El guru de Sánchez: «Espanya és molt de minut 93. Soc optimista»

El principal assessor de Pedro Sánchez, Iván Redondo, ha assegurat aquest dimecres que confia que tot sortirà bé. «Espanya és molt de minut 93, així que jo soc optimista», ha dit el cap de gabinet del president en funcions durant una trobada celebrada al CaixaForum Madrid organitzat per Corporate Excellence.

Redondo no parlava de la investidura en sentit estricte, sinó en termes generals, però ara que les negociacions s’acosten a l’equador, amb el PSOE insistint que confia que Sánchez sigui reelegit a mitjans de desembre i ERCposant un preu car a la seva abstenció, el símil futbolístic il·lustra bé les expectatives del Govern. A la Moncloa creuen que l’acord arribarà en l’últim moment, després d’unes negociacions amb els republicans portades amb la màxima discreció, gairebé d’esquena al mateix PSOE. Unes negociacions en què Redondo és un dels pocs que sap quins passos s’estan fent.

Nascut a Sant Sebastià el 1981, el cap de gabinet de Sánchez és una criatura estranya dins de la tradició socialista. Antic assessor de dirigents del PP (com José Antonio Monago i Xavier García Albiol), Redondo, que va començar a col·laborar amb el líder del PSOE durant les últimes primàries, és més un estrateg que un coneixedor de l’Administració. Sempre ha sigut vist amb recel al PSOE, en part pel seu passat i en part per la seva proximitat al líder, però en els últims temps les crítiques han anat elevant-se.

La immensa majoria dels socialistes el consideren el principal responsable, al costat del mateix Sánchez, de la repetició electoral, que ha deixat al PSOE amb 120 escons, davant els 123 d’abril, i intentant assegurar una investidura per mitjans que a l’estiu havia qualificat d’«inviables»: una coalició amb Unides Podem que depèn de l’abstenció de l’independentisme català. Els defensors de Redondo diuen ara que no, que ell sempre va estar a favor de governar al costat dels morats, i que van ser altres els que no compartien aquest enfocament. Però dins del partit la seva versió té escàs recorregut. «La tornada a les urnes va ser una cosa de Pedro i Iván. Ningú més ho veia», assenyala un membre de la direcció, que reclama, com molts dirigents, que Sánchez tregui una mica de poder a un assessor que considera, sobretot, «un alquimista». Però Redondo, tret d’alguna sorpresa, continuarà on és, al costat del president en funcions, però en un segon pla. Amb prou feines es prodiga en actes com el d’aquest dimecres.

Els compromisos

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«És la persona que analitza amb més rapidesa els canvis que es produeixen a Espanya», ha dit d’ell Jaume Giró, director general de Fundació la Caixa, que també ha participat en la conferència.  Redondo sol ser considerat un dels artífexs de la victòria de Sánchez sobre Susana Díaz i Patxi López el 2016 i, sobretot, de la moció de censura que va retornar el PSOE a la Moncloa i a la primera posició a les urnes. Però en els últims mesos el seu instint ha fallat, al basar la recent campanya en la «majoria cautelosa» (l’expressió és seva), un suposadament elevat percentatge de votants que acudiria en massa a votar Sánchez com a valor segur davant les amenaces que pengen sobre Espanya, de la crisi territorial al refredament econòmic. La realitat va ser una altra: els socialistes van perdre gairebé 800.000 vots el 10 de novembre.

«La confiança té a veure amb la reputació, és el principal intangible», ha dit Redondo, assegurant que l’actual descrèdit en la classe política té «molt a veure amb la corrupció, les retallades, les fallades en la interpretació de les etapes polítiques i l’incompliment de les promeses electorals».  Així s’ha pronunciat el cap de gabinet del president, ara en funcions, en la conferència anual ‘Corporate Excellence 2019’, en la qual ha participat en una xerrada col·loqui amb Juame Giró, president d’aquesta organització i també director general de la Fundació La Caixa. Giró ha volgut posar de relleu, a l’hora d’arribar a acords, la dada davant l’opinió o les emocions. «Així s’arriba al final, als negacionistes del canvi climàtic o de l’efecte beneficiós de les vacunes, o als defensors de teories de la conspiració de les quals no hi ha la més mínima evidència», ha emfatitzat.