Puigdemont, més lluny que mai del PDECat

Prova d’agudesa política. ¿Quin és el partit sobiranista que no apareix citat explícitament a l’opuscle ‘Reunim-nos’ de l’expresident Carles Puigdemont? Resposta: el seu, el PDECat. En canvi, en el segon paràgraf del text apareix ja un elogi rotund a la Crida Nacional per la República, l’entitat (que també és partit polític) creada pel mateix Puigdemont el juliol del 2018 amb l’objectiu de superar els instruments polítics «caducs».

Valgui com a referència aquest detall per entendre quina és la posició de Puigdemont respecte a l’organització en la qual encara és associat. La sentència del Tribunal de Justícia de la UE aquest dijous, que obre la porta a Puigdemont i Toni Comín perquè exerceixin com a eurodiputats i gaudeixin d’immunitat, representa, segons els fidels a l’expresident, un autèntic «canvi de paradigma» en la política catalana i en l’espai de la postconvergència en el qual conviuen a empentes i rodolons el PDECat i els independents de Junts per Catalunya fitxats per Puigdemont i la Crida.

Revés a Bonvehí

La notícia del TJUE era esperada pels seguidors de l’expresident, però la rotunditat de la sentència impulsa encara més el lideratge de Puigdemont. S’entén així que la setmana passada, quan els defensors de la continuïtat del PDECat com a pal de paller de tot aquest espai es van imposar als puigdemontistes en un tens consell nacional a Barcelona, aquests últims responguessin minimitzant la derrota i avisant que tot estava en mans de Puigdemont. I certament, segons resumeix un fidel a l’expresident, ara «ell té la paraula» per l’«autoritat» que la justícia europea li ha conferit.

D’aquesta manera, la intenció de la direcció i de la majoria de les agrupacions territorials del PDECat que aquest partit sigui el que, canviant-se el nom pel de Junts per Catalunya, tingui el comandament, queda com a mínim en suspens. Així ho admeten fins i tot a la direcció del partit de David Bonvehí, la intenció del qual és resoldre en un termini breu aquesta situació de tensió constant.

¿Què farà Puigdemont?

Una pista clara del que farà és el que pensa el seu entorn. Ni en els seus pitjors somnis es veuen militant en el PDECat, un partit que consideren caduc, afectat per una greu aluminosi en forma de corrupció, tímid en el flanc sobiranista i conservador en el terreny ideològic. «Mai militaré en el mateix partit que Campuzano», resumeix una d’aquestes figures independents. Així doncs, la petició del PDECat que tots els independents s’integrin a una sola formació rebrà un cop de porta sonor.

Sí, el PDECat disposa dels drets electorals. És a dir, que els seus resultats electorals li donen dret a espais gratuïts de propaganda electoral. No en va, Junts per Catalunya és una marca propietat del PDECat, que es va presentar a les eleccions autonòmiques de desembre del 2017 com una coalició entre el PDECat i Convergència. Puigdemont va acceptar aquest mecanisme per la pressa amb la qual es va forjar la candidatura, però va imposar els seus noms i Junts per Catalunya va regatejar les assignacions econòmiques al grup parlamentari, davant el PDECat. El partit també disposa d’una xarxa territorial i d’alcaldes. En l’altre costat de la balança, els judicis pendents per la corrupció, el deute acumulat i una etapa errant des de la seva convulsa creació el juliol del 2016, com a partit hereu de Convergència.

Notícies relacionades

Sense reconciliació possible en la postconvergència

El PDECat i la Crida ultimen un pacte per convertir-se en una federació

Amb aquests elements, els més fidels a Puigdemont preveuen que no es plegarà al PDECat i que probablement pensi en la Crida com la seva principal plataforma, com ja va transcendir aquest estiu. La seva potència com a candidat i líder està avui molt per sobre de la de els noms que pot aportar el PDECat.

Així, la hipòtesi salomònica passaria per una coalició entre uns i d’altres. La hipòtesi explosiva, la d’una fractura. I l’opció probable és que no es prengui cap decisió definitiva, i els seguidors de l’expresident creuen que al PDECat podria passar-li amb La Crida o amb Junts per Catalunya el mateix que al PSUC amb Iniciativa per Catalunya: que el partit més veterà es va acabar convertint en una simple estructura administrativa.