Trapero: el judici en el qual ja s'ha sentit a tothom

El més normal és arribar a un judici amb nervis. No només pel que t’hi pots jugar en anys de presó o inhabilitació, sinó per l’inusual que és haver de comparèixer davant d’un tribunal, amb la parafernàlia, els tràmits marcats per la llei i fins i tot el fet de sentir-te l’únic que no vesteix toga, obligatòria en jutges, advocats i fiscals.

Aquest dilluns l’Audiència Nacional començarà a jutjar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendenta Teresa Laplana i l’excúpula política del cos policial: l’exdirector de la policia autonòmica Pere Soler i l’exsecretari general de la Conselleria d’Interior César Puig. Tret de per a ella, la fiscalia demana 11 anys de presó per a cada acusat per rebel·lió, una acusació que quan conclogui la prova en el judici rebaixarà a la de sedició, com va marcar la sentència del procés, segons confirmen fonts fiscals a aquest diari.

Trapero pot estar una mica més tranquil que els seus companys de banc, perquè ja sap el que és declarar davant d’un tribunal, ja que ho va fer ni més ni menys que al Tribunal Suprem, el saló de plens del qual és molt més espectacular que la sala de vistes de la seu de l’Audiència a San Fernando de Henares (Madrid).

Amb independència que estar davant de tres jutges, en comptes dels set de l’alt tribunal, li generi més o menys inquietud, Trapero té l’avantatge que ja sap el que ha de declarar, perquè si vol convèncer el tribunal amb les seves explicacions haurà de mantenir el que va dir com a testimoni en el judici del procés. No li suposarà un problema, perquè, malgrat que com molts altres imputats en altres causes podia haver-s’hi negat, se’l notava amb ganes d’explicar per què els Mossos van actuar com ho van fer durant el referèndum il·legal. La policia catalana comptava fins i tot amb un pla per arrestar al llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, si rebia l’ordre de fer-ho.

Fins i tot els testimonis

Aquest avantatge amb què pot comptar Trapero, davant els seus companys de banc, serà compartit pels principals testimonis. L’encarregat d’inaugurar el torn serà el coronel Diego Pérez de los Cobos, tan crític amb els Mossos que va arribar a qualificar d’«estafa» el dispositiu que van preparar per a l’1-O. Segons la seva versió, van fer públic que no actuarien en escoles amb persones vulnerables, nens, persones grans o persones amb discapacitat, per a precisament trobar els centres plens i no poder intervenir per frenar la consulta.

El seguirà Ferran López, que va substituir Trapero al capdavant del cos durant l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. Al Suprem, on qui havia sigut el seu superior no es jugava res, li va donar suport, i sembla difícil que no ho faci ara a l’Audiència. Fins i tot va explicar que Puigdemont va afirmar que «declararia automàticament la independència» si era cert l’escenari que els Mossos li estaven dibuixant perquè accedís a la seva petició de desconvocar el referèndum per complir el mandat judicial.

I tot i que no és gens descartable que s’acabi renunciant al seu testimoni també estan citats l’exvicepresident Oriol Junqueras, l’exconseller Joaquim Forn, i l’exlíder de l’ANC, Jordi Sànchez, que compten amb una experiència molt més desagrable del judici del procés, perquè van acabar sent condemnats a penes d’entre 13 i 9 anys de presó.

Notícies relacionades

L'Audiència preveu set setmanes per jutjar Trapero

Els Mossos afronten «el judici més important» de la seva història

Per a la Sala aquest avantatge d’acusats i testimonis pot transformar-se en just el contrari si pretén abstreure’s del que va sentenciar la cúspide de la carrera judicial, una cosa que sembla prou difícil, sobretot tenint en compte que sigui quina sigui la seva conclusió serà revisada per la mateixa Sala Segona que ja va declarar que l’ocorregut a Catalunya la tardor del 2017 va ser sedició i no rebel·lió, delicte pel qual la fiscalia encara acusa l’excap dels Mossos.

La defensa del principal acusat va intentar que es modifiqués aquesta acusació després de la sentència del procés, però el ministeri públic es va remetre a la llei d’enjudiciament criminal que només preveu fer-ho una vegada conclosa la prova en el judici, moment en què ho farà, per seguretat jurídica i evitar-se un segon canvi. Resultaria inexplicable mantenir una acusació que el Suprem ja va descartar per als líders de l’1-O amb els responsables policials a qui s’acusa d’actuar a les seves ordres i no a les dels de tribunals.