Jéssica Albiach: «Hem aconseguit que el Govern passi de 0 a 70 milions per a guarderies»

Dilluns es va tancar l’acord amb el Govern per a IRPF

Bé, no està malament. Parlem d’una reforma fiscal que és la més progressiva en els últims 20 anys. Seran 550 milions en un any natural, als quals s’haurà d’afegir l’impost de creuers i de les indústries contaminants, que encara no està comptabilitzat. Amb la qual cosa estarem parlant de més de 550 milions, que en una legislatura normal serien més de 2.200 milions. És un molt bon acord de reforma fiscal perquè es necessiten ingressos per poder blindar recursos públics. Nosaltres parlem de la necessitat de reformar el sistema de finançament, de la flexibilitat del dèficit. Una dècima ens permetria tenir 240 milions més i la reforma fiscal és important, més enllà del pagament del deute de l’Estat a Catalunya en matèria de dependència, mossos, infraestructures... És una bona recaptació per poder tirar endavant els recursos públics després d’una dècada d’austeritat i retallades.

Aquests 550 milions anuals, ¿en què els gastaran?

De moment, hem aconseguit que el Govern rebaixi les taxes universitàries un 30%, que són les més altes no només de l’Estat, sinó de tot Europa. A més, estem negociant la contractació de 850 professionals sanitaris per a primària. I avui ja podem dir que hem aconseguit que el Govern es mogui i passi de 0 a 70 milions per a guarderies, que nosaltres estàvem demanant. Les guarderies són clau per a l’èxit educatiu, principalment dels nens i nenes de les famílies amb menys capital sociocultural. És una font d’igualtat d’oportunitats. A més del codi postal de cada família, hem de poder garantir que tots els nens i nenes tindran igualtat d’oportunitats.

En les negociacions frustrades de fa un any

Ara estem negociant quina part anirà directament a les guarderies i quina part al retorn del deute. Les negociacions estan obertes i el que volem és el màxim possible perquè la Generalitat passi a corresponsabilitzar-se. Des del 2012 que no aportaven ni un sol euro i eren les famílies, els ajuntaments i la diputació els que posaven diners a les guarderies.

En matèria de sanitat, ¿què tenen previst per combatre les llistes d’espera

Tenim, d’una banda, la contractació dels 850 professionals i, de l’altra, un decret que té un any de retard. Sense aquest decret de reducció de llistes d’espera no serà possible aprovar els pressupostos. L’única línia vermella que hem plantejat al Govern ha sigut la reversió de les retallades. Si és cert que en l’atenció hospitalària hi ha hagut una reversió de les retallades amb contractació de personal, en la primària és molt escassa. Hem de fer que la primària no sigui la porta d’entrada al sistema sanitari, sinó el cor del sistema sanitari. Perquè qui més ens coneix són els professionals que ens atenen cada dia al CAP. Hem de garantir que en un màxim de 72 hores el nostre equip sanitari ens pugui atendre i derivar-nos.

Catalunya no té pressupostos aprovats des del 2017. ¿Quan esperen que se’n puguin validar uns de nous?

Hem de veure com acaba la negociació, però aquest procés no es pot dilatar gaire més. Si tot va bé, en la segona o tercera setmana de l’any el Consell Executiu podria aprovar-los i votar-se al Parlament a finals de febrer o principis de març.

O sigui, que si tot va bé al març tindríem pressupostos.

El primer trimestre de l’any hauríem de tenir aquest tema resolt. Perquè els pressupostos, en definitiva, són drets socials. Veiem que tenim diferents crisis: territorial, econòmica i una crisi social molt forta. Estem en nivells d’exclusió social del 2004. Ens hem de posar com més aviat millor a fer la nostra feina, i malgrat tenir moltes discrepàncies amb aquest Govern, el que volem demostrar és que la política és útil a la ciutadania. No hi ha res més perillós per a la democràcia que la llunyania i la desafecció. Demostrem que quan som decisius d’una banda, tenim en l’Estat un Govern de progrés, un acord que hauria d’arribar com més aviat millor per començar a resoldre totes les preocupacions. I aquí, a Catalunya, hem començat la setmana amb molt bones notícies amb aquesta reforma fiscal, justa i redistributiva, amb la trucada de Pedro Sánchez a Quim Torra, que comença a acostar-nos a aquesta normalitat política. I el millor que podria passar és tenir pressupostos com més aviat millor. Nosaltres no ens asseiem a negociar pressupostos per caprici, sinó per responsabilitat després de parlar amb sindicats i entitats, i amb la ciutadania, a la qual no podem deixar tirada quan tot apunta que hi haurà una altra recessió econòmica.

¿Han après tots de la carambola pressupostària frustrada de l’any passat a Madrid, Barcelona i Catalunya?

Crec que el Govern n’ha après. Nosaltres des del primer moment vam seure a negociar amb honestedat. Torra va dir que passat el cicle electoral sí que podien seure a negociar els pressupostos amb sinceritat. Nosaltres vam ser sincers des del primer moment. Uns pressupostos en cap cas poden ser una arma electoralista ni partidista. No es pot jugar amb els drets socials de la ciutadania.

Si espera que hi hagi pressupostos al març, ¿quan calcula que hi hagi investidura al Congrés?

Al més aviat possible. Estaria molt bé. Cap a finals de setmana podríem tenir més notícies sobre la possible investidura. Tots els senyals apunten que anem ben encaminats. ERC ha demostrat que quan ha estat en un dilema no sempre ha triat la millor opció (155 monedes de plata, Pressupostos Generals de l’Estat). Confio que aquesta vegada no s’equivoqui i les informacions que anem rebent siguin positives.

Jaume Asens creu que aquest any una investidura és possible. ¿Hi arribaran a temps?

Sempre hi ha temps si hi ha voluntat. Seria la millor notícia començar l’any amb acord de pressupostos a Catalunya, un Govern progressista a l’Estat i que entre tots demostrem que la política és útil, i que estar a l’oposició no és muntar ciris al Parlament, com Cs, o quedar-se en una cantonada, com fa el PSC en la negociació de pressupostos.

¿Què ha de tenir una taula de diàleg

Les taules de diàleg (no només n’hi ha d’haver una, en poden ser diverses) i la negociació entre governs s’han de naturalitzar i agafar amb tota normalitat. El millor seria una taula en què agents socials, no només polítics, hi siguin presents perquè l’acord sigui com més durador millor. El conflicte entre Catalunya i Espanya no es resoldrà d’un dia per l’altre. Trigarà temps perquè està molt enquistat. Com més forces hi participin, millor.

¿Espera que es comencin a resoldre el conflicte en aquesta legislatura?

N’estic convençuda. Que En Comú Podem i Unides Podem siguin al Govern és garantia que sigui la legislatura del diàleg. Hem escoltat que així ho ha dit Sánchez a la trucada a Torra. Celebrem el moviment que hi ha hagut per les dues parts. A la campanya de les generals, l’únic que parlava de diàleg era Pablo Iglesias i ara s’ha establert entre les diferents administracions. S’ha avançat. Estic esperançada i crec que pot ser un bon 2020.

¿Li agradaria que Rosa Lluch fos ministra?

Hi ha molta gent en el nostre espai que està preparada, amb capacitat de gestió i lideratge, per defensar els interessos de Catalunya en el Govern. La Rosa és, òbviament, una bona candidata i també hi ha altres persones que ho serien. De moment no vull avançar noms i dir qui seria el ministre o ministra d’En Comú Podem. Tot arribarà al seu temps i ara estem treballant perquè el Govern tiri endavant.

Van elegir la filla d’Ernest Lluch com a líder de la llista del Senat

L’aposta pel diàleg ha d’estar en el Govern precisament perquè el representant d’En Comú Podem farà del diàleg la seva bandera. Però confio que també ho facin tots els ministres perquè és l’única manera que tenim de desencallar aquest conflicte. 

¿El conflicte es pot desencallar mentre hi hagi polítics presos?

La llibertat dels presos ha de ser a la taula del diàleg. A Catalunya difícilment hi haurà normalitat amb els líders independentistes a la presó. És un dels elements clau que han d’estar en aquesta negociació. Sempre hem dit que la sentència del Tribunal Suprem era injusta perquè s’havien forçat els tipus penals per portar-la a la sedició, cosa que allunyava les solucions i aprofundia en la ruptura emocional de molta gent a Catalunya. Confio que com més aviat millor siguin al carrer i això ajudi les solucions.

Si finalment Torra és inhabilitat, ¿li agradaria ser cap de llista de Catalunya en Comú-Podem a la Generalitat?

Crec que no és un bon president. Jordi Sànchez, des de la presó, ha dit que a Catalunya hi havia falta de lideratge. No fa falta ser independentista per veure aquesta obvietat. Però també he de dir que no m’agradaria que el president fos inhabilitat per posar o no una pancarta. La judicialització, i més per una cosa tan simbòlica, no seria positiva. Dit això, quan arribi el moment de les eleccions a Catalunya haurem de fer un debat col·lectiu dins d’En Comú Podem i veure qui encapçala la llista. Sempre que m’han demanat que assumís una responsabilitat ho he fet, però no és qüestió d’aspiracions personals, sinó de debat col·lectiu.

Notícies relacionades

Així hem explicat les últimes hores de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez

Torra s'enreda amb els pressupostos del Govern

Dilluns es van complir 16 anys del primer tripartit

La fórmula no és el més important, però sí que crec que Catalunya necessita un Govern progressista que posi les persones en el centre i demostri que la política és útil. Crec que Pasqual Maragall va ser un gran referent i nosaltres moltes vegades ens fem hereus del maragallisme, del catalanisme popular i progressista que va constituir la ‘Catalunya, un sol poble’ i que hem de caminar cap allà. En un moment en què el PSC comença a qüestionar la immersió lingüística, tot i que sembla que al final ho han deixat de banda, el que hem de fer és deixar-nos de falses polèmiques, centrar-nos en totes les coses que tenim en comú i poder avançar totes juntes. Perquè després de moments de tanta polarització i tensió com hi ha hagut a Catalunya, crec que ens mereixem poder avançar. I això es fa reconeixent la plurinacionalitat de l’Estat i, d’altra banda, amb un Govern progressista que posi les persones en el centre, lluiti contra l’emergència climàtica i faci del feminisme una manera de fer les coses. Perquè feminisme no és només més dones en política, sinó també una manera de fer política.