L'enllaç de Puigdemont va oferir a Rússia reconèixer Crimea a canvi del recolzament a la independència de Catalunya

Víctor Terradellas, president de CATmón, exresponsable de relacions internacional de CDC i persona molt pròxima a l’expresident català Carles Puigdemont, va oferir, durant les converses que va mantenir a Moscou el 2017 amb un influent exdiputat oficialista i politòleg ben connectat amb el Kremlin, el reconeixement de l’annexió russa de Crimea per part del Govern de la Generalitat a canvi del recolzament del Kremlin a la declaració unilateral d’independència (DUI) catalana. «Ens vam entrevistar en tres ocasions, acompanyat d’una periodista catalana que em coneix; em volia utilitzar com a contacte perquè jo em dirigís als òrgans de poder» (amb aquesta proposta), explica a EL PERIÓDICO Serguei Markov, exdiputat pel partit oficial Rússia Unida, professor de l’elitista Institut Estatal de Moscou per a les Relacions Internacionals (MGIMO, per les seves sigles en rus), un home que en els últims anys ha estat ocupant importants càrrecs en consells i institucions governamentals de Rússia.

«Em van plantejar que Rússia pogués recolzar la independència de Catalunya. I que (a canvi) Catalunya podria dir que Crimea és part de Rússia», rememora Markov dilluns passat en un restaurant del nord de Moscou. Sempre segons la versió de l’acadèmic, la resposta que van obtenir els seus interlocutors d’ell no va ser positiva. «Jo els vaig dir que, de moment, el Govern rus estava molt distanciat del tema (català), i els vaig explicar la lògica», afirma Markov. «Nosaltres no necessitem aquest reconeixement, no és cert això que diuen els mitjans occidentals que busquem el reconeixement, tard o d’hora Occident reconeixerà que Crimea és part de Rússia. ¿Quina diferència hi ha ara o més tard?», rememora l’acadèmic.

El nom d’aquest polític, professor i filòsof apareix escrit en una de llibreta confiscada per la Policia Nacional (la investigació ara la porta la Guàrdia Civil) durant el registre de la seu de CATmón el maig del 2018. Segons recorda Markov, els dos interlocutors es van reunir amb ell en tres ocasions a la tardor del 2017, en dues ocasions seguides primer, després van marxar (de Rússia) i van tornar. Deduint de les anotacions de Terradellas, aquesta última reunió probablement va tenir lloc en els dies previs a la DUI realitzada per Puigdemont.

Les declaracions de Markov cobren especial rellevància ja que Terradellas, ja de tornada de Moscou i dos dies abans de la DUI, va enviar a Puigdemont diversos missatges instant-lo que el rebés –a la qual cosa finalment el president va accedir– per reunir-se amb un «emissari de Putin». «A les 5 venia emissari de Putin», va escriure el dia 26 Terradellas a Puigdemont en un missatge al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. Un dia abans, el president de CATmón va enviar a Puigdemont el següent whatsap: «President, soc el Miquel. Estem reunits Víctor i jo amb aquesta gent. En 24 hores ens contesten. A més miraran: 1. Que la Xina també hi digui la seva. 2. Que divendres abans de fer res, facis videoconferència amb PU [la Policia Nacional considera que es tracta de Vladímir Putin]».

El politòleg, que s’encongeix d’espatlles quan se li diu que Terradellas pot ser que cometés un delicte al sufragar els seus viatges a favor del reconeixement internacional de la independència catalana amb diners públics, puntualitza que no recorda al 100% cap dels detalls que explica sobre el que va passar en aquestes trobades: «No podria jurar-ho sobre la Bíblia. Ha passat molt temps». Tampoc explica, si les coses estaven tan clares del costat rus, perquè es van reunir fins i tot en tres ocasions.  

Contactes amb la Generalitat

En la conversa amb aquest diari, Markov assegura desconèixer de qui parla Terradellas quan fa referència a un «emissari del Kremlin» en els whatsap que envia a Puigdemont en els moments previs a la DUI, tot i que admet l’existència de contactes «no polítics». «No sé qui va poder ser; jo crec que contactes n’hi devia haver d’alguna manera; contactes amb el Govern de Catalunya; si la crisi es prolongava, Rússia havia de rebre informació sobre el que passa, informació completa, procedent dels dos bàndols», continua. Descarta, això sí, que es tractés de «contactes polítics».  «Contactes polítics entre el Kremlin i Puigdemont no n’hi havia; però sí que crec que va ser enviada gent delsserveis d’intel·ligència, figures de perfil tècnic, que es presentessin a si mateixes com a periodistes... El que és segur és que no hi va haver cap persona que li pogués prometre alguna cosa en algun moment», desgrana. I insisteix una vegada i una altra en la posició oficial del Kremlin, que Rússia «no interfereix» en els assumptes interns d’altres països.

Una vegada proclamada la DUI per Puigdemont, Moscou es va mantenir en la seva actitud oficial de no reconèixer la independència catalana. Això sí, una actitud aparentment a favor de la integritat territorial espanyola que va experimentar vaivens, com el recolzament que va rebre la causa en els mitjans controlats per l’Estat i el que va protagonitzar el mateix Vladímir Putin el mes d’octubre del 2017, quan des de la residència de Valdái, va blasmar Occident per haver reconegut la independència de Kosovo el 2008 i ara haver d’enfrontar-se a un problema a l’interior de les fronteres de la UE que, segons l’opinió del líder del Kremlin, és similar. Preguntat sobre la posició russa en el conflicte català, l’assessor governamental no descarta que en un futur Moscou pugui reconèixer la independència catalana, «si es produeix una situació diferent, si, posem el cas, la UE inicia una guerra contra Rússia».

Sobre el futur de Puigdemont, Markov fins i tot contempla la possibilitat que pugui acabar asilat a Rússia. «Jo crec que seria un cas similar al de Snowden (l’analista informàtic de la NSA nord-americana refugiat a Moscou). «A Snowden li hem dit: li donem l’estatus de refugiat polític, no l’entregarem als americans, pot vostè viure aquí sense problemes, pot treballar, però li prohibim actuar contra el Govern dels EUA». Quan se li recorda que la policia espanyola veu la mà del president Puigdemont en la violència de les últimes setmanes a Catalunya, Markov es limita a respondre: «Això no podria fer-ho des de Rússia».                 

Notícies relacionades

Serguei Markov, la veu del Kremlin

El PSC, el principal puntal de Sánchez