ERC obre un parèntesi en la negociació amb el PSOE

La contundència de la sentència del TJUE va modificar plans. Si ERC va meditar en un primer moment el fet de no barrejar la sentència amb la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez, que el tribunal anés més enllà, fins i tot, del que havia anat l’advocat general de la UE en el seu dictamen i obviés la situació de condemnat en ferm d’Oriol Junqueras, va fer que ERC es replantegés la posició. Era impossible no fer un justificant de recepció i aquest va prendre forma d’exigència al Govern que es pronunciés (havien passat vuit hores i de la Moncloa no havia sortit ni un brunzit)  sobre la sentència i l’acatés. I poc més d’una hora després que tant Marta Vilalta com Marta Rovira amenacessin d’interrompre les negociacions, es va produir el comunicat de la Moncloa que «respectava i acatava» la sentència.

La segona part de l’exigència, que els òrgans que depenen del Govern, com la Fiscalia General i l’Advocacia, actuessin conforme a aquest acatament a la sentència de Luxemburg, encara no s’ha complert i no ho farà fins als pròxims dies.

Però de sobte, la Fiscalia va estar resolta i ja abans que el Govern digués que aquesta boca és meva ja va reclamar la inhabilitació de Junqueras, potser com a manera de marcar territori. I el mateix Executiu va informar que l’Advocacia es pronunciarà en els pròxims dies. Es pot recordar que en el seu moment, l’Advocacia va defensar que Junqueras pogués acudir al Congrés a acreditar-se com a eurodiputat. 

Satisfacció parcial

Això sí, el comunicat de la Moncloa va ser acollit amb satisfacció per ERC. «Alguna cosa es mou», va apuntar, satisfeta, una veu republicana.

L’estira-i-arronsa amb el Govern va ser el fermall a una jornada eufòrica per a l’independentisme en general. El que dimarts era un improbable, la posada en llibertat de Junqueras, ahir es va convertir en una opció, donada la claredat del TJUE que, amb tot, va deixar la qüestió en mans del Tribunal Suprem.

En la primera reacció, el líder extramurs d’ERC, Pere Aragonès, va considerar la sentència del tribunal de Luxemburg com «una victòria històrica» d’Oriol Junqueras, però també dels seus electors i de tots els ciutadans europeus.  

«Volem veure a Junqueras aquí amb nosaltres, Oriol torna», va afirmar el coordinador nacional d’ERC entre aplaudiments dels diputats republicans i crits de «llibertat». Junqueras ja ha demanat al Suprem la nul·litat de la sentència del procés i la seva posada en llibertat, segons va apuntar el seu advocat Andreu Van den Eynde.

També hi va haver alegria a JxCat. Per la forma i el fons de la sentència, ja que en tot moment l’escrit utilitza el genèric, és a dir, va més enllà de la figura de Junqueras. I, per tant, permet pensar que aquesta immunitat que atorga al republicà arribarà també a Carles Puigdemont i Toni Comín. I d’una manera més diàfana, per la situació de llibertat de la qual disfruten.

Bufetada al Suprem

Més enllà de l’orbita independentista destaca la reacció dels comuns. Els que segurament es convertiran, gràcies a un pacte de pressupostos ja encarrilat, en el soci preferencial del Govern postconvergent-republicà.

Així, la portaveu al Parlament de Catalunya en Comú Podem, Jéssica Albiach, va afirmar que el TJUE havia donat una «bufetada» al Suprem amb la seva sentència sobre Junqueras i que havia vulnerat els seus drets. Per a Albiach, «és evident que la judicialització no resoldrà un conflicte polític», sinó el diàleg.

Notícies relacionades

El PSOE espera que la decisió sobre Junqueras no enteli el pacte amb ERC

Com més població, més recursos

La portaveu de Cs, Lorena Roldán, va asseverar  que «tot i que a molta gent no li agradi» Junqueras «segueix sent un delinqüent» condemnat, sense que influeixi en això la sentència de Luxemburg. Roldán va lamentar que «els separatistes confonguin immunitat amb impunitat» i que estiguin estenent «mentides» sobre els efectes de la sentència del TJUE. 

Més notícies sobre l’actualitat política de la investidura en el directe

el directe