El jutge Santi Vidal es jubila mig any després de reincorporar-se

El jutge Santiago Vidal, que va ser suspès pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el 2015 arran de la redacció d’un projecte de Constitució per a un hipotètic Estat català, s’ha jubilat als 65 anys.

La jubilació, publicada en el BOE, arriba mig any després que Vidal tornés a la carrera judicial després de complir els tres anys de suspensió imposats pel CGPJ. El maig del 2019, Vidal va guanyar la plaça de titular del jutjat número 27 del social a Barcelona, càrrec que ha ocupat fins a la jubilació.

El febrer del 2015, Santi Vidal va ser suspès durant tres anys pel CGPJ en una resolució que es va aprovar per una votació ajustada, guanyada per 12 vots a 9 pels vocals conservadors del consell que van considerar que redactar un projecte de Constitució catalana era «una falta molt greu».

Una vegada complerta la sanció imposada, el 2018, el CGPJ va denegar el reingrés del jutge al servei actiu en la carrera judicial per falta d’aptitud partint d’un article de la Llei Orgànica del poder Judicial que el Tribunal Constitucional va anul·lar posteriorment.

Per aquesta raó, el Tribunal Suprem va reconèixer el mes de març passat el dret de Vidal a reincorporar-se com a jutge, malgrat estar investigat pels preparatius del referèndum de l’1-O pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que finalment l’ha acabat exculpant.

Obtenint dades il·legalment

Després de la sentència del Suprem, Vidal, que abans de la seva suspensió era magistrat d’una secció penal de l’Audiència de Barcelona, tenia l’obligació de participar en el primer concurs en què s’anunciessin places de la seva categoria i sol·licitar totes les vacants fins que se li concedís destinació en propietat.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El jutge va ser elegit senador per ERC en les eleccions generals del 2015, però va dimitir del càrrec el 2017 al transcendir que havia revelat en diverses conferències que el Govern estava obtenint il·legalment les dades fiscals dels catalans i disposava d’una partida camuflada de 400 milions d’euros per preparar les anomenades estructures d’Estat.

Va ser precisament la publicació d’aquestes conferències fet que va donar peu a la investigació del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona pels preparatius de l’1-O, en què hi ha processades una trentena de persones, entre elles nombrosos excàrrecs de la Generalitat.