Els recursos del procés amenacen la unanimitat del Constitucional

Una vegada dictada la sentència del procés, que va condemnar, entre d’altres, a 13 anys de presó el president d’ERC, Oriol JunquerasOriol Junqueras, era qüestió de temps que el Tribunal Constitucional reprengués la deliberació i resolució dels recursos que va anar admetent a tràmit en relació amb el que va passar a Catalunya la tardor del 2017. Davant el risc de divisió entre els seus magistrats, va decidir ajornar-los per interferir com menys millor en aquella resolució; mes i mig després de conèixer-la, ja no hi ha cap motiu per continuar sense resoldre’ls.

Per això, el ple d’aquesta setmana, que per qüestions d’agenda se celebrarà dimecres i dijous, té previst abordar-ne almenys dos dels interposats per Junqueras: el que va presentar contra la seva presó preventiva i el relatiu a la negativa del jutge d’instrucció de la causa, Pablo Llarena, de permetre-li anar al Parlament a la sessió constitutiva. Les propostes de resolució que portaran a la reunió els ponents és fàcil que no es puguin aprovar amb la unanimitat que han caracteritzat fins ara les resolucions sobre el procés independentista.

El ponent del recurs contra la presó preventiva del líder d’Esquerra és el president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, que es mostra partidari de confirmar les resolucions impugnades. La del permís per acudir al Parlament correspon a Juan Antonio Xiol, que defensa donar la raó al polític català condemnat.

Antecedent

Malgrat que l’escenari ideal i desitjable per a qualsevol resolució és que s’obtingui per unanimitat, no sol ser una cosa tan habitual. En el mateix Constitucional es va trencar ja amb Catalunya al juliol. Els magistrats van discrepar al resoldre un recurs de Jordi Sànchez contra la sanció penitenciària que li havien imposat i tres d’ells van acusar la resta d’eludir la seva pròpia jurisprudència per no concedir-li l’empara.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

En aquella ocasió, el Constitucional va reconduir la situació, al retractar-se els discrepants en el següent ple. I va servir per decidir postergar la resolució dels recursos del procés fins que el Suprem dictés la seva sentència a fi de no interferir-hi de cap manera. 

Des d’aleshores el tribunal només ha rebutjat, i «per pèrdua d’objecte», els recursos presentats per Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull contra la seva suspensió de funcions com a diputats. El motiu del rebuig va ser tècnic sense que els magistrats arribessin a debatre el fons de l’assumpte, malgrat que va ser admès a tràmit per la seva transcendència constitucional i la inexistència de jurisprudència sobre això.