Els Mossos afronten «el judici més important» de la seva història

Molts agents dels Mossos d’Esquadra i tots els comandaments sense excepció han tornat mentalment sovint als fets de l’1-O i del 20-S del 2017. Una vegada i una altra, al llarg de dos anys i mig. Per reviure l’actuació policial davant de l’escarni a la Conselleria d’Economia i durant la votació unilateral per la independència. Amb el judici que afronten a l’Audiència Nacional el major Josep Lluís Trapero i la intendenta Teresa Laplana el que esperen és que puguin deixar de fer-ho.

El cap del cos, Eduard Sallent, ho ha deixat clar cada vegada que ha sigut qüestionat públicament sobre això. I la seva posició és compartida per la resta dels comandaments de la cúpula dels Mossos. «En cap cas, en cap, el cos va participar de cap manera del que el Govern tramava. Ni el 20 de setembre ni tampoc l’1 d’octubre. Ha de quedar clar durant el judici, no vam tenir res a veure amb el procés», remarquen fonts consultades per EL PERIÓDICO.

Per als responsables de la policia catalana tot el que es va fer aquells dies va ser complir les instruccions de la fiscalia, en primer lloc, i el mandat de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), després. «Vist el que va passar», expliquen les mateixes fonts, «és possible que es cometés algun error d’apreciació», raonen, «però no en les decisions importants». Es refereixen a les paraules de l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, que va assegurar a dos mesos de la consulta que els Mossos garantirien que es pugués celebrar. «En aquell moment no vam saber veure que conduirien a una interpretació errònia, que acabarien tenint un pes molt gran que no vam calibrar. Vist això, hauríem d’haver-ho deixat clar públicament. Però no ho vam fer perquè a nosaltres ens era igual el que digués el conseller. L’únic vinculant era el que ordenessin la fiscalia o la magistrada», afegeixen aquestes fonts.

El 20-S

El dia 20 de setembre del 2017 hi va haver 41 registres en diferents punts de Catalunya per ordre del jutjat número 13 –que va començar a instruir el procés–. El dia anterior, a les oficines d’Unipost  a Terrassa, la Guàrdia Civil «ja va tenir una sortida accidentada» del registre. És a dir, era «previsible» que el dia 20, quan es pretenia dur a terme una quarantena d’entrades –algunes tan delicades com la que es va efectuar a la seu del vicepresident Oriol Junqueras i amb detencions de membres del seu cercle de confiança–, «hi podria haver incidents». No obstant, «ningú ens va avisar». «No tenien per què aclarir on pretenien entrar, però n’hi hauria hagut prou amb algun tipus de senyal perquè activéssim reforços d’ordre públic. Sense aquest avís, es va afrontar una jornada complicadíssima amb el servei d’antiavalots de qualsevol dia», expliquen fonts del cos policial.

La intendenta Teresa Laplana –que podria ser condemnada a quatre anys de presó– aquell 20 de setembre estava malalta i de baixa. Però al saber de la concentració, es va presentar a la feina. «¿Com poden acusar de sedició algú a qui l’operació de la Guàrdia Civil i la concentració de protesta sorprenen al llit malalt?», lamenten.

No es va carregar per dispersar aquella concentració «per sentit comú» i seguint el consell «dels màxims responsables en ordre públic que eren sobre el terreny», remarquen. «Ni Trapero ni Laplana van prendre aquella decisió», postil·len, i insisteixen en el fet que no «ens va agradar que la concentració acabés així, amb gent saltant sobre els cotxes de la Guàrdia Civil, però res del que va passar tenia a veure amb una acció pactada amb el Govern».

L’1-O

Durant la jornada de l’1-O es va desplegar el dispositiu més gran fins a la data del cos de seguretat. «Creiem que es va donar compliment al mandat judicial. Tenim la consciència tranquil·la. Es va fer tot el que es va poder amb els efectius disponibles i respectant l’ordre que remarcava que s’hauria d’actuar amb contenció, paciència i preservant la pau social», raonen. «No perdem l’esperança que es pugui provar aquesta versió», assenyalen sobre la vista oral.

Notícies relacionades

Trapero: el judici en el qual ja s'ha sentit a tothom

L'Audiència preveu set setmanes per jutjar Trapero

El de Trapero i Laplana és el judici «més important de la història del cos, el més transcendent». A la sala «ha d’acreditar-se la prova» i res podrà demostrar una suposada «aliança amb el Govern». Trapero té tot el recolzament dels comandaments: «És una bestialitat que l’acusin de rebel·lió o sedició. És injust. No hi ha fissures al defensar això».

Tant Trapero com Laplana han passat dos anys «duríssims». I no només ells, «també la seva gent». «Si aquest judici acaba bé, serà possible tornar a la normalitat, però després d’aquest trauma, res tornarà a ser com abans», acaben des de la cúpula dels Mossos.