Jordi Sànchez: «Si el diàleg avança, la via unilateral no té sentit»

Després de respondre a un llarg qüestionari per escrit i concedir una conversa cara a cara (amb un vidre transparent de separació) al CP Lledoners divendres passat, de Jordi Sànchez (Barcelona, 1964) queda claríssima la seva aposta: el diàleg. Les seves paraules frustraran els del 'tenim pressa’ i els que creuen que la independència s’aconseguirà forçant el conflicte amb l’Estat o amb noves unilateralitats. L’exdiputat i exlíder de l’ANC demana a Pedro Sánchez que concreti la seva mà estesa i que no deixi al marge JxCat i el president Torra. I en clau interna no amaga la seva tristesa perquè el partidisme i la incapacitat del Parlament i la resta d’institucions i entitats ha impedit una resposta unitària a la sentència del procés. Sànchez pronostica que la Crida es fusionarà amb el PDECat i JxCat per crear un nou partit que deixi de banda «els extrems».

—Per començar amb la seva situació personal. ¿És partidari d’una amnistia

—La sortida més justa i políticament transparent seria una llei d’amnistia, però no crec que es faci realitat. Una reforma del codi penal té el risc que serveixi per tipificar actes que avui no són delictius.  I l’indult no el vull demanar i és un acte individualitzat quan el que tenim és un problema polític que és col·lectiu. Probablement compliré la condemna íntegrament.

—¿Què opina de l’informe d’Amnistia Internacional

—Intenta acontentar tothom. No entenc que afirmi que va ser un judici just, ni la divisió que fa entre Jordi Cuixart i jo mateix respecte a la resta de condemnats. Critica la sedició però ho fa respecte al poder legislatiu.

—¿El diàleg polític amb l’Estat ha de versar també sobre la situació de vostès, els presos

—Demano que ningú condicioni les negociacions polítiques a la situació dels presos. Com a mínim, no en el meu nom. La prioritat és encarar la solució.

—¿Per què l’independentisme  ha sigut incapaç d’oferir una l’independentisme resposta unitària

—Perquè estàvem a les portes d’unes eleccions i tots han nedat i guardat la roba. És absurd. És dur. La incapacitat del Parlament per donar una resposta immediata i unitària a la sentència és de les lliçons més amargues de la prevalença del partidisme per sobre d’una unitat que no existeix. Em produeix una sensació de tristesa veure que els partits i els responsables institucionals no han estat a l’altura.

«La incapacitat del Parlament per donar una resposta immediata i unitària a la sentència és de les lliçons més amargues de la prevalença del partidisme»

—¿A qui es refereix, en concret?

—No vull especificar. Hem fet ‘un pa com unes hòsties’ per les misèries dels partits. I seria molt difícilment explicable que els socis del Govern tinguessin una posició diferent respecte a com abordem la investidura de Pedro Sánchez.

—Avui ERC celebra una consulta 

—És més una estratègia de pressió política a Pedro Sánchez que un mandat. L’escenari pot canviar radicalment en dos dies. Es tracta de veure qui aERCvalidarà si les condicions que planteja s’han complert.

—¿Què proposa sobre aquesta negociació amb Sánchez?

Hem de fer tots una aposta pel diàleg i per la solució política. El problema és que Pedro Sánchez té el crèdit molt limitat perquè ha dit una cosa i la contrària en 24 hores. Ha de concretar per fer versemblant la seva aposta. Pedralbes era un bon punt de partida. Una altra qüestió important és la figura delrelator. Tercer, conèixer la proposta del PSOE o del Govern. Fa falta també un mètode de treball. I un diagnòstic compartit: hi ha una crisi política i hem d’apostar pel diàleg. I afegeixo: això requerirà temps. Mentrestant hem d’evitar continuar escalant en la tensió amb mesures repressives.

—¿Què ofereix l’independentisme?¿Estaria disposat a abandonar la unilateralitat?

—Si hi ha voluntat de diàleg i trobem vies d’entesa partint del reconeixement de l’autodeterminació, el dret a decidir, el referèndum... i tot això comença a caminar, la unilateralitat no té sentit. La unilateralitat va néixer perquè el Govern espanyol va tancar totes les portes. La unilateralitat no és l’objectiu.

—El fruit d’aquestes negociacions podria ser diferent al de la independència?

—L’1-O no va ser un referèndum d’independència sinó d’autodeterminació. Tenim un conflicte on una part vol la independència i l’altra no. O una part imposa el seu criteri a hòsties o s’obre una via de diàleg, que és la meva aposta. El dret a l’autodeterminació no és necessàriament la independència. No negociarem la independència sinó l’autodeterminació, que és la mesura democràtica per trobar una sortida. Hi ha moltes possibles fórmules de referèndum. La proposta no és dir-li a Espanya: «Vull la independència». És que la ciutadania decideixi. A més, les enquestes assenyalen que no hi ha una majoria clarament independentista. Fins que l’independentisme no tingui recolzaments entorn del 60% el procés no serà irreversible. Un 10% més sembla poc, però encara estem lluny. Soc optimista. Hi ha recorregut.

—Sembla que la intenció del PSOE és proposar una taula de partits

—Sánchez només té garanties d’èxit si concreta la proposta amb les regles de joc que abans he comentat. I ha de normalitzar relacions amb el president, tot i que li agradi més o menys. Sánchez haurà d’afrontar resistències internes, com també l’independentisme. Si anem a la taula ha de ser de forma honesta. I no pot ser que Adriana Lastra, del PSOE, no hagi trucat a JxCat. Si volen el diàleg, que no marginin a JxCat. Hi ha temps per arribar a un acord.

—¿Quins efectes tindria que en la investidura de Sánchez ERC s’abstingués i JxCat votés en contra?

—No seria bo per a l’estabilitat del Govern ni com a aposta pel diàleg. La voluntat de JxCat i ERC és confluir.

«No seria bo per a l’estabilitat del Govern que ERC i JxCat votessin diferent; la voluntat és confluir»

—Respecte al diàleg, l’expresident Puigdemont

—Perquè fins ara l’Estat s’ha negat a dialogar, però Puigdemont no nega el diàleg. 

—Els talls de carretera o bloquejos de vies de comunicació ajuden a trobar aquesta solució?

—La mobilització al carrer és l’expressió d’una frustració per la incapacitat política d’avançar en el diàleg.

—La consellera d’Empresa ha afirmat a ‘La Vanguardia’ que aquests bloquejos alteren l’economia...

—Totes les mobilitzacions generen incomoditats i afectacions. Hem estat cinc anys mobilitzant-nos sense tirar un paper a terra i l’Estat no ho ha aprofitat. Estem en un altre estadi. Mobilitzacions com les que han protagonitzat els taxistes, transportistes, o personal de l’aeroport...

—¿La violència

—Estic convençut que en gran part els aldarulls van tenir lloc per l’absència de resposta unitària, tant de les entitats com dels partits independentistes. I per un element no menor, l’actitud de la policia a l’aeroport i l’endemà. Tant dels Mossos com del CNP.

—¿Vostè hauria retirat abans la pancarta amb el llaç groc del Palau de la Generalitat?

—(Llarg silenci) No ho sé. Punt. El judiciés un altre exemple d’abús del dret penal.

—Si Torra és inhabilitat, hi pot haver eleccions...

—Crec que serà inhabilitat, però hi ha marge perquè la legislatura s’esgoti. Hi ha d’haverPressupostos, crec que n’hi haurà. I hi ha d’haver estabilitat.

«Crec que Torra serà inhabilitat però hi ha marge perquè la legislatura s’esgoti, crec que hi haurà pressuposats»

—¿El Govern de Torra està atenent adequadament reptes com el refredament econòmic, les migracions, la vivenda o les llistes d’espera?

—Tota acció de govern és millorable i no s’han de buscar excuses. Però al Cèsar el que és del Cèsar. ¿Quins instruments tenim per fer política economica, fiscal, laboral o ocupacional?

—¿Quin futur ha de tenir l’espai de Jxcat, el PDECat 

—Fer ‘foc nou’ (taula rasa) parell crear una única organització política, ordenada, previsible i compromesa amb la independència i el bon govern. I amb òrgans de direcció compartits. El nom podria ser JxcCat.

—¿La Crida

—Absolutament. Hem de superar les sigles. Com quan va néixer el PSC, o Iniciativa. No descarto que en aquesta confluència hi hagi posicions extremes que quedin al marge. 

—¿Qui la liderarà?

—Hi ha lideratges. Un, d'indiscutible, és el president Carles Puigdemont. I hi ha d’haver una direcció col·legiada.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

—¿I el cartell electoral?

—És l’última preocupació. El problema no és de noms sinó de vertebrar un espai amb sensibilitats diverses. El candidat el decidirà la militància.