Pérez de los Cobos diu que si hagués tingut el comandament hauria rellevat Trapero

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos va detallar aquest dilluns davant del tribunal de l’Audiència Nacional que jutja el major Josep Lluís Trapero i l’excúpula política del Cos els diferents desacords que va tenir amb el primer. La falta de sintonia va ser tal que, segons va declarar, li va advertir que d’haver tingut el comandament del dispositiu policial previst per impedir l’1-O, més enllà de coordinar-lo, la seva «primera decisió hauria sigut rellevar-lo», perquè només «posava pals a les rodes» i tenia una «actitud renuent» en totes les reunions. 

Malgrat això, mai va pensar, va dir, que l’1 d’octubre els Mossos «poguessin arribar a aquest nivell d’inacció»; una «passivitat» que en alguns casos va arribar a ser d’«obstruccionisme», i la seva actitud, «complaent» amb la votació il·legal.

Pérez de los Cobos diu que va dir al principal acusat que el dispositiu que havia preparat per a l’1-O «no era idoni», perquè semblava propi d’una cita electoral legal i ordinària, en comptes d’un referèndum il·legal que calia impedir. Quan va declarar davant del Tribunal Suprem en el judici del procés va qualificar els mitjans que va destinar el Cos català d’«insuficients, inadequats i inapropiats». A l’Audiència Nacional ha dit que els binomis eren «ineficaços i insuficients, com va dir la sentència» del procés, i encara ho van ser més al «filtrar-se el pla i pautes d’actuació per part dels Mossos, que, segons la seva opinió, s’haurien de dir «pistes d’actuació», perquè «definien l’escenari de no actuació» i van marcar quan es van ocupar les escoles per persones vulnerables.

Quant a la seva capacitat de comandament, després va ser més contundent: «¿Algú pot pensar que si jo hagués tingut funcions de comandament sobre els mossos hauria permès que jo discutís amb el convocant de l’activitat legal en aquesta reunió? Jo no hauria permès això. En cap cas s’hauria produït aquesta discussió», va dir amb referència a la junta de seguretat en què va demanar al llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que desconvoqués l’1-O, proposta a què es va afegir el delegat del Govern, Enric Millo, però no Trapero, malgrat la qual cosa ell mateix ha declarat al Suprem i a l’Audiència Nacional, extrem fonamental en la seva estratègia de defensa. El fiscal li va donar mastegat afegir que «l’havia sorprès», però la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, li va impedir seguir, perquè no tenia coneixement directe dels fets.

Tan poca credibilitat atorga a la versió de Trapero que fins i tot es va permetre la llicència d’afirmar: «Dubto que si hi hagués hagut aquesta ordre [de detenir Puigdemont] els destinataris haguessin sigut els Mossos d’Esquadra», a causa de la desconfiança en l’actuació del cos que després de l’1-O s’havia generat i que, segons la seva opinió, es va escenificar al retirar-los la custòdia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 

El testimoni, que va vincular directament el seu nomenament, com a coordinador del dispositiu dels tres cossos per impedir el referèndum il·legal de l’1-O amb l’ocorregut a la Conselleria d’Economia, el 20 de setembre del 2017, durant els registres de l’operació Anubis, va assegurar que no va veure «afany de col·laboració» per part del llavors cap dels Mossos en cap moment.

Des del primer dia

El seu desacord amb Trapero es va produir en la primera reunió. El 21 de setembre va mirar de parlar amb ell abans de la primera reunió a la fiscalia catalana, però Trapero li va respondre que demanés cita amb la seva secretària, i no va tornar a cap més. El va substituir el comissari Ferran López. Va explicar que en la següent reunió li va comentar que «no veia idoni» el dispositiu que el Cos havia previst perquè no estava previst per impedir la votació. «¿Veu, vostè, com m’estan donant instruccions?», va ser la resposta del major al fiscal superior català, a la qual cosa aquest li va contestar que les instruccions eren seves i que canviés el dispositiu, actuació a la qual es va comprometre Trapero.

Arribat el moment «no havia mogut ni una coma» i comptava amb menys homes que un dia normal, cosa que, segons la seva opinió, també es va veure el mateix 1-O, quan els efectius policials van topar amb «muralles humanes». «Permanentment en el pla s’entreveu que era per donar cobertura, per cobrir un esdeveniment multitudinari i legal, i evitar que hi hagués problemes d’ordre públic», va afegir. Després va dir que tot s’encaminava a permetre el referèndum en comptes d’impedir-lo.

Incidents d’ordre públic

Pel coronel, la polèmica actuació policial que es va viure l’1-O era la previsible «davant de situacions no senzilles» per impedir la votació i així ho va transmetre a la magistrada Mercedes Armas, a qui Trapero va acudir per reclamar el cessament de l’actuació policial, perquè estava «provocant greus aldarulls i gran tensió» i se sentia «responsable» d’advertir-l’hi pel risc de «com solen discórrer els incidents d’ordre públic a Catalunya». En aquesta reunió, Pérez de los Cobos i Trapero es van retreure respectivament la tasca dels respectius cossos policials. Segons el testimoni, aleshores ja havien constatat que els requeriments on eren dirigits Policia i Guàrdia Civil eren als llocs més conflictius. 

En la reunió del dia 23 a la fiscalia, quan ja havien arribat reforços de Policia i Guàrdia Civil a Catalunya, Pérez de los Cobos va preguntar a Trapero per les necessitats dels Mossos de complir el mandat fiscal. El major es remetia al que havia manifestat el conseller Joaquim Forn, i el coronel va pensar que es referia a la carta en què havia respost al ministre dient-li que tenien «prou mitjans per a afrontar la situació, i per tant, no necessitaven cap reforç». 

Segons l’opinió de Pérez de los Cobos, l’«equidistància» amb què es van pronunciar en tot moment els representants dels Mossos no va contribuir a evitar el referèndum ni a evitar la polèmica actuació policial del mateix dia 1-O, tot i que la situació que van trobar era «més violenta de l’inicialment previst». Aquell dia en poc més d’un centener de centres l’actuació dels Mossos va haver-hi passivitat; en 11, obstruccionisme, i en un parell els Mossos van indicar que tenien ordres de no col·laborar. El sistema establert, si els Mossos trobaven problemes, era «laberíntic, enrevessat i, com es va demostrar, ineficaç», va afegir.

Piròmans i bombers

Afirma que en la reunió en la qual va demanar expressament al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que desconvoqués el referèndum il·legal, aquest va voler decidir com seria el dispositiu policial de l’1-O. «És com si el piròman pogués dir com s’extingeix un incendi; si el bomber li fa cas, l’incendi es propagarà», va assegurar mostrant estranyesa. També va criticar que els va informar de cada decisió que es prenia en l’operació policial, cosa que demostrava que Trapero «estava al costat contrari al que havia d’estar».

Com a exemple de la inactivitat dels Mossos va incloure l’1-O i els dies previs al referèndum. «Va haver de ser la Guàrdia Civil la que va investigar per localitzar aquestes instal·lacions de la Generalitat, que eren el cor del referèndum. I ocupar-les durant dos dies i mig per desbaratar el sistema de còmput de vots», va assenyalar.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«Tots els escortes van acompanyar els seus protegits a una activitat il·legal. En comptes de dir que no els ho podien permetre. És com si el protegit anés a comprar droga i l’acompanyés mentre ho feia», va lamentar Pérez de los Cobos, que va afegir que el dispositiu on anaven a votar es va augmentar per evitar-los problemes. Com a exemple va citar el mateix Puigdemont i l’exconsellera Clara Ponsatí. 

Va recordar que tant Jordi Turull com el mateix Trapero, per carta, van donar l’enhorabona als Mossos per la seva actuació l’1-O. El dia 29, el major «va treure pit davant la seva gent» del fet que «com a policies, el ‘què’ ve imposat, però el ‘com’ està a les seves mans»; el dia 2 va mostrar satisfacció per fer el que havien de fer i el que volien, així com per no haver deixat que algú extern manés el cos.