Les presons proposen el segon grau per als presos independentistes

«Intens debat», falta d’unanimitat i resultat ajustat. Aquesta és la definició de com s’han desenvolupat aquest dimecres les juntes de tractament de les presons deMas Enric, (el Catllar, Tarragona), Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada) i Puig de les Basses (Figueres), que han proposat, al final, classificar penitenciàriament els nou líders independentistes empresonats per la sentència del procés en el segon grau o ordinari, que permet únicament permisos de dies als interns (36 dies a l’any) i obre la porta a un règim excepcional com és el 100.2 del reglament penitenciari,el mateix que es va aplicar a l’exdiputat Oriol Pujol perquè pogués sortir de la presó durant la jornada laboral (a la nit i els caps de setmana cal quedar-se al centre) per treballar i fer voluntariat.  

Aquesta resolució l’hauran de revisar laSecretaria General de Mesures Penals de la Conselleria de Justícia, que haurà de decidir en un màxim de dos mesos si la ratifica o no. Fonts penitenciàries han apuntat que l’habitual és que es aquest òrgan, els membres del qual també són tècnics, donin el vistiplau a la proposta de les juntes de tractament. Com va aclarir Amand Calderó, el responsable de les presons catalanes, si no fos així es constataria que no es treballa en sintonia. La classificació inicial pot ser recorreguda per la fiscalia davant del jutge de vigilància penitenciària, però en aquest cas, i en segona instància, davant del Tribunal Suprem, que és el que va dictar la sentència dels dirigents independentistes. 

La decisió s’ha pres després d’un «intens debat» al si de les juntes de tractament de les presons, el president de les quals té un vot de qualitat, i s’ha celebrat de manera «simultània». La classificació en segon o tercer grau de règim obert (només anar a dormir a la presó i els caps de setmana, a casa) va marcar la disputa. El resultat de la votació, que no ha volgut ser revelat per Calderó per les característica d’aquests equips tècnics, ha sigut ajustat. És a dir, la divisió va ser notable. Un dels inconvenients de catalogar els presos independentistes en tercer grau d’entrada era la durada de la condemna, ja que se’ls van imposar penes d’entre 9 i 13 anys de presó, més inhabilitació. Els graus s’han de revisar com a màxim cada sis mesos.

Precisament per aquesta raó, la defensa dels dirigents d’ERCempresonats ja va preveure aquest dimarts que es proposaria l’aplicació del segon grau i va anunciar que ho recorreria, i des de JxCat, el seu advocat, Jordi Pina, va mostrar el ferm convenciment que la classificació hauria de ser de tercer grau, cosa que no ha passat. Malgrat que la Secretaria General de Mesures Penals té dos mesos per ratificar o no la proposta, és molt possible que aquest termini s’escurci. La raó: a mitjans de generJordi Cuixart i Jordi Sànchezpodran començar a sol·licitar permisos ordinaris, a l’haver complert una quarta part de la condemna. I només poden demanar-los si estan classificats oficialment en segon grau penitenciari. En cas contrari, patirien un greuge, al veure’s obligats a retardar la possibilitat d’abandonar el centre penitenciari, tot i que només sigui per uns dies. 

Flexibilització de la mesura

Després de les confirmació de la proposta de grau, s’obre la possibilitat que a tots els dirigents sobiranistes empresonats se’ls apliqui l’article 100.2 del reglament penitenciari (com el cas d’Oriol Pujol), que suposa que els reclusos poden sortir de la presó per treballar i fer voluntariat, i només hauran d’acudir a un centre per dormir-hi durant els dies laborables. Aquest precepte estableix la possibilitat de «fer el sistema més flexible» respecte a cada penat en el marc d’«un programa específic de tractament». 

Aquesta mesura «excepcional» l’acorda directament la junta de tractament de les presons i no passa per la Secretaria de Mesures Penals, tot i que necessita la ulterior aprovació del jutge de vigilància, sense perjudici de la seva immediata execució. En el cas que es presentés un recurs, seria davant de l’Audiència de Barcelona i s’esquivaria el Suprem. En el cas d’Oriol Pujol, la fiscalia va qualificar l’ús d’aquest article del reglament penitenciari com a tercer grau «encobert». La Fiscalia General de l’Estat va qüestionar en la seva última memòria la imparcialitat de les autoritats penitenciàries catalanes per avaluar els presos independentistes, i va criticar la «anormal» presència de polítics catalans a la presó de Lledoners i les assídues manifestacions al voltant del centre. 

En la legislació penitenciàriahi ha un altre article, el 117, que es va atorgar a Iñaki UrdangarinIñaki Urdangarin, que permet a interns d’«un perfil de baixa perillositat social» i no «ofereixin risc» de fuga acudir a una institució exterior «per a realització d’un programa concret d’atenció especialitzada» per a la seva reinserció, com pot ser un voluntariat.

En plenes negociacions

El calendari de classificació coincideix de ple amb les negociacions entre ERC i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, un procés en què no és descartable que els republicans exigeixin un gest al Govern perquè la fiscalia no obstaculitzi, per la via de recursos, els beneficis penitenciaris que en un futur es puguin concedir als líders independentistes.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Calderó ha iniciat aquest dimecres la seva compareixença davant la premsa fent una fèrria defensa del sistema penitenciari català, la seva «honestedat i transparència» i els seus exitosos resultats al prevenir la reincidència dels reclusos, després de les topades suscitades ahir entre ERC i JxCat per la classificació penitenciària dels líders independentistes.

En aquest sentit, va remarcar que el propòsit dels serveis penitenciaris de la Generalitat és treballar aliens al «soroll» i va defensar que les juntes de tractament són «taules estrictament tècniques» que adopten les seves decisions «al marge del debat polític», per la qual cosa no «permetrà» que es posi en dubte la seva professionalitat. A més, va insistir en el fet que les condemnes les imposen els jutges i que la Generalitat es limita a «executar-les», per la qual cosa la Conselleria de Justícia actua merament en compliment d’un «mandat judicial».