El fiscal i l'acusació demanen presó per als quatre CDR als quals se'ls va anul·lar la interlocutòria

El tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, i l’acusació popular que exerceixen diverses associacions de víctimes del terrorisme han demanat al jutge Manuel García Castellón que torni a decretar presó per alsquatre membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), ja que les interlocutòries que els van portar a presó al setembre van ser anul·lades dimarts per la Sala Penal al no haver-se facilitat a les defenses informació essencial sobre els indicis contra ells. [Últimes notícies de Catalunya | Directe].

Per la seva part, els seus advocats defensors, tots ells del col·lectiu Alerta Solidària, han sol·licitat la seva posada en llibertat al·legant que els fets que se’ls imputen en cap moment serien constitutius d’integració en una organització terrorista que ningú sap que actuï a Catalunya. Van assenyalar que el fet de tenir percussors amb què segons la Guàrdia Civil podien fabricar fins a 15 tipus d’explosius s’hauria de perseguir per la via administrativa, no per la penal. El delicte que se’ls imputarà és molt important, perquè és el terrorisme el que ha de determinar la competència de l’Audiència Nacional per investigar-los.

Dels set detinguts per la Guàrdia Civil en l’‘Operació Judes’ que van comparèixer, cinc es van acollir al dret a no declarar a l’estar la causa sota secret. Els altres dos sí que van respondre al jutge i al fiscal, com havien fet en dependències de l’Institut Armat. Es tracta de Ferran Jolis i Jordi Ros, que van presentar recursos d’apel·lació però, a diferència dels seus companys, els van rebutjar. Com que ells sí van declarar davant del magistrat i la Guàrdia Civil, la Sala Penal de l’Audiència Nacional va entendre que en el seu cas no els van faltar elements fonamentals per a la seva defensa.

La Secció Segona del Penal va donar la raó en part aquest dimarts a quatre d’ells –Guillem Xavier Duch, Alexis Codina, Eduard Garzón i Xavier Buigas–: va anul·lar l’ordre de presó, perquè entén que es va vulnerar el seu dret de defensa al no facilitar als seus advocats la informació essencial sobre la seva situació, tot i que la causa estigués llavors sota secret. El setè detingut, Germinal Tomás Abueso, encara està esperant que es fixi data per revisar la seva presó. 

No van quedar lliures

L’anul·lació de les ordres de presó va obligar aquest dimecres al jutge central d’instrucció número 6 a repetir les vistes breus l’article 505 perquè pugui tornar a decretar aquesta mesura, però ja després d’escoltar els arguments de les defenses amb aquesta informació essencial. 

Per a això el magistrat s’ha vist obligat a suspendre durant unes hores la declaració que, com a persona jurídica imputada, estava prestant el representant legal del BBVA en el ‘cas Villarejo’ pels contractes firmats el 2004 entre l’entitat bancària i l’empresa de seguretat de l’excomissari, Cenyt, quan Sacyr va intentar aconseguir el control del banc.

Presó confirmada

En el cas de Jolis i Ros, la Sala Penal de l’Audiència Nacional ha confirmat la seva presó per risc de destrucció de proves, de reiteració delictiva i de fuga atesa la gravetat dels delictes que se’ls atribueixen de pertinença a organització terrorista, tinença d’explosius i conspiració per a la comissió d’estralls. La considera «adequada, raonable i proporcionada».

A diferència dels recursos estimats parcialment aquest dimecres respecte de quatre detinguts més per no haver-los facilitat informació essencial durant la vista breu de presó, la Sala explica que, en el cas de Jolis i Ros, ni ells ni els seus lletrats en seu policial, ni judicial, van efectuar formal ni expressa objecció, ni queixa ni protesta quant a la privació d’informació referida als elements essencials de la detenció.

Notícies relacionades

L'Audiència Nacional anul·la les ordres de presó de quatre dels CDR presos

El fiscal defensa que continuïn presos cinc dels CDR imputats per terrorisme

Tampoc consta, apunta, que l’advocat sol·licités tenir-hi accés abans de l’interrogatori del seu patrocinat, ni res que indiqués que no se li permetés conèixer suficientment les raons que havien motivat la detenció del seu client quant a l’eventual afectació de l’efectivitat de l’assistència lletrada, ni tampoc que es plantegés en el curs de la declaració judicial davant del jutge. Per tant, s’entén que tenien «la part nuclear de la informació essencial per poder exercir amb prou garanties el dret de defensa».

L’ordre afegeix que tampoc consta que en seu policial el lletrat de la defensa demanés tenir accés a aquesta informació sobre arrest. «I aquesta passivitat de la defensa de l’investigat denota aquiescència amb les dades i la informació facilitada, ja que només va ser després que es notifiqués l’ordre de presó provisional quan, en el recurs d’apel·lació, per primera vegada es va denunciar la suposada infracció», conclou la Sala.