i igualtat, entre d’altres) són abordades de manera igual de genèrica.