Albert Soler, el cronista «boig» de la Girona groga

‘Presidentorra’ –Quim Torra per als amics– s’excita quan ve a Girona, ciutat de províncies més que mai –de grat o per força– que «ha hagut d’exercir de capital del país», diu ell. «Gris i negra» en els anys 70 segons les plomes de Narcís Jordi Aragó, Just Manel Casero, Jaume Guillamet i Pius Pujades, la Girona contemporània, per glòria del president que beu ratafia, és groga. Tant, que «embafa»: ara, qui parla és Albert Soler, que publica un llibre «vermell», color «d’anar a la contra» enmig de tanta grogor, que es titula ‘Estàvem cansats de viure bé’ i que consisteix en una recopilació d’articles publicats en el ‘Diari de Girona’, diari de capçalera vermella (sí, ho han llegit bé) i, en conseqüència, d’esperit de contradicció (el règim d’ara té altres altaveus mediàtics que li riuen les gràcies).

Soler, periodista d’edat aproximada –no la diu ni la dirà mai–; home del sac per a uns, heroi per a d’altres; pare i parella (‘no comment’); exdefensa de la UE Lladó –ni era tan bo ni s’assemblava en res a Beckenbauer–; marista; tancador de bars professional que ha trobat asil a Cuéllar de Vila-roja i els Fogons de Sant Narcís; culer malaltís i lector voraç, és un «boig» aprenent de Molly Ivins, «la columnista de l’era daurada de la premsa dels Estats Units» que, dijous, citava en una sala de l’hotel Carlemany plena de gom a gom amb motiu de la presentació en societat del seu nou artefacte –com a explosiu– literari.

Com Ivins, salvant les distàncies, Soler abraça la sàtira, «l’ànima de la gent indefensa contra els poderosos», «el fibló» que «fa mal» i que ajuda a no prendre «seriosament la colla que ens governa i guia». Donin-se per al·ludits, ‘Presidentorra’, Carles ‘Vivales’ Puigdemont, Laura Borràs, Elsa Artadi, Jaume Asens i Ramon Cotarelo –que no mana res, però que també rep, com li passa a Anna Gabriel, «que encara no sap que no és ningú»– i etcètera.

L’altre marista i el director

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Van fer els honors de presentació d’‘Estàvem cansats de viure bé’ –editat per Sagesse per atreviment de Luis Campo Vidal i amb foto de portada del petit Soler,l’Ernest– Carles Monguilod, un altre marista, exfutbolista i advocat, i Jordi Xargayó, periodista que ens dirigeix a ‘Diari de Girona’. Per damunt de tot, Monguilod valora la capacitat d’«acollonit» de Soler, a qui li agradaria, «algun dia», poder «defensar davant un tribunal» (d’algun ‘indepe’ enfadat). Xargayó, l’home (coratge) que autoritza Soler a publicar, afirma que els articles, escrits en el «període dur del procés», relaten la «cronologia dels fets del desastre polític i social més gran que ha patit aquest país en dècades». Defineix Soler com un «excel·lent periodista» –¡ejem!– i un «gran analista de la realitat» –¡ejem! i ¡ehem!– que ho tindria complicat per escriure si no fos perquè el ‘Diari de Girona’ té al darrere «una empresa sòlida i independent [el grup Prensa Ibérica]».

El títol del llibre és d’inspiració marinera, surt de «dos vells pescadors» de l’Escala que, al ser-los requerida l’opinió sobre el procés, van respondre que els catalans «estàvem cansatsde viure bé». Al Carlemany, l’autor, rebut amb aplaudiments i amb una cervesa per Antonio Cuéllar, tancava la intervenció amb una altra cita d’Ivins: «Continuï lluitant per la llibertat i la justícia, estimat, però no oblidi divertir-se fent-ho. Deixi que el seu riure se senti. Sigui escandalós, ridiculitzi els gatets, rigui’s de totes les rareses que la llibertat pot produir». Soler riu tant que fa enveja i el que escriu s’escolta tant i fa riure tant que a molts els fa ràbia; riu de tot i de tots, menys del director que un dia va apostar per ell... i que li paga.