Sentència del 'cas ERO': Griñán, sis anys de presó i Chaves, nou d'inhabilitació

Cop de l’Audiència de Sevilla en el cas dels ERO. El tribunal presidit per Juan Antonio Calle Peña ha condemnat el gruix dels 21 ex alts càrrecs pelsdelictes de prevaricació i malversació. Entre ells hi ha els dos expresidents de la Junta d’Andalusia, Manuel Chaves, que rep una condemna de nou anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació, i José Antonio Griñán, que rep una condemna de sis anys de presó i una altra de 15 anys d’inhabilitació pels delictes de malversació i prevaricació continuada. 

Les penesmés grans són per al nucli dur de la Conselleria d’Ocupació, on es troben els exconsellers Antonio Fernández i José Antonio Viera, a més dels exdirectors generals de Treball Javier Guerrero i els seus successors en el càrrec. Tots ells han sigut condemnats a set anys de presó per un delicte de malversació i penes d’inhabilitació d’entre 19 i 18 anys d’inhabilitació, en funció del moment en què van arribar a l’Administració.

En l’àread’Hisenda i Economia, on s’emmarquen Griñán i l’exconsellera d’Hisenda Carmen Martínez Aguayo, s’han imposat en part les tesis de la fiscalia i els acusats són condemnats a una pena de sis anys de presó per un delicte de malversació i 15 anys d’inhabilitació per prevaricació, la meitat de la pena que reclamava en aquest sentit el ministeri públic.

L’últim grup d’imputats, la cúpula de la Junta d’Andalusia conformada per Manuel Chaves, Gaspar Zarrías o Magdalena Álvarez, que va ser titular d’Economia, la pena imposada pel tribunal és de 9 anys d’inhabilitació per prevaricació.

L’exinterventor Manuel Gómez ha aconseguit convèncer el tribunal que les alertes que va llançar sobre les irregularitats en el sistema d’ajuts no van ser ateses, i ha sigut absolt de tots els càrrecs, igual com l’excap dels serveis jurídics de la Junta.

Arguments: Chaves i Griñán, «plenament conscients»

En la seva argumentació, el tribunal considera que Chaves era «plenament conscient» de la «il·legalitat» del sistema per pagar els ajuts i de la seva implantació, una decisió de «gran transcendència» que no pot ser imputable únicament al responsable d’Ocupació o al d’Economia i Hisenda. I totes les modificacions pressupostàries que es van derivar d’aquest descontrol de despesa també van passar pel Consell de Govern, per això se’l considera autor d’un delicte de prevaricació.

En el cas de Griñán, l’Audiència rebat la seva defensa que desconeixia el detall del que passava. Considera que en qualitat de conseller d’Hisenda, coneixia que les transferències de finançament s’utilitzarien per pagar subvencions, una cosa que apareixia esmentat en les mateixes memòries dels pressupostos. «I sent conseller d’Economia i Hisenda, es va continuar fent aquest ús inadequat de les transferències de finançament en les diferents modificacions pressupostàries que es van produir», incrementant la partida 31-L de la qual sortien els fons per als ajuts. Així, Griñán era «plenament conscient de la palmària il·legalitat» d’aquestes modificacions, i va assumir «l’eventualitat que els fons vinculats al programa 31L fossin objecte de disposició amb finalitats alienes a la finalitat pública a què estaven destinats». També li retreu que va ser «destinatari dels informes de control financer permanent de les empreses públiques» i «va tenir coneixement de les deficiències detectades en aquests», sense que arribés a posar-los fre. 

En el seu argumentari, el tribunal assenyala que «la necessitat política de donar una resposta ràpida als grans conflictes sociolaborals va portar els responsables de la Junta d’Andalusia a establir un sistema àgil, si bé tal agilitat es va aconseguir eliminant els mecanismes de control legalment establerts». 

Condemnes dels ERO Infogram

Sistema que va afavorir el «descontrol absolut»

Així, la sentència subratlla que el 2001 la Junta va posar en marxa un conveni marc, que instaurava el sistema de transferències de finançament per al pagament d’aquests ajuts sociolaborals, que «va suposar que no arribessin els expedients a l’interventor delegat de la Conselleria d’Ocupació, evitant així les objeccions que poguessin plantejar els interventors, com havia passat anteriorment a diversos expedients».

Aquest conveni, acaba el tribunal, va ser l’instrument jurídic que «va possibilitar a la Conselleria d’Ocupació eludir els procediments legalment establerts per a la concessió de subvencions, així com la seva fiscalització per la Intervenció Delegada en aquesta Conselleria». Així, estableix la resolució, les subvencions sociolaborals es van concedir al marge del pressupost i van impossibilitar així la seva fiscalització prèvia, «la qual cosa va afavorir un descontrol absolut». D’aquesta forma, estableix la sentència, «les conseqüències econòmiques per als fons públics de la Junta d’Andalusia van ser clares i importants».

Una resolució de més de 1.700 folis

Chaves i Griñán i 19 ex alts càrrecs més de la seva administració acaben de conèixer la sentència del cas dels ERO fraudulents. A les 12 hores estaven citats a l’Audiència de Sevilla per conèixer una resolució que supera els 1.700 folis i posa fi, en part, a una investigació que es remunta a finals del 2010.

La denominada peça política dels ERO, la primera de les 187 en les quals es va trossejar la macrocausa de corrupció andalusa, va suposar a la pràctica un qüestionament a les polítiques socialistes en Ocupació a Andalusia durant més d’una dècada, ja que van deixar entreveure, com va apuntar l’acusació popular que va exercir el PP, que els ajuts públics van servir per apaivagar els conflictes laborals d’un període convuls i de passada, consolidar el PSOE en el poder. Això sí, malgrat les crítiques del PP i els seus intents per equipar-lo al cas Gürtel, des del primer moment va quedar descartat que els polítics s’haguessin enriquit a títol personal o que hi hagués finançament il·legal del PSOE. El judici, que es va prolongar durant un any, va quedar vist per a sentència fa exactament 11 mesos, el 17 de desembre del 2018.

En el seu escrit final, la Fiscalia Anticorrupció va mantenir la seva teoria que la cúpula socialista va articular a propòsit un sistema inadequat i sense fiscalització per poder concedir ajuts sociolaborals i a ajuts directes a empreses en crisi de forma arbitrària i opaca. Així, va atribuir a tots els encausats undelicte continuat de prevaricació, pel qual va demanar entre10 i 30 anys d’inhabilitació. A més, per a 15 dels acusats, entre ells Griñán i les cúpules de les conselleries d’Ocupació i Hisenda, va afegir un delicte de malversació amb penes d’entre 6 i 8 anys de presó.

Aquest procediment es va basar en les transferències de finançament, mecanisme utilitzat en les empreses públiques per finançar operacions genèriques i que, com van assenyalar durant la vista oral els pèrits de la Intervenció General de l’Estat (IGAE), es va utilitzar de forma «indeguda» i fins i tot «il·legal» per tal com no es va ajustar a la llei. Aquest ús inadequat, al marge de qualsevol fiscalització prèvia, va permetre per exemple l’aparició de persones alienes a les empreses que escometien les regulacions de plantilla, els coneguts com a«intrusos»,o que molts dels ajuts es donessin sense muntar ni tan sols un expedient, a projectes que mai es duien a terme o iniciatives encapçalades per dirigents afins al PSOE. Va resultar cridanera també la pluja de milions amb què es van veure beneficiades empreses de la comarca d’origen del llavors director general de Treball, Javier Guerrero.

No van posar fre

Notícies relacionades

Condemna a una dècada de corrupció del PSOE a Andalusia

Manuel Chaves, l'etern president d'Andalusia

Anticorrupció va insistir durant el procés que cap dels alts càrrecs va adoptar cap decisió a l’exercici de les seves funcions «per posar fre» a aquest procediment malgrat els avisos de la Intervenció General de la Junta alertant de les deficiències i «irregularitats» en el pagament dels ajuts. Al contrari, va retreure la Fiscalia en el seu escrit d’acusació, van seguir engreixant-se any rere any la partida pressupostària d’Ocupació d’on sortien les subvencions sociolaborals o fins i tot afegint modificacions pressupostàries.

En la seva declaració, els ex alts càrrecs es van escudar que en cap moment les alertes de la Intervenció General de la Junta, el responsable de la qual també s'asseu al banc, apuntaven a un possible menyscapte de fons públics, d’aquí aquesta inacció. I que a més, el sistema va ser aprovat a cada exercici pel Parlament regional, per la qual cosa la partida, que Guerrero va arribar a denominar «fons de rèptils», era transparent i coneguda per tots. Guerrero va matisar aquesta denominació en el seu escrit final, rebutjant l’expressió, i fins i tot l’exinterventor general va reconèixer que després de tota la informació coneguda des que va esclatar l’escàndol, «amb els ulls d’avui» no es podria parlar de sistema irregular. No opinen igual els pèrits de l’IGAE, que mantenen la il·legalitat i van concloure que mai havien vist «tal cúmul d’irregularitats».