La Generalitat proposa un mecanisme europeu perquè Catalunya entri a la UE

La Generalitat de Catalunya aposta per la creació d’un mecanisme europeu que possibiliti «l’ampliació interna de la Unió Europea»; és a dir, un procediment pel qual «nous estats creats democràticament al si de la UE en continuïn formant part» sense discontinuïtat.

L’esmentat mecanisme permetria, per tant, que els estats de nova creació formats a partir d’una escissió «democràtica» d’un país ja europeu podrien passar a ser estats membres de la UE sense necessitat que la resta de països votessin la seva inclusió.

Aquest procediment impediria en l’actualitat previsiblement l’entrada de Catalunya a la UE peldret a veto que poden exercir estats membres.

Presentat a Brussel·les

Aquest suggeriment està recollit al‘Llibre blanc’ del Pla Europeu creat per la Generalitat, un document que fixa la posició i la visió de l’Executiu català cap a la UE i que va ser presentat aquest dimecres a Brussel·les per la secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea de la Generalitat, Mireia Borrell.

El document delimita el rumb de les accions i el posicionament del Govern pel que fa a Europa durant els pròxims anys, que estaran marcats per la demanda d’una Europa «més descentralitzada» i més «pròxima als ciutadans» i per una defensa de la voluntat europeista de la societat catalana, en paraules de Borrell.

La secretària d’Acció Exterior catalana va reconèixer que, a causa de la «feble resposta» de la UE després del’1-O, molts catalans se senten «decebuts» amb Europa, tot i que va descartar que l’euroescepticisme s’hagi instal·lat entre les bases independentistes i va reivindicar la «visió proeuropeista històrica» del Govern català.

«Europa és l’espai natural de Catalunya, tant geogràficament com culturalment», ha indicat Borrell, i ha explicat que ara comença la tasca de fer arribar les idees recollides al ‘Llibre blanc’ a les institucions.

Debat de l’autodeterminació

És per això que, segons Borrell, és necessari instaurar el debat de l’autodeterminació dels pobles a nivell europeu i portar-lo a les institucions, ja que, en les seves paraules, «no és veritat que aquest assumpte només afecti els països internament».

Notícies relacionades

El Suprem veu indicis contra l’expresidenta d’Adif

El jutge que investiga el fiscal general cita com a testimoni el nòvio d’Ayuso

«Des de Catalunya volem contribuir al projecte europeu tenint posicions pròpies en els grans debats», ha explicat la secretària d’Acció Exterior catalana, que ha remarcat la necessitat que Catalunya tingui «una veu més forta a Europa».

El pla europeu de la Generalitat també aposta per reforçar el paper de les regions i «ens subestatals» en la construcció de la UE, treballar perquè el català sigui considerat com una llengua oficial de la UE i «renovar al política de veïnat», a través de la «reafirmació del valor central de la zona Mediterrània».