La Crida de Puigdemont segueix el seu creixement sense descartar anar a les urnes

La Crida Nacional per la República, l’associació creada per l’expresident Carles Puigdemont i l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez, compleix un any amb un objectiu clar: lluny de plantejar-se la seva desaparició o de dissoldre’s sense més ni més en l’espai postconvergent, segueix el seu procés de desplegament territorial i de creixement en nombre d’associats per constituir-se en un poder al servei de Puigdemont davant el PDECat i Esquerra Republicana. I no descarta saltar a l’arena electoral.

L’aposta de la direcció de la Crida és clara: no desapareixeran, ni a entrar a formar part de l’espai del PDECat. Al contrari, mantenen la possibilitat de presentar-se a les eleccions amb espai propi. La qual cosa confirma que ara com ara tot l’espai abans conegut com a Convergència està més atomitzat que mai i amb actors que es neguen a fer un pas enrere. Ni el PDECat es pretén dissoldre sinó passar-se a anomenar JxCat, ni la Crida fa marxa enrere, ni els sobiranistes més moderats descarten crear un tercer espai polític.

6.900 associats

En el cas de la Crida, disposa actualment de 6.900 associats. I segueix el procés de desplegament territorial, sectorial i ideològic. La seva implantació inclou l’àrea metropolitana de Barcelona. I a nivell sectorial, ha constituït ja grups en relació amb polítiques com el benestar social, la justícia i altres àmbits amb l’objectiu de definir com hauria de ser, segons el seu parer, una futura república catalana.

També ha constituït tres sectors ideològics: liberals, socialdemòcrates i esquerrans, i afloren proposades per abordar també el repte climàtic i el de la igualtat de gènere. D’aquesta manera proven de mantenir viu un dels principis de la Crida, la transversalitat ideològica.

Tot això dona compte de la voluntat d’armar una organització que, afirmen, ha mantingut una certa letargia durant l’any passat a causa de les diferents convocatòries electorals, però que vol estar greixada de cara a decisions que poden precipitar-se al calendari, com la de constituir-se en partit i presentar-se a les eleccions.

L’objectiu de la unitat

Malgrat que tant el PDECat com Esquerra i la CUP han rebutjat des del primer moment la proposta de la Crida de constituir un sol espai polític unitari independentista, els promotors de l’organització insisteixen que la seva idea a llarg termini continua sent aquesta. I recorden que en el seu si hi ha militants d’Esquerra, del PDECat i fins i tot procedents d’espais pròxims a Poble Lliure, una de les organitzacions que formen la CUP.

Notícies relacionades

Els Verds continuen sense aclarir el camí per incorporar Puigdemont i Comín

L'advocat de Puigdemont quadruplica els seus ingressos

La gran paradoxa continua sent que dirigents com Puigdemont, Albert Batet i el conseller de Territori, Damià Calvet són del PDECat però formen part de la Crida i recolzen el seu desplegament territorial. Una situació que al PDECat genera una evident incomoditat des de la creació de la Crida.

Però els dirigents de l’associació són clars. No preveuen ni integrar-se a Junts per Catalunya sense més ni més, ni el seu model és el d’una coalició electoral amb el PDECat. Afegeixen que tot passa pel lideratge i decisió de Puigdemont i pel que decideixin els associats de l’organització, a qui es consultaria en qualsevol cas. En definitiva, que la Crida no descarta presentar-se per si sola a uns comicis, amb la qual cosa la reestructuració i reunificació de l’espai postconvergent és, ara com ara, una possibilitat remota.