El triple desbloqueig pressupostari pren forma

La difícil carambola que no es va poder donar el 2019 comença a prendre forma. L’aprovació dels Pressupostos del 2020 de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona està encarrilada, i ho està gràcies a un principi d’acord en el qual els principals protagonistes són Esquerra Republicana i els comuns. Als secundaris en aquesta història, el PSC i JxCat, sembla que els espera un futur antagònic. Els socialistes passaran al primer pla quan s’abordi, en els pròxims mesos, la tercera peça del puzle: els Pressupostos Generals de l’Estat; als postconvergents els costa ja ocultar la inquietud per si aquesta onada de pactes d’esquerra és l’avançament d’un nou tripartit a la Generalitat.

Tant l’ajuntament com el Govern català i l’Executiu central han viscut fins ara amb els comptes prorrogats. Tot i que el manual del bon govern diu que els Pressupostos són la llei més important de l’any, i que la seva aprovació és gairebé imprescindible per al dia a dia –de fet, Pedro Sánchez va convocar eleccions el febrer del 2019 perquè no poder tirar endavant els seus–, els catalans s’han acostumat a aquesta situació. La Generalitat no aprova uns comptes des del 2017, quan Carles Puigdemont va convèncer la CUP perquè li donés els seus vots, i els últims del Govern espanyol són els del 2018. Quant a l’ajuntament, Colau ha recorregut en dues ocasions a qüestions de confiança per aprovar el seu principal instrument de política econòmica, però l’equip municipal no ha tirat endavant uns comptes amb acord des dels del 2015, encara amb Xavier Trias.

La investidura de Pedro Sánchez al capdavant d’un Govern de coalició amb Podem i amb la imprescindible abstenció d’Esquerra sembla que ha sigut el desencadenant del desbloqueig. Ahir, amb pocs minuts de diferència, es coneixia que tant Ada Colau com Quim Torra –tot i que en el cas del Govern es va encarregar d’anunciar-ho el vicepresident i home fort d’Esquerra, Pere Aragonès– són molt a prop de poder aprovar els seus Pressupostos.

Una foto set mesos després

Aragonès va afirmar que el pacte amb els comuns pels Pressupostos de la Generalitat està «molt avançat» i que la seva presentació pública és «imminent». I l’alcaldessa de Barcelona i Ernest Maragall es van fer gairebé alhora, només set mesos després d’haver entaulat una batalla aferrissada per l’alcaldia, la foto d’un acord que es presentava difícil. JxCat, per boca de la presidenta del seu grup municipal, Elsa Artadi, es va limitar, de moment a remarcar la vinculació entre uns comptes i els altres. Tant Colau com Maragall van confiar que s’acabin afegint a l’acord.

Mentrestant, el PSOE espera comptar amb almenys els mateixos recolzaments de la investidura per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat del 2020. Els socialistes busquen que s’estengui al Congrés la filosofia que expressa Aitor Esteban, portaveu del PNB, un dels partits que va propiciar la reelecció de Sánchez: que no tindria sentit no donar ara «estabilitat» al Govern després d’haver permès que es posés en marxa.

ERC compta que el PSOE obri el meló pressupostari amb certa celeritat. Bona part de la feina, l’acord amb Podem, ja la van fer fa 10 mesos, amb motiu dels comptes de Sánchez que no van tenir el recolzament d’ERC. A més, si es negocia ara amb els republicans, en els inicis dels treballs de la taula de diàleg per solucionar el conflicte polític, s’allunya el debat pressupostari de les possibles marors que eventuals desacords puguin generar entre els negociadors.

La gestió del Prat

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Després d’haver-se negat a abordar els Pressupostos de l’Estat en la negociació de la investidura, els republicans miraran ara d’arrencar un compromís simbòlic de pes. Per exemple, la gestió de l’aeroport del Prat. I, alhora, pretenen lligar inversions, sobretot en infraestructures, en el rere-país.

En l’aspecte simbòlic, i oberta aquesta pugna amb els comuns i Colau per capitanejar la lluita contra l’emergència climàtica, els republicans podrien fer una forta aposta pels ferrocarrils i, evidentment, per les Rodalies de Barcelona, la gestió de les quals la Generalitat ja té transferida.