El suplicatori de Puigdemont, un procediment lent però (gairebé) segur

L’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín són eurodiputats des del passat 2 de juliol i gaudeixen de la immunitat parlamentària que acompanya el càrrec. Així es desprèn de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del passat 19 de desembre sobre el cas del líder d’ERC, Oriol Junqueras. La maquinària judicial espanyola ja s’ha posat en marxa perquè l’Eurocambra els aixequi la immunitat i puguin ser jutjats a Espanya. Un procediment que portarà el seu temps, però que habitualment conclou donant via lliure a l’aixecament de l’aforament.

¿En què consisteix la immunitat?

Es tracta, segons la normativa interna de l’Eurocambra, d’«una garantia d’independència» i «no un privilegi personal» dels diputats, dissenyat per «protegir el Parlament i els seus membres davant procediments judicials relacionats amb les activitats realitzades a l’exercici de les funcions parlamentàries, i que no es poden separar d'aquestes». Dit d’una altra forma, una protecció perquè els eurodiputats puguin exercir el seu mandat sense interferències polítiques.

¿Quins són els passos a seguir?

Una vegada que el president del Tribunal Suprem sol·licita l’aixecament de la immunitat al president del Parlament Europeu, l’italià David Sassoli en aquest cas, es registra la sol·licitud i el president ho comunica al ple amb vista a remetre’l a la comissió d’assumptes jurídics, que és la responsable d’examinar la sol·licitud i emetre una recomanació. Aquest anunci és el que Sassoli efectuarà aquest dilluns a Estrasburg.

¿En què consisteix l’examen?

La comissió d’assumptes jurídics, que no és un òrgan jurisdiccional i, per tant, no valora la culpabilitat o no del diputat la immunitat del qual es qüestiona ni «les suposades deficiències dels sistemes judicials nacionals», designa un ponent responsable de l’expedient, que no pot pertànyer al mateix grup o haver sigut elegit en el mateix estat membre que l’eurodiputat. La comissió podrà sol·licitar tota la informació o explicacions que necessiti per elaborar la seva recomanació, però l’examen de cada expedient inclourà una presentació inicial del ponent, una audiència facultativa, un intercanvi de punts de vista i una votació.

¿Puigdemont o Comín podrien ser escoltats?

Els eurodiputats afectats tenen dret a ser escoltats en audiència –tot i que no és obligatori i poden renunciar– i a estar representats o acompanyats per un advocat o assessor jurídic, tot i que aquest no pot prendre la paraula. La normes sol diuen que en cas de no poder ser escoltats –per exemple, per raons mèdiques–, el procediment ha de prosseguir sense audiència.

¿Les reunions són públiques?

No. Totes els expedients en matèria d’immunitat parlamentària sempre s’examinen a porta tancada, tant durant l’audiència amb l’eurodiputat qüestionat com durant les reunions de la comissió d’assumptes jurídics. A partir de tota la informació recollida, el ponent elaborarà un projecte d’informe que, una vegada aprovat en la comissió d’assumptes jurídics, haurà de sotmetre’s a votació en el ple del Parlament Europeu, que podrà aprovar o rebutjar l’aixecament de la immunitat però sense introduir esmenes. L’aprovació haurà de comptar amb una majoria simple. Si el suplicatori ve motivat per diversos càrrecs, cada un d’ells pot ser objecte d’una decisió diferent.

¿Quins són els terminis?

La normativa no precisa cap termini concret. Tot el que diu és que el ponent i la comissió responsable «procuraran concloure cada expedient d’immunitat amb la celeritat més gran, tenint en compte la relativa complexitat de cada cas». A la pràctica, el termini sol rondar entre els tres i els sis mesos, tot i que pot prolongar-se alguns mesos més.

¿Sempre se suspèn la immunitat?

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

El Parlament Europeu aprova generalment gairebé totes les peticions que rep per aixecar la immunitat dels seus eurodiputats. Segons la normativa, «no es pot suspendre la immunitat quan la investigació, detenció o el procediment judicial es refereixen a les opinions o vots emesos a l’exercici de les seves funcions». A més, quan el procediment no té relació amb la tasca d’eurodiputat, «és procedent la suspensió» tret que «la intenció subjacent en el procediment judicial consisteixi a perjudicar l’activitat política d’un diputat i, en conseqüència, la independència de la institució».

¿Quantes peticions hi ha hagut?

En les últimes legislatures han anat augmentant el nombre de suplicatoris rebuts, fins als 60 durant el passat mandat, dels quals se’n van aprovar 55. El 2019, per exemple, es van presentar mitja dotzena de peticions, de les quals se n’han resolt dues. L’última sol·licitud va ser la del portuguès Jose Manuel Fernandes, a petició del departament d’investigació criminal de Porto, en el marc d’una investigació sobre suposada malversació, i es va concedir en menys de quatre mesos. Entre els polítics contra qui s’han cursat més sol·licituds hi ha Jean-Marie Le Pen i Marine Le Pen. Totes van ser autoritzades.