Dolores Delgado, nova fiscal general de l'Estat

La ministra sortint de Justícia, Dolores Delgado, serà proposada pel president del Govern, Pedro Sánchez, com a nova fiscal general de l’Estat, segons va avançar la SER i ha confirmat aquest diari. Substituirà en el càrrec María José Segarra, que no va aconseguir que els fiscals del procés rebaixessin la seva acusació de rebel·lió a sedició, com sí que va fer l’Executiu amb l’Advocacia de l’Estat.

Precisament, aquest divendres Delgado es va acomiadar de la cartera de Justícia destacant la seva participació en l’exhumació de Franco i el seu paper en la Memòria Històrica, però sobretot que «durant el seu mandat, l’Advocacia de l’Estat va guanyar el judici del procés», ja que va canviar de criteri i va acusar els líders independentistes per sedició i no per rebel·lió. Aquesta circumstància va motivar que el que havia sigut responsable de Penal en aquest cos durant 16 anys amb governs de tot signe, Edmundo Bal, fos rellevat de les seves funcions i acabés abandonant l’Advocacia per incorporar-se a Ciutadans.

El nomenament de Dolores Delgado, fiscal de carrera, coincideix amb el compromís del Govern per desjudicialitzar el conflicte català i es presenta com a diametralment oposat al de la seva antecessora. Segarra, que encara no tenia la categoria màxima en la carrera fiscal, va ser tan respectuosa amb les decisions dels seus companys que les crítiques d’alguns sectors li van arribar per no haver aconseguit que els fiscals del procés incloguessin, ni tan sols com a pena alternativa, la sedició en la seva acusació contra els líders independentistes.

L’exministra ja té al seu favor que no s’hauria de trobar els problemes que va tenir la seva antecessora amb els fiscals de la màxima categoria del Suprem, perquè els principals temes pendents en relació amb el procés ja correspondran als de Catalunya.

Polèmica superada

Delgado protagonitza la primera vegada que una ministra de Justícia, que, a més, va resultar elegida diputada en les últimes eleccions, passa a ser fiscal general de forma automàtica, una cosa que és difícil d’entendre tenint en compte que l’estatut fiscal intenta protegir l’autonomia de la carrera respecte al Govern que el nomena. Sí que hi ha un antecedent de ministre que assumeix aquesta responsabilitat: Javier Moscoso va passar del Ministeri de Presidència a la Fiscalia General de l’Estat durant el segon govern de Felipe González. Com Delgado, ell també va haver de deixar l’escó.

El 1990, també durant el govern de González, el llavors diputat Leopoldo Torres va ser proposat per a fiscal general. I dos anys després, també sota designi socialista, Eligio Hernández va assumir el comandament del Ministeri Públic després d’haver sigut delegat del Govern a les Canàries.  Abans, a l’etapa d’UCD, van saltar de les cambres a la fiscalia Juan Manuel Fanjul i José María Gil-Albert.

El cas de Delgado té encara més mèrit, perquè tenia el hàndicap d’haver sigut reprovada al Senat per l’episodi que la va relacionar amb l’excomissari José Manuel Villarejo, considerat actor principal de les clavegueres de l’Estat. De fet, l’octubre del 2018, el Congrés va exigir-ne la dimissió i la moció del PP va ser aprovada. Per a això van resultar fonamentals les 83 abstencions de Podem i ERC.

Error en campanya

Durant l’última campanya, un error pel qual Sánchez es va haver de disculpar, va ser donar a entendre que el Govern controlava la fiscalia, igual que feia amb l’Advocacia de l’Estat. El nomenament de Delgado, acabada d’arribar de la cartera de Justícia, ha causat sorpresa en el ministeri públic, on no es recorda una situació similar, tan difícil de compatibilitzar amb l’autonomia d’actuació fiscal.

I, des del PP, les crítiques no han trigat a arribar. El seu president, Pablo Casado, l’ha considerat una ministra més del nou executiu i Teodoro García Egea ha dit a Twitter que els presos de Lledoners, amb referència als líders condemnats del procés, «ja respiren tranquils».

Divisió ideològica

Delgado sempre ha format part de la Unió Progressista de Fiscals. A Onda Cero, la seva portaveu, Teresa Peramato, ha destacat la seva «altíssima» preparació i el seu perfil, que reuneix, segons la seva opinió «tot els requisits necessaris» per al lloc. «Hem de ser conscients de l’alta capacitat que té Delgado, que s’adaptarà perfectament a cada una de les funcions en cada un dels moments al paper que representa», va afirmar. Respecte a la principal crítica que rebrà el nomenament, Peramato ha destacat la seva «absoluta independència» i va avançar el seu «vot de confiança» a què «actuarà amb total independència, tal com diu l’estatut fiscal».

Notícies relacionades

La coalició es posa en marxa

¿Què representa el triangle vermell que lluïen Iglesias i Garzón en l'acte de promesa davant el Rei?

Des de la conservadora Associació Professional de la Magistratura el nomenament s’ha agafat amb molt més recel. La seva portaveu, Cristina Dexeus, ha afirmat que «després de l’estupor» que li ha causat la notícia, considera que és «una forma molt evident i plàstica que volen la fiscalia sotmesa al Govern». Va afegir que ja hi ha dubtes relacionats amb el fet que càrrecs polítics rellevants retornin a la carrera sense més ni més. No obstant, va recordar que «hi ha mecanismes perquè si un fiscal rep una ordre que no considera procedent o la considera il·legal, pugui oposar-s’hi». Va afegir que «s’haurà de veure quina ordre es rep i això també exigeix una fortalesa per part de qui ha d’oposar-s’hi».

Des dels partits de la dreta, el PP, Vox i Ciutadans han criticat el nomenament. Pablo Casado ha avançat que el seu partit recorrerà la proposta, un anunci que ha fet davant del seu partit, reunit en la junta directiva nacional, màxim òrgan entre congressos. Vox també ha presentat una querella criminal al Tribunal Suprem contra Sánchez, Delgado i els tres advocats de l’Estat que van firmar l’informe sobre el líder d’ERC Oriol Junqueras, que ampliarà aquest dilluns després del nomenament de Delgado com a nova fiscal general de l’Estat.

• Seguiu tota l’actualitat política al canal de Telegram d’EL PERIÓDICO