Condemna a una dècada de corrupció del PSOE a Andalusia

L’Audiència Provincial de Sevilla va assestar ahir un dur cop al PSOE andalús i, per extensió, a una dècada de govern socialista a la Junta d’Andalusia a l’estendre la condemna pelcas dels ERO fraudulents a tots els ex alts càrrecs implicats, des dels expresidents als tècnics. Quatre exconsellers, tres exdirectors generals i dos ex viceconsellers, a més de l’expresident José Antonio Griñán, són condemnats a entre 6 i 7 anys de presó per malversació, penes que no s’executaran immediatament ja que recorreran davant del Tribunal Suprem. I la resta d’imputats, com Manuel Chaves, Gaspar Zarrías o Magdalena Álvarez, afronten condemnes de fins a 9 anys d’inhabilitació per prevaricació. Només se salva qui fos interventor de la Junta, que es va esgargamellar, sense èxit, alertant del cúmul d’irregularitats i l’«absolut descontrol» amb els fons públics que certifica la sentència.

Alts càrrecs del PSOE, alguns encara amb poder, reconeixien el dolor per veure els que van ser pesos pesants del socialisme condemnats per corrupció. Més encara quan sempre van defensar que el cas dels ERO, l’escàndol judicial més gran d’Andalusia, era qüestió de «quatre dropos» i que, com va arribar a assegurar Griñán el dia de la seva dimissió el 2013, «no hi ha cap figura delictiva per la qual se’m pugui imputar». Una forma recargolada de declarar la seva innocència en un cas que no contempla que s’enriquissin personalment o financessin el partit de forma il·legal.

Sentència contundent

Però una contundent sentència de 1.821 pàgines del tribunal format pels magistrats Juan Antonio Calle Peña, Pilar Llorente i Encarnación Gómez, es va encarregar de desmuntar aquesta teoria. I assentar, al contrari, les de la jutge d’instrucció Mercedes Alaya, que des que va iniciar la instrucció judicial pels volts de gener del 2011 sempre va apuntar que aquest descontrol havia sigut no només buscat a propòsit, sinó també conegut i, sobretot, no aturat per la cúpula de la Junta d’Andalusia malgrat conèixer els informes amb contínues deficiències. «Una vergonya per a la institució», va resumir ahir l’actual president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla.

Segons la sentència, tant Chaves com Griñán i la resta d’acusats van ser «plenament conscients de la palmària i patent il·legalitat dels actes en què van participar» al promoure i mantenir, entre el 2000 i el 2009, un sistema per concedir i abonar ajuts a empreses en situació delicada que, per guanyar agilitat eludia qualsevol tipus de control i publicitat. El seu accés va quedar per tant restringit a unes quantes societats, un centenar estimen els jutges, quan en realitat van ser moltes més les afectades. La sentència, en qualsevol cas, no al·ludeix al fet que aquest sistema permetés apuntalar una xarxa clientelar perquè el PSOE es perpetués al poder, com va mantenir la Fiscalia i l’acusació popular que va exercir el PP.

Fins a l’any 2000, aquests ajuts es concedien sota la forma de subvencions excepcionals, conforme a la normativa nacional. Però les objeccions que va plantejar la Intervenció General en un cas concret, amb l’empresa Hijos d’Andrés Molina (Hamsa), va fer que l’Executiu andalús donés l’ordre (per això la responsabilitat de Chaves) de canviar el sistema. Es va passar a fer-ho mitjançant modificacions pressupostàries al principi i, al cap de pocs mesos, mitjançant transferències de finançament des de la Conselleria d’Ocupació a l’Institut Andalús de Foment (IFA). Una via legal per compensar els comptes de les entitats públiques, però que no es contemplava en cap normativa per abonar aquest tipus d’ajuts.

«Descontrol absolut»

Notícies relacionades

Els condemnats pel 'cas ERO', un per un

Sentència del 'cas ERO': Griñán, sis anys de presó i Chaves, nou d'inhabilitació

El canvi, «no menor» i institucionalitzat el 2001 amb un conveni marc, ometia la fiscalització prèvia i va generar «un descontrol absolut», a més que, com a resultat, «les conseqüències econòmiques per als fons públics de la Junta d’Andalusia van ser clares i importants». La llei de pressupostos recollia any rere any transferències de finançament d’Ocupació a l’IFA, després Agència Idea, que eren fiscalitzades, sí, però no ho era la destinació final d’aquests ajuts, que gestionava sense competències la Direcció de Treball on era Javier Guerrero. Aquest procedir «prescindint totalment i absolutament del procediment administratiu» va permetre que sorgissin «intrusos», que les mediadores cobressin sobrecomissions milionàries per tramitar expedients –molts defectuosos– o que muntessin empreses expressament per cobrar ajuts.

«No només s’ha omès la fiscalització prèvia, sinó que l’expedient, si és que es pot anomenar així, manca del compliment de tots els tràmits essencials, cosa que determina que sigui nul de ple dret, i per tant, no convalidable», diu la sentència, apuntant ja el camí per a les 200 peces separades, una per cada ajuda concedida. En aquest sentit, la sentència atribueix als responsables d’Economia i Hisenda, com Griñán, que malgrat conèixer aquestes irregularitats no alcessin la veu i posessin fre escudant-se que es limitaven a donar forma i ordre a les propostes de cada conselleria en els Pressupostos, però no s’encarregaven de gestionar-ho. Per aquest mètode, diu la sentència que entre el 2000 i el 2010 es van gestionar 680 milions d’euros fora de qualsevol control.