La gran bronca

Tot va començar amb un somriure esbossat a mitges, una mica displicent, que va recórrer el grup de Vox, Cs i sobretot el PP. El segon dia del debat d’investidura no havia començat, la portaveu de Bildu, Mertxe Aizpurua, encara no havia pujat a la tribuna d’oradors del Congrés i el somriure ja era allà. Però quan Aizpurua va començar a parlar, transmetent els postulats habituals en la formació ‘abertzale’, l’hemicicle es va omplir de fang, portant la bronca parlamentària un pas més enllà, amb tota la dreta interrompent gairebé cada una de les frases de la diputada basca, recordant-li sense pausa els 850 morts en mans d’ETA i sobretot recriminant a Pedro Sánchez que necessiti l’abstenció de Bildu per ser reelegit.

Els ‘abertzale’ van tornar al Congrés el 2011, i fins ara havien pogut intervenir sense més problemes, però aquesta vegada tot és diferent. El seu aval a la coalició entre el PSOE i Unides Podem és massa sucós perquè la dreta, abocada com està a proclamar el final d’Espanya, el deixi escapar. Així que els seus tres partits integrants es van dedicar a rebentar la sessió.

Alguns, no obstant, van optar per no participar-hi. Santiago Abascal, el líder de Vox, amenaçat per ETA quan era un dirigent del PP basc, i dos diputats del partit d’ultradreta que són víctimes de la banda, Francisco José Alcaraz i Antonio Salvá, es van absentar durant el torn d’Aizpurúa. Altres, com Adolfo Suárez Yllana, del PP, van preferir donar-li l’esquena teatralment a la dirigent de Bildu mentre intervenia.

La resta dels membres del PP, Vox i Cs, a qui Sánchez va anomenar la «coalició de l’apocalipsi», es van dedicar a interrompre. Aquí un resum:

«Sense els nostres vots, sense atendre les demandes de les nostres nacions, no hi ha ni hi haurà governs de progrés», va dir Aizpurua.

Crits de «¡això és així!», «¡que trist!» y «¡quina vergonya!», juntament amb una pregunta dirigida a Sánchez: «¿Ho veus, ho veus?».

Aizpurua va esmentar Arnaldo Otegi, màxim dirigent de Bildu, enaltint la seva trajectòria, que inclou una condemna per terrorisme.

Crits de «¡terrorista!». Pablo Casado, president del PP, mirant al candidat socialista: «Senyor Sánchez, ¿està escoltant?».

Aizpurua, que va continuar llegint el seu discurs sense gairebé parpellejar, es va aturar en el Rei, a qui va titllar d’«autoritari» pel seu contundent discurs després del referèndum independentista de l’1-O.

Crits de «¡Visca el Rei!» y «¡assassins!».

«Vostès són l’últim tren cap a l’última estació», va dir Aizpurua al PSOE i a Podem.  

Nous crits de «¡quina vergonya!». Casado, molt més actiu que Inés Arrimadas en aquesta batalla, i sense haver de competir amb Abascal perquè el líder de Vox seguia fora de l’hemicicle, va fer el signe de la pistola amb referència al tret al clatell d’ETA. Després, dirigint-se a Sánchez: «¿Ho veus, ho veus?». I per últim, diverses vegades: «¡Quina vergonya, quina vergonya, quina vergonya!».

El candidat socialista, amb una capacitat per quedar-se impertèrrit davant dels atacs contrastada, va intentar quedar-se fora de tot el que passava al seu voltant, enarborant un discurs sobre, entre altres temes, Europa i la necessitat del «multilateralisme».

«¿De què parla?», es va escoltar des de la zona de la dreta. Però, en general, la seva intervenció va aconseguir el que buscava: anestesiar l’hemicicle.  

Tot podria haver-se quedat allà. No obstant, tant Casado com Edmundo Val, portaveu adjunt de Cs, van demanar la paraula per exigir que Aizpurua es retractés de les seves paraules sobre Felip VI i que aquestes es retiressin del diari de sessions.

Els diputats de la dreta es van aixecar, van aplaudir i van cridar «¡llibertat, llibertat!».

«Hi va haver altres èpoques en aquest país on no es permetia la crítica ni al Govern ni a altres autoritats de l’Estat. Per sort aquelles èpoques han passat. Avui disfrutem d’una democràcia plena», va contestar la presidenta del Congrés, Meritxell Batet.

Notícies relacionades

Sánchez no aconsegueix majoria absoluta i confia a aconseguir més nombre de 'sí' que 'no' dimarts

Sánchez apel·la a l'«esperança» contra la «coalició de l'apocalipsi»

I aquí tots els diputats dels partits que recolzaran la investidura de Sánchez, del PSOE al PNB, passant per ERC i Podem, i amb ells els membres del Govern en funcions, es van aixecar a aplaudir. Alguns també van cridar «¡llibertat, llibertat!».

Això acaba de començar.