Els precedents del 'cas CDR': terroristes que no ho van ser

Només queden a la presódos dels nou CDR detingutsa l’operació Judes.Dijous l’Audiència Nacional va concedir la llibertat sota fiança a Alexis Codina al considerar que les substàncies que tenia en el seu poder «no són en si mateixes explosius». La interlocutòria judicial l’apuntava com a responsable del’Equip de Resposta Tàctica  (ERT) de l’«adquisició, fabricació i posada a prova del material explosiu» com goma-2. El cas comença a recordar el que va passar en els últims anys amb altres operacions mediàtiques contra suposats grups terroristes que han acabat en foc d’encenalls.

«El terrorisme anarquista s’ha implantat al nostre país», va sentenciar fa cinc anys Ignacio Cosidó, quan era director general de la policia, després de diversos atemptats com el de la basílica del Pilar de Saragossa el 2013. En un any es van succeir tres operacions–Pandora, Ice i Pinyata–darrere de l’ombra dels Grups Anarquistes Coordinats (GAC), tot i que totes elles van quedar en res. Enl’operació Pandora, la més coneguda i que va tenir dues fases, es va detenir una vintena de persones (onze el desembre del 2014 i nou l’octubre del 2015).  Carmen Lamela, jutge en aquell temps de l’Audiència Nacional, va tancar la capsa de Pandora assenyalant que, després de tres anys d’investigació amb punxades telefòniques i «informes de tot tipus», només s’ha pogut comprovar que els investigats es relacionaven amb anarquistes.

Acusacions diluïdes

Lamela havia sigut la instructora d’un altre cas, l’operació Ice, contra el grup anarquista vegà Straight Edge Madrid. Sis joves van ser detinguts a Madrid i acusats de pertinença a un grup terrorista, tinença d’explosius i de cremar dues sucursals bancàries el 2013 i el 2015. El ‘cas Ice’ es va fondre ràpidament, al veure que el material confiscat no era explosiu, sinó brou de col llombarda i productes de neteja, i tot el que hi havia era una pintada amb el nom del grup en una de les sucursals dues setmanes abans que s’incendiés. Malgrat això, Juan Manuel Bustamante, anomenat ‘Nahuel’, va estar-se a la presó un any i quatre mesos per tuits com «Goku viu, la lluita segueix», fins que va ser absolt l’any passat de l’acusació d’apologia del terrorisme.

Rere la pista dels GAC i entre les dues entregues de Pandora, va arribar Pinyata. El jutge Eloy Velasco va decretar la detenció de 15 anarquistes i presó per a cinc, entre els quals assenyalava que hi havia els capitostos dels GAC. Al final aquest cas també es va enfonsar i menys d’un any després la causa quedava arxivada.

La policia assenyalava els GAC com el braç armat de la Federació Anarquista Informal / Front Revolucionari Internacional (FAI/FRI). L’Audiència Nacional, en la seva decisió contra els condemnats de la basílica del Pilar, els va absoldre de pertinença a organització terrorista perquè no considerava els GAC com a tals. «Si es considerés la FAI/FRI-GAC organitzacions terroristes, serien tan defectuoses, incapaces i objectivament disfuncionals que ni tan sols tindrien rellevància penal. I és que una organització horitzontal no és una organització», sentenciava la decisió de l’Audiència Nacional.

EBAN i Acció Radical Catalana

Es pot recordar que, abans del’operació Judes, dos CDR (Adrià i Tamara Carrasco) també van ser acusats de terrorisme i rebel·lió l’abril del 2018. El primer va fugir a Bèlgica i la segona va estar confinada més d’un any a Viladecans, fins que es va aixecar aquesta mesura. Després que l’Audiència Nacional retirés les acusacions de terrorisme i rebel·lió, se’ls investiga només perdesordres públics.

En l’àmbit de l’independentisme, l’operació Judes té dos precedents: Escamot Barcelona d’Alliberament Nacional (EBAN) i Acció Radical Catalana. «Són dos batejos policials, noms que neixen i moren a comissaria», afirma l’exdiputat de la CUP David Fernàndez, que va escriure sobre els dos casos al llibre ‘Cròniques del 6’, amb referència al Grup VI de la Brigada Provincial d’Informació del Cos Nacional de Policia.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«Dos policies es fan passar per joves de Jarrai –relata Fernàndez sobre Acció Radical Catalana-. Fitxen un jove egarenc. Un dia li diuen que aquella nit toca actuar sol. Quan actua, els seus companys l’estan esperant per detenir-lo. Ara els seus dos companys són policies. Èxit policial. L’únic grup violent desarticulat [des del final de Terra Lliure] ha sigut Acció Radical Catalana. I és un grup que ha muntat la mateixa policia. El 6». L’Audiència Nacional va desestimar l’acusació de terrorisme ràpidament i els detinguts per incendiar seus d’ETTs van ser absolts.

El 2002 tres joves van ser detinguts a Barcelona, acusats de pertànyer a EBAN, suposada organització terrorista a què es responsabilitzava de l’explosió d’una oficina bancària. Finalment el cas va arxivar-se el 2006 per falta de proves després que ‘els tres de Gràcia’ passessin 1.050 dies a la presó.  Fernàndez veu molts paral·lelismes entre aquests dos precedents i ERT. «Pels antecedents, em fa la sensació que és un altre relat ficcionat».