Trapero qualifica de «barbaritat» els passos fets cap a la unilateralitat

El moment estrella del judici contra l’excúpula dels Mossos no s’ha fet esperar. El principal acusat, el major Josep Lluís Trapero, va inaugurar el seu torn amb una defensa a ultrança de l’actuació dels Mossos, tant el 20-S, amb els mitjans i la quarantena de llocs on hi havia registres ordenats pel Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, com l’1-O, amb dos milions i pico de persones al carrer davant 16.000 policies. Va admetre que tant en l’un com en l’altre pot ser que s’equivoqués, però no va ser voluntàriament. 

Trapero, que ha reconegut que en els dos dispositius policials hi va haver punts que no li van agradar, no ha tingut objeccions a desmarcar-se de la via unaliteral i ha arribat a qualificar de «barbaritat» cada pas fet en aquest sentit al referir-se a les conclusions de la comissió d’estudis del procés constituent, que apostaven per la unilateralitat, i ha dit que confiava que la justícia ho paralitzaria. Després va voler ser més contundent: «Em puc equivocar o no però no necessito... Si fos d’Enfocats, com m’ha començat a interrogar, ho reconeixeria, no ho negaria».

Sí que va negar saber alguna cosa del projecte independentista i, molt menys, que se li demanés participar. «Ni el vaig conèixer ni se’m va exposar, ni se’m va consultar ni conec algú que se li hagués exposat una cosa similar», va asseverar abans d’afirmar que no havia sentit esmentar Enfocats fins que va llegir la causa oberta en contra seu. [Seguiu en directe les últimes notícies del judici a Trapero i la cúpula dels Mossos]

Prèviament a preguntes del tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, molt inquisitiu durant tot el dia, va dir que «no tenia una relació ni bona ni dolenta», amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que ignorava la proposta d’ascendir-lo a major realitzada pel llavors director de la policia autonòmica, Albert Batlle, promoció que va desvincular del procés. I per distanciar-se de qualsevol pla independentista va afirmar fins i tot que li constava que el Govern desconfiava d’ell.

20-S amb molts focus

La primera part de l’interrogatori es va centrar en el 20 de setembre del 2017, fets que juntament amb l’1-O fan que el fiscal demani per a ell 11 anys de presó per rebel·lió, delicte que no rebaixarà a la sedició per la qual va condemnar el Tribunal Suprem els líders del procés fins que conclogui la prova del judici, quan estigui a punt de finalitzar, com va avançar aquest diari i va confirmar Carballo en el tràmit de qüestions prèvies. El fiscal Pedro Rubira va puntualitzar que això no afecta el dret de defensa, perquè els fets que se’ls atribueixen són els mateixos.

Trapero va assegurar que es va assabentar cap a les vuit del matí de l’operació Anubis. Va situar la seva primera preocupació a buscar mitjans i personal per actuar perquè hi podia haver problemes en una desena o quinzena de llocs registrats i no comptaven amb suficients per auxiliar la Guàrdia Civil, que no els va informar prèviament de l’operatiu. 

A la Conselleria d’Economia es va designar el llavors president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, com a mediador, fet que va considerar una forma habitual de treball per part dels Mossos. Trapero ha explicat que l’hi va anunciar el llavors conseller d’Interior, Joaquim Forn. «Conec Jordi Sànchez d’una o dues reunions perquè havia sigut el segon responsable del Síndic de Greuges i sabia que era president de l’ANC, que era una de les veus cantants en el tema de la independència», ha dit. Cap al migdia, Sànchez li va trucar per oferir-li una mediació entre Xavier Vidal i algun comandament dels Mossos.

Quan li han preguntat si el fet que el passadís perquè sortís la comissió judicial es fes per voluntaris de l’ANC va ser una condició imposada per Sànchez, Trapero ha sigut taxatiu. «Sànchez no és ningú per imposar condicions. Crec que no ho va pretendre en les comunicacions amb mi i dubto que ho fes amb altres comandaments. Una persona que fa una concentració no posa condicions a la policia», ha assegurat. Més endavant ha afegit que «Sànchez pot dir missa» i que li va arribar a penjar el telèfon en algun moment perquè «ell no era ningú per dir-li com havia de muntar un dispositiu».

Requeriments

Al matí el fiscal ha sigut molt exhaustiu amb els diferents requeriments que la Guàrdia Civil va dirigir als Mossos a la Conselleria d’Economia des de les 9.15 hores, quan es va demanar la constitució d’un perímetre de seguretat, fins a les 19.50 hores, quan es va informar que la comissió judicial havia d’abandonar el lloc després del registre. Cap a les dues del migdia els agents van comunicar que els vehicles de la Guàrdia Civil «amb material sensible», que després es va saber que eren armes, havien quedat aïllats i sol·licitaven un passadís que permetés sortir d’Economia amb seguretat.

Quan Carballo li ha preguntat si «s’havia de deixar que la gent fes el que volgués», malgrat que a Twitter els concentrats havien anunciat que no «es permetrien atacs contra les institucions catalanes», Trapero no ha perdut les maneres. Ha afirmat que al centre de control dels Mossos (Cecor) es va desaconsellar actuar «perquè la gent estava molt compacta», quan es va tenir coneixement que als vehicles envoltats pels manifestants hi havia armes.

«Es va optar per un dispositiu que no se’ns escapés de les mans amb els mitjans que teníem. ¿Que ens vam equivocar? No ho sé, però la nostra opció era ajudar la Guàrdia Civil, tot i que hi hagués coses que no m’agradaven, com allò dels cotxes. ¿Com m’havia d’agradar, si també va passar amb un dels Mossos?», ha assegurat.

L’actitud dels 40.000 concentrats «era reivindicativa» i, «agradi o no» la seva reivindicació, havien comunicat la protesta, de manera que «un policia no pot» instar que es desconvoqui. Prèviament havia relatat l’encreuament de trucades que va rebre sobre com podien sortir de l’edifici la secretària judicial, el personal del jutjat i els guàrdies civils, i com anava canviant fins que va acabar parlant amb la primera quan va accedir a sortir sola a través del teatre annex. 

Defensar urnes amb la vida

Quant a l’1-O, Trapero ha admès que, tot i que va demanar a Puigdemont que desconvoqués el referèndum, «els polítics no necessàriament han de fer cas als policies». Ha assenyalat que no pensaven en violència com a tal al témer seriosos problemes d’ordre públic, sinó en resistència passiva, i això que després ha qualificat d’«inimaginable» que tantes persones fessin cas omís del que indicaven els agents policials i que semblaven «disposades a defensar les urnes amb la seva vida». A diferència del Suprem, a l’Audiència Nacional no ha esmentat el pla preparat per detenir el president de la Generalitat si rebien l’ordre en aquest sentit.

A les preguntes del fiscal de com pretenia complir l’ordre judicial amb binomis de mossos, l’excap policial ha emmarcat la parella d’agents en el dispositiu conjunt dels tres cossos per impedir el referèndum. Ha assenyalat que amb dos milions de persones al carrer era molt difícil «gestionar» les ordres judicials rebudes d’evitar la consulta.

Notícies relacionades

Judici a Trapero i la cúpula dels Mossos | Últimes notícies en directe

Trapero va planejar traslladar detingut Puigdemont en helicòpter si declarava la DUI

Va apuntar a la possibilitat que hi hagués algun contratemps greu fins i tot per un mer accident, perquè 2,5 milions de persones disposades a votar són moltes contra 16.000 policies, cosa que fa fa que pugui resultar «molt fàcil» que la situació «se’n vagi de les mans».

«Nego que jo tingui coneixement que els Mossos hagin fet seguiments d’altres cossos policials i, com moltes coses d’aquesta causa, estan fonamentats en confusions, va assegurar Trapero, que també va negar que la protecció d’alguns líders polítics, imputats al Suprem pel procés, tinguessin relació amb la seva situació processal i no amb la seva rellevància pública. «Saber on eren els altres cossos feia que ja no fóssim allà», va precisar l’acusat. També va negar haver facilitat a Puigdemont el fet de poder votar.