José Antonio Griñán, el president sotjat per la corrupció que va accelerar el relleu generacional del PSOE andalús

José Antonio Griñán  ha sigut condemnat aquest dimarts a 6 anys de presó i a 15 d’inhabilitació pel ‘cas ERO’. [Seguiu les reaccions a la sentència]. 

El 2013, José Antonio Griñán va anunciar de manera sorprenent que deixava la Junta d’Andalusia per evitar el continu desgast que la institució patia a compte del cas dels ERO fraudulents, convertit en arma llancívola per alPP sessió rere sessió al Parlament. Amb prou feines feia quatre anys que era al càrrec, al qual va arribar després del nomenament del seu amic Manuel Chaves com a ministre i després d’uns llargs anys al capdavant de la Conselleria d’Economia i Hisenda, embrancat en baralles pel finançament autonòmic.

Però el seu esforç va resultar debades, il’onada dels ERO se’l va carregar poc després al ser imputat per la jutge Mercedes Alaya en el cas de corrupció. Refugiat en una acta de senador, la negociació amb els nous partits polítics per desbloquejar la investidura de Susana Díaz va acabar per apartar-lo de la vida política el 2015.

Professor de Dret del Treball, el seu primer càrrec va ser el de viceconseller de Treball a Andalusia el 1982. Però la seva carrera política es va consolidar veritablement quan va ser nomenat conseller de Salut en el primer Gabinet de Chaves, des d’on el 1993 va fer el salt al Govern central com a ministre de Treball. Va tornar a la política andalusa el 1994, aquesta vegada com a conseller d’Economia, àrea a la qual més tard afegiria les competències d’Hisenda després de la sortida de Magdalena Álvarez. D’aquesta etapa es deriva la responsabilitat penal que ara dirimeix l’Audiència de Sevilla, a l’entendre que va haver de conèixer les irregularitats que es van cometre amb els ajuts sociolaborals, i de les quals va alertar la Intervenció de la Junta i, tot i així, no els va posar fre.

Una amistat interrompuda

Chaves va veure en el seu gran amic Griñán el candidat perfecte per a una transició tranquil·la a Andalusia. Griñán el va substituir en la Junta, però va ambicionar la presidència del PSOE perquè, com va veure durant els seus anys a segona fila, les bicefàlies no funcionaven i no volia tuteles. Va ser l’inici del final de la seva amistat, recuperada tan sols fa uns anys després de compartir amargors pels ERO.

Notícies relacionades

Els condemnats pel 'cas ERO', un per un

Sentència del 'cas ERO': Griñán, sis anys de presó i Chaves, nou d'inhabilitació

Malgrat no tenir experiència orgànica, el nou líder socialista va saber llegir les condicions polítiques i el descontentament amb el seu partit per ajornar les eleccions autonòmiques al març del 2012 i separar-les dels comicis generals. Els socialistes no van guanyar a les urnes, però van governar gràcies a la coalició amb IU. 

Griñán també tenia una idea del futur del partit molt allunyada de la qual orquestrava l’‘Antic Testament’, com es coneixia la vella guàrdia, i es va recolzar en gent més jove com Mario Jiménez o Díaz. El 2013, assetjat pels ERO malgrat assegurar que no hi havia «cap figura delictiva» per la qual se’l pogués imputar, va apel·lar a la necessitat d’un «canvi generacional i de gènere» i va cedir el testimoni a Díaz, primera candidata que es va sotmetre a primàries.