El Govern fa càlculs per rebaixar la sedició com més aviat millor

El canvi podria entrar en vigor a finals de primavera si es tramita amb urgència en el Congrés

Calvo defensa «compassar» el Codi Penal perquè sigui «a l'altura» del dret europeu

undefined51849243 madrid  21 01 2020  pedro s nchez  presidente del gobierno  200122181421

undefined51849243 madrid 21 01 2020 pedro s nchez presidente del gobierno 200122181421 / JOSE LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +
Iolanda Mármol
Iolanda Mármol

Periodista

ver +

El Govern considera que la reforma del Codi Penal per suavitzar el delicte de sedició, un canvi del qual es podrien beneficiar Oriol Junqueras i la resta dels líders independentistes condemnats per l’1-O, no té per què endarrerir-se en excés. Els càlculs del PSOE assenyalen que la modificació podria entrar en vigor fins i tot abans de l’estiu, sempre que es dugui a terme pel tràmit d’urgència parlamentària, un pas que la Moncloa contempla fer, segons fonts socialistes.

Els col·laboradors de Pedro Sánchez intenten desvincular en públic la reforma de l’actual aritmètica parlamentària, en què el Govern de coalició necessita l’independentisme català per a gairebé tot, començant per la recent investidura. El canvi del Codi Penal, que també inclourà l’enduriment dels delictes mediambientals i l’exigència de consentiment exprés en les relacions sexuals, obeeix, segons va dir dimecres la vicepresidenta, Carmen Calvo, a la necessitat d’adequar els «tipus penals» al «dret comparat europeu».

Però els socialistes remarquen en privat que la reforma, al ser beneficiosa, s’aplicaria de manera retroactiva als condemnats per l’1-O, que veurien rebaixades les seves penes. Tot en un context en què el Govern necessita ERC per tirar endavant els Pressupostos Generals de l’Estat, que Sánchez vol tenir aprovats abans que s’acabi l’estiu, posant fi així a les pròrrogues successives dels comptes públics que Mariano Rajoy va aconseguir aprovar el maig del 2018, just abans de la moció de censura que el va obligar a abandonar la Moncloa. Mentrestant, la dreta ja parla d’«amnistia» encoberta a Junqueras.

Majoria a la Mesa

El PSOE i Podem, que van de bracet en aquesta proposta, ho tenen gairebé tot a favor per tramitar la reforma penal per la via d’urgència, un itinerari que escurçaria els terminis ordinaris i que podria fer que el canvi normatiu estigués en vigor d’aquí a uns tres mesos. A la Mesa del Congrés, l’òrgan de govern de la Cambra baixa, amb capacitat per accelerar o frenar les iniciatives parlamentàries, els socialistes i els morats tenen majoria. Si decidissin presentar la reforma via proposició de llei de les forces parlamentàries, i no com a projecte de llei del Govern, esquivarien l’informe preceptiu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que està pendent de renovació i té una majoria conservadora.

El 3 de febrer arrencarà la XIV legislatura a les Corts. Dues setmanes després, en principi, es formaran les comissions parlamentàries. La de Justícia, encarregada de la reforma, estarà presidida per un diputat del PSOE o Podem. A partir d’aquí, els terminis dins el tràmit d’urgència són d’uns dos mesos al Congrés i 20 dies al Senat, per la qual cosa al maig podria entrar en vigor la rebaixa de la sedició.

Un canvi «necessari»

El PSOE no va portar en el seu programa electoral la rebaixa de la sedició, ni Sánchez va defensar la proposta durant la campanya, però Calvo va argumentar aquest dimecres que era «necessària» perquè hi ha tipus penals espanyols que «no estan a l’altura» d’Europa. «Són anteriors a la Constitució i es mesuren malament amb uns esdeveniments mai volguts. Cal compassar comportaments democràtics a tipus penals que alguna sentència europea ens va advertir que sonaven estranys», va dir la vicepresidenta a la Cadena Ser, al·ludint a la sentència dels magistrats alemanys de Schleswing-Holstein, que l’abril del 2018 van rebutjar l’extradició de Carles Puigdemont pels delictes de rebel·lió i sedició.

Precisament aquest dimecres, l’Informe sobre Democràcies que cada any publica la revista ‘The Economist’ va tornar a considerar Espanya com una «democràcia plena», però va criticar que la sentència del procés havia sigut «excessivament legalista» i que les «llargues penes de presó» als líders independentistes «no concordaven amb l’esperit democràtic». L’estudi afirma que les autoritats espanyoles van mostrar «falta de confiança per abordar el problema a través del diàleg polític i el debat obert», cosa que, segons el seu parer, «va debilitar les seves credencials democràtiques». 

Notícies relacionades

«L’informe recalca la importància del diàleg i el debat obert com a eina política i democràtica –van contestar fonts de la Moncloa. És la via per la que ha apostat el Govern».