Torra ataca la justícia i coqueteja amb la seva inhabilitació: «Sí, vaig desobeir»

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha convertit el seu judici per desobediència en un atac i un desafiament en tota regla el tribunal que l’ha jutjat; la Junta Electoral Central (JEC), que li va reclamar treure els llaços grocs, i la fiscalia. Torra ha admès al matí que «sí, vaig desobeir» a la JEC, ha parlat d’indefensió i en el seu al·legat final vespertí ha amenaçat els magistrats que el jutgen –«la condemna serà la vostra condemna»– en una arenga política que en ocasions ha semblat donar ja per feta la sentència que pot desposseir-lo de la presidència de la Generalitat: «Si per defensar drets i llibertats he de ser condemnat, benvinguda la condemna», ha proclamat.

«Aquest judici polític vol alterar el panorama polític català», ha denunciat davant de Jesús Maria Barrientos, president del tribunal i del TSJC, de qui n’ha qüestionat la imparcialitat i amb el qual s’ha enfrontat en dues ocasions. Al matí, al dir «franquista» a l’acusació particular de Vox (Barrientos ha advertit que no permetrà «desqualificacions») i a la tarda per assegurar que la fiscalia està al servei del Govern.

Tot això envoltat en una argumentació sobiranista que ha portat Torra a afirmacions com que en la societat catalana hi ha «un gran consens» a favor de l’exhibició de llaços grocs i estelades. És més, també la delegació del Govern espanyol a Catalunya els hauria d’exhibir.

Els fets

Més enllà de les arengues, durant el judici s’han recordat els fets: Torra va desobeir la reiterada instrucció de la JEC de retirar llaços i pancarta del Palau de la Generalitat durant la campanya electoral del mes d’abril passat, però finalment hi va accedir després de la tercera advertència. Segons el seu advocat, Gonzalo Boye, no hi ha hagut desobediència perquè la JEC no podia obligar la Generalitat a res –al no ser l’administració que convocava els comicis– i no és superior jeràrquic del president.  Boye ha provat sense èxit d’introduir qüestions prejudicials que elevar al Tribunal de Justícia de la UE.

«No ordenaré mai a ningú que retiri un llaç o estelada o qualsevol altre símbol que consideri que ha de lluir al seu edifici», ha afirmat Torra al matí, obviant que la qüestió va generar no poca polèmica interna al Govern i els seus serveis jurídics. En qualsevol cas, avui hi havia centenars de persones acompanyant el president, entre ells, el president del Parlament, Roger Torrent; els consellers, i nombrosos diputats independentistes.

La fiscalia respon

El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeras, ha ressaltat en el seu informe final l’actitud «renuent», de «menyspreu i retrets continuats» de Torra a l’hora de no retirar la pancarta amb el llaç groc del Palau de la Generalitat, tal com havia ordenat la Junta Electoral Central (JEC). Bañeras ha qualificat aquesta actitud com de «falta de respecte institucional» que va anar intensificant. «Es va envalentir», ha especificat.

L’acusació pública ha detallat que la decisió de la JEC no era nova, i ha citat un altre cas sobre les estelades, ratificada pel Tribunal Suprem, així com la condemna de l’alcaldessa de Berga per desobediència al no retirar la bandera independentista. «¿Quin ha sigut el comportament de l’acusat? Per les seves pròpies manifestacions no ha ocultat la seva nul·la disposició a acatar l’ordre» i «amb la seva conducta reiterava una falta de consideració cap a l’entitat de la qual emanava», ha assegurat.

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya i Quim Torra | Directe

Torra planta el Govern i Foment per un assumpte protocol·lari

«Fins i tot el síndic de greuges, Rafael Ribó –ha recalcat el fiscal–, va suggerir a l’Executiu català el compliment de l’ordre de la JEC. Bañeras ha recordat que «és necessari que es compleixin les decisions de la junta electoral per garantir la netedat de les eleccions» i ha afirmat que «el llaç groc i l’estelada no són compartits per una part de la societat de Catalunya».

El fiscal ha insistit que «la junta electoral està limitada al període electoral i és superior al president de la Generalitat i del Govern», i ha retret que Torra al·ludís a la impossibilitat de complir l’ordre d’aquest organisme, quan el mateix comissari en cap dels Mossos en aquelles dates [el comissari Miquel Esquius], ha posat en relleu la simplicitat amb què es van suprimir totes les pancartes amb una mínima col·laboració».