L'Audiència Nacional anul·la les ordres de presó de quatre dels CDR presos

La Sala Penal de l’Audiència Nacional ha anul·lat, per estar «viciades [...] sense possibilitat d’esmena»,les ordres de presó de quatre dels set membres dels CDR empresonats per integració a organització terroristaquatre dels set membres dels CDR empresonats per integració a organització terrorista, conspiració per cometre estralls i tinença d’explosius. Ho fa en funció de l’última doctrina del Tribunal Constitucional, que va declarar que, com que el procediment era secret quan se’ls va enviar a la presó, als seus advocats els van faltar elements essencials per al legítim dret de defensa, fet que els va provocar una «indefensió evident». [Seguiu les últimes notícies de Catalunya en directe.]

Això no significa que quedin lliures; continuaran en situació d’arrest. I el jutge Manuel García-Castellón repetirà aquest dimecres les vistes breus de l’article 505 de la llei d’enjudiciament criminal, imprescindibles per decretar aquesta mesura, però aquesta vegada escoltant els arguments que li proporcionin els advocats defensors, ja amb totes les dades essencials contra els seus clients en el seu poder. 

En aquesta poc habitual situació es troben Eduard Garzón, Xavier Duch, Xavier Buigas i Alexis Codina, que van presentar recursos d’apel·lació contra la presó que han sigut estimats parcialment. Encara s’han de resoldre les impugnacions dels qui van admetre davant el jutge tenir material per fabricar explosius, Jordi Ros i Ferran Jolis.

El recurs del setè pres per aquesta causa, Germinal Tomás Aubeso, encara no s’ha resolt, perquè la Sala Penal encara no ha fixat data per a la seva vista. Les dels altres, a excepció de Ros, que no va demanar que es fes, es van celebrar el dia 13. En aquesta el tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, va demanar que continuessin a la presó per la gravetat dels fets que se’ls imputen, posició que, com és lògic, tornarà a mantenir en la vista d’aquest dimecres. 

Criteri del Constitucional

La Sala s’ha basat en una recent sentència del Tribunal Constitucional en relació amb els drets i les raons de detenció en causes sota secret, que només són accessibles per a la fiscalia. En aquesta sentència va declarar que, malgrat aquesta circumstància, s’ha de proporcionar una mínima informació essencial a les parts amb l’objecte de garantir el dret de defensa.

Correspon al jutjat determinar quins són els elements essencials de les actuacions a què ha de permetre l’accés de la part, «compaginant-ho en el seu cas amb el secret, però sense denegar de manera absoluta qualsevol classe d’accés emparant-se de manera general» en aquest, com va passar amb els independentistes radicals presos.

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya i Quim Torra | Directe

La Generalitat emplaça el Govern central al diàleg i la negociació

En aquest cas, segons les respectives interlocutòries, a la falta d’una informació mínimament detallada que va motivar la detenció, s’uneix la denegació per part del jutge de l’accés a qualsevol altra informació de les actuacions, «conjunció d’elements que impliquen una indefensió evident, a més de la infracció d’un dret essencial en el procediment legalment regulat d’instauració de la mesura judicial de presó, que constitueix una garantia inherent a ell, la qual cosa va en clara contradicció amb la forma prevista en la llei». 

Rebutja l’argument del fiscal relatiu que el secret sumarial es va alçar posteriorment a la celebració de les vistes de presó, perquè això «no repara ni dona validesa a l’acte processal d’estructura contradictòria en el qual es decreta la presó i en el qual la part afectada hauria de poder desplegar el seu arsenal de defensa per poder impugnar la situació de privació de llibertat, des del qüestionament de la competència de l’òrgan judicial, passant per l’existència d’indicis plausibles de criminalitat fins a les raons justificants de la presó, la qual cosa no s’estén a la resolució judicial resultant de l’esmentat acte viciat, que per això és nul·la sense possibilitats d’esmena».