Carles Mundó: «La via unilateral no va ser la decisió més útil per a l'independentisme»

L’exconseller de Justícia, Carles Mundó (Vic, 1976), publica El referèndum inevitable (Pòrtic) en què reflecteix les seves impressions del judici del procés i traça un nou rumb per a l’independentisme allunyat de la unilateralitat. 

En el seu al·legat final, va demanar que la decisió contribuís a «buscar solucions». ¿Ho ha fet?

No. La sentència és profundament injusta, molt dura. Mentre hi hagi gent a la presó, les solucions són lluny.

¿Quina és la seva recepta per redirigir el procés?

Sé que avui cap govern espanyol entén que la solució és un referèndum. Segur que mai ho farà des del convenciment, però sí perquè hi hagi una majoria inapel·lable, indiscutible, que ho plantegi. El dia que els resultats electorals acreditin que la majoria independentista és inapel·lable, el Govern estarà obligat a moure’s i la comunitat internacional no podrà mirar cap a un altre costat.

¿Quin percentatge seria «inapel·lable» per a vostè? 

No poso percentatges, però no ha de ser només una majoria aritmètica, sinó també transversal. Hi ha una Catalunya on l’independentisme ja ha guanyat i és hegemònic, i hi ha una altra on ha crescut molt en els últims anys però és lluny de ser majoria. L’independentisme va a ritmes diferents, a dues velocitats. Cal entendre tots els ritmes i els ciutadans de Catalunya som tots.

¿La unilateralitat impedeix aquesta majoria?

La unilateral no és una via guanyadora perquè no aconsegueix afegir el projecte polític a la gent que falta. I si a més comporta unes conseqüències judicials duríssimes sense haver aconseguit les virtuts que s’hi puguin atribuir, em sembla que no va ser la decisió més útil per a l’independentisme. La via guanyadora passa per acumular més forces i sumar més recolzaments.

¿Quin és el repte de l’independentisme a curt termini?

Fer un diagnòstic compartit de la situació per fer una estratègia unitària. Per a mi es fonamenta en objectius compartits indiscutibles: la independència i que Catalunya tingui forma de república. Si tots entenem on som, donem valor a les fortaleses que tenim i reconeixem sense complexos les debilitats i les oportunitats, fem el que fem serà amb més solidesa i credibilitat.

¿Per què es va tensar la corda fins a arribar a una declaració d’independència que el Govern sabia que no es faria efectiva?

No soc capaç de respondre amb precisió per què el Parlament va votar una DUI quan el Govern havia acordat convocar eleccions 24 hores abans. Jo, com molts altres companys, era dels que pensava que la millor decisió, o la menys dolenta, era convocar eleccions. Finalment no va ser així, i jo també tinc alguna dificultat per entendre per què la decisió va ser diferent a la que es va plantejar el dia anterior.

¿Creu que s’ha abusat de l’independentisme màgic?

Potser de vegades, però això passa en qualsevol context polític i no és patrimoni d’una part.

¿Va pensar a abandonar el càrrec el juliol del 2017 com van fer altres consellers?

No, em sentia útil. No vaig deixar d’expressar la meva opinió en el Govern i vaig evitar manifestacions públiques. Em sembla que és el responsable. Pot passar que el que tu plantegis sigui més o menys acceptat, però el que no forma part de la meva manera d’entendre la política és que quan no passi el que jo vull, me’n vagi.

Amnistia Internacional ja ha presentat el seu informe sobre el judici del procés i opina que va ser «just».

D’una acusació injusta basada en una violència que no va existir només pot sortir un judici injust. El judici no és només la vista oral i hi ha hagut vulneració de drets fonamentals durant la instrucció. Em sembla molt positiu que Amnistia opini sobre aquesta qüestió i que consideri incorrecte condemnar per sedició, i també que demani la llibertat dels Jordis, però em sembla incongruent que no demani la llibertat de tots els condemnats per aquest delicte. M’ha decebut des d’aquest punt de vista.  

La resposta institucional a la sentència, ¿està a l’altura?

D’una sentència tan injusta i dolorosa per una gran part de la societat catalana era imaginable una reacció per expressar aquesta indignació, però les institucions no han aconseguit fer visible una resposta conjunta que la gent hagi entès. Això sorprèn especialment quan hi ha hagut molt temps per preparar-la.

¿Com valora la reacció als carrers?

Hem vist manifestacions de centenars de milers de persones i episodis molt delimitats d’imatges relacionades amb la violència. Crec que a l’independentisme li van millor les coses quan no se l’associa amb imatges d’aldarulls. Som més forts quan l’independentisme no és notícia per la violència perquè és l’argument que utilitzen els qui vols desgastar.

ERC consultarà a els bases sobre la investidura de Pedro Sánchez. ¿Què votarà Carles Mundó?

Votaré a favor de buscar l’entesa, però això només serà possible si hi ha moviments al PSOE per assentar les bases d’un acord. La pilota és a la teulada de Sánchez. ERC no donarà el seu recolzament a canvi de res. Si el PSOE no es mou, el missatge que està donant és que rebutja el recolzament d’ERC.

¿Amb quins punts cal emprendre la negociació amb l’Estat?

Cal partir d’un reconeixement explícit que estem davant d’un conflicte polític pendent de resoldre perquè no és un conflicte jurídic, penal, ni de convivència. Hi ha d’haver una taula en què la lògica sigui bilateral i no hi pot haver línies vermelles a l’hora de plantejar assumptes.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Anima l’independentisme a mantenir la «moral de victòria».

Potser l’independentisme ha perdut el somriure per desànim, però ha passat del 10% al 48% en menys d’una dècada. És un èxit espectacular.