El Govern: ministeris d'Estat per al PSOE i tres vicepresidències

La negociació entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias no té res a veure amb la de fa uns mesos. No és només com s’ha afanyat el president en funcions per segellar el preacord per a un govern de coalició presentat dimarts, mostrant que el que no es va voler o es va poder fer durant mesos ha sigut possible ara en menys de 48 hores. També és la manera d’abordar l’aliança. Si l’estiu passat es van intentar tancar tots els serrells de l’estructura del futur executiu abans d’anunciar el pacte, provocant un agònic estira-i-arronsa per ministeris i competències, ara l’esquema és un altre: plasmar l’entesa amb unes línies polítiques molt generals, fent així un pas sense retorn, i deixar per més endavant com es compondrà el nou Govern. «Afortunadament, aquesta vegada la casa s’ha començat pels fonaments», va escriure aquest dimecres la presidenta del PSOE, Cristina Narbona, en un xat de dirigents i exdirigents del partit. Però el futur organigrama de l’Executiu, si la investidura tira endavant, una cosa per a la qual encara falta, tindrà molt a veure amb el que es va intentar al juliol. [Segueix les últimes notícies després de l’acord Pedro Sánchez-Pablo Iglesias en directe.]

Segons fonts de la direcció del PSOE, de moment no s’han abordat tant els noms dels ministres com el repartiment de ministeris. La idea, expliquen a la cúpula socialista, és que hi hagi tres vicepresidències, com va tenir José Luis Rodríguez Zapatero en la seva segona legislatura. Una de les vicepresidències serà política, i en principi la continuarà ostentant Carmen Calvo. Els col·laboradors de l’actual número dos no volen entrar en «especulacions», però asseguren estar «tranquils». Una altra d’econòmica, que recauria en Nadia Calviño, segons va anunciar el mateix Sánchez durant el debat electoral de la setmana passada. I una altra per a Iglesias.

L’entorn de Sánchez confirma també que els ministeris considerats d’Estat (Defensa, Interior, Exteriors i Justícia) continuaran estant en mans del PSOE, que continuarà controlant el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Aquest va ser l’enfocament de l’estiu passat, acceptat per Podem, i es tornarà a repetir. Així que les competències d’Iglesias tindrien més a veure amb la part social, s’encarregaria especialment dels departaments que gestioni el seu partit. A l’estiu, els socialistes van oferir a Podem una vicepresidència (que anava a ocupar la seva portaveu parlamentària, Irene Montero, després del pas enrere de Iglesias) i tres ministeris: Vivenda, Sanitat i Igualtat. Els morats també volien Treball, cosa que va motivar un dels molts xocs.

Però els socialistes assenyalen que els ministeris que controlarà Podem no tenen per què ser els mateixos que llavors. En la direcció del partit recorden que també es van oferir altres departaments, com a Ciència i Universitats, Agricultura i Cultura. El que sí que està clar, continuen les mateixes fonts, és que els morats, a més de la vicepresidència d’Iglesias, comptaran amb tres ministeris, entorn de la quarta part de tot l’Executiu. Aquí se segueixen criteris de representació parlamentària: el PSOE va aconseguir 120 escons diumenge passat i Unides Podem 35.

ERC demana diàleg

Però res es farà realitat si no s’aconsegueixen els recolzaments necessaris al Congrés, dins d’una operació que passa per sumar el PNB, Més País i la majoria dels minoritaris no independentistes, i alhoraaconseguir que ERC s’abstingui. L’aval dels republicans és imprescindible per salvar la investidura, però el document firmat per Sánchez i Iglesias no contribueix a l’acostament.  El text només parla de «diàleg dins de la Constitució», mentre que ERC vol tornar al marc de la Declaració de Pedralbes, que el líder socialista va pactar amb Quim Torra a Barcelona el desembre passat. En plena operació de «desinflamació», aquell text reconeixia l’existència d’un conflicte polític i la necessitat d’encarrilar-lo negociant. Ara, ERC demana una taula de negociació sobre el conflicte territorial.

Aquest és el missatge que aquest dijous traslladarà el portaveu parlamentari d’ERC, Gabriel Rufián, a la seva homòloga socialista, Adriana Lastra, quan es reuneixin al Congrés. Tots dos mantenen una interlocució fluida. Després de les generals d’abril, els republicans es van abstenir en la investidura de Sánchez. Ja van advertir llavors que, en el futur, la seva posició seria molt més difícil. L’impacte de la sentència, la violència als carrers i les eleccions catalanes en l’horitzó compliquen la seva decisió final.

De moment, Lastra,  que pilota les negociacions, es va veure dimecres al Congrés amb el seu homòleg del PNB, Aitor Esteban. Fonts del grup nacionalista van indicar que es tracta d’una trobada ja prevista abans de la firma de l’acord per a un govern de coalició. Els penebistes han sigut especialment proactius en l’entesa entre el PSOE i Unides Podem. De fet, després de les generals de l’abril, el seu president, Andoni Ortuzar, es va reunir amb Sánchez i amb Iglesias per provar d’encarrilar un acord que evités les segones eleccions. Fonts socialistes indiquen que, també ara, han tingut un paper important en l’acostament que ha possibilitat l’acord.

Notícies relacionades

Últimes notícies d'Espanya: Negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez | Directe

¿Quins recolzaments necessita Sánchez per a la seva investidura?

Després de la trobada amb el PNB, Lastra també es va reunir amb el líder de Més País, Íñigo Errejón, i el portaveu de Compromís, Joan Baldoví, al Congrés. Tots dos han saludat l’acord de govern, tot i que el valencià condiciona el seu recolzament definitiu a què es desbloquegin les matèries pendents al seu territori, i demana especialment un nou model de finançament autonòmic.

Els socialistes, després del seu canvi radical en la manera d’encarar la negociació, volen recórrer aquest camí. El seu objectiu és lligar els recolzaments necessaris com més aviat millor, perquè la investidura tingui lloc en la tercera setmana de desembre.