Investidura guerrera i crispada

Espanya no serà un país d’assossec institucional en els pròxims anys. La primera sessió d’investidura del 2020, en la qual Pedro Sánchez aspira a ser president arrossegant un satisfet Pablo Iglesias a una coalició i comptant amb les espinoses benediccions d’ERC, ho va deixar clar. «Si no hi ha taula [de diàleg sobre Catalunya] no hi haurà legislatura», va etzibar Gabriel Rufián, després de confirmar-se que ERC mantindrà la seva abstenció per a la segona votació de dimarts, en la qual n’hi ha prou amb majoria simple per aconseguir la presidència. [Investidura Pedro Sánchez: Debat i últimes notícies en directe]

Més enllà dels dubtes d’última hora per la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d’inhabilitar Quim Torra i Oriol Junqueras, els republicans van blindar el seu vot. Van protegir el seu pacte amb els socialistes malgrat els dards de JxCAT, que va impulsar aquest dissabte un ple al Parlament per debatre sobre qui són o no competents per tombar el seu president. I, de passada, incomodar republicans i el PSC, que han pres protagonisme amb un acord per apuntalar Sánchez que deixa a segona fila als exconvergentes. Tensió a Barcelona i crispació a Madrid, a l’hemicicle i als carrers: 15.000 persones es van manifestar ahir per la unitat. I n’hi haurà més.

Constitució i til·la 

En el Ple sobre la investidura, molta agitació. Discos sol·licitats per grups parlamentaris-amics de l’aspirant, però amb incòmodes dedicatòries: Iglesias va carregar contra els «ultres» del PP i els «ultres-ultres» de Vox –els populars van sol·licitar un 155 per desobediència i els voxistes la detenció de Torra– assumint que la seva coalició tindrà seriosos enemics, però fent picades d’ullet també als «presos» i als «exiliats» de Catalunya. A partir d’allà, afectes al seu futur cap i oblit de velles picabaralles. Això va ser mutu. «Pedro, serà un honor caminar amb vosaltres... ¡sí que es pot! ¡endavant, president!». 

No cal dir que la intervenció del líder morat, que va acabar fonent-se en (una altra) abraçada amb Sánchez, no va ajudar a calmar els ànims de l’excitadíssim grup de les dretes, que va tornar als discursos-dòberman, aquells tan en voga als 90. Tela. I molta til·la, segons va recomanar als conservadors el diputat de Compromís, Joan Baldoví, exhibint una bosseta des de la tribuna. La mateixa tribuna en la qual Sánchez va defensar la seva «il·lusió» per reeditar la seva presidència amb actitud guerrera i dialèctica d’esquerres, augurant que el PSOE i Podem sabran surfejar entra tanta dificultat i demostrar, d’aquí a quatre anys, que són l’esquerra que «va poder i va saber» governar Espanya.

Va assegurar que salvaran els serveis públics essencials de les urpes dels mercats i col·locaran el «conflicte polític» a Catalunya en el focus, a fi de trobar una solució que, va dir, serà votada pels catalans i respectarà els marges de la Constitució. L’al·lusió específica a la Carta Magna, malgrat que no està com a tal al document firmat amb ERC, va sortir a col·lació diverses vegades en les intervencions de Sánchez.  «Espanya no es trencarà, ni la Constitució. L’únic que es trencarà aquí serà el bloqueig polític», va emfatitzar el líder del PSOE.  

Vaivens i el paper de Cs

Notícies relacionades

Els independentistes trenquen la cadena d'una porta de la Ciutadella per accedir al recinte del Parlament

Casado denunciarà a Sánchez per prevaricació si no actua contra Torra

Sánchez no va fer un pas enrere en la seva defensa del diàleg i el seu rebuig de la judicialització de la crisi. El PNB, que recolza la seva investidura, es va felicitar per això. D’altres li van retreure els seus vaivens respecte a l’independentisme. Un bon grapat de portaveus, inclosa Laura Borràs, de JxCAT, li va recordar que, no fa tant, es negava a dependre dels sobiranistes. És més: El Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) va confirmar que votarà «no» després de conèixer la lletra petita del pacte amb ERC i la canària Ana Oramas desobeirà el seu partit i rebutjarà la investidura de Sánchez. L’aspirant socialista va aconsellar repensar posicions tot i que, de moment, donen els números. 

Crítica però més serena que el PP i Vox es va mostrar Ines Arrimadas, que va acusar el PSOE d’enganyar els seus votants per cometre una «infàmia» al costat dels republicans. Sánchez la va instar a fer un gir al centre i ser «útil» per no difuminar més Ciutadans. I que no desaparegui. Aquest diumenge, més.