Turull demana «lleialtat» a JxCat i ERC per salvar la legislatura

El 22 de març del 2018 va ser l’última vegada que l’exconseller de la Presidència Jordi Turull va anar al Parlament. Va pujar l’escalinata per assistir al seu debat d’investidura fallit, un ple que van forçar a corre-cuita JxCat i ERC perquè es presentés davant del jutge Pablo Llarena en qualitat de president de la Generalitat electe. El fracàs estava anunciat; la CUP havia decidit frustrar la maniobra amb quatre abstencions hores abans de l’inici de la sessió. Llarena va dictar la seva entrada a la presó –de manera provisional– i, des d’aleshores, judici i condemna inclosa, fa 708 dies que està empresonat per un delicte de sedició i malversació. «Em disculpo perquè el 24 de març havia de ser aquí per a la segona sessió del meu debat d’investidura, però, per causes alienes, no vaig poder fer acte de presència», va dir Turull.

La seva compareixença davant la comissió d’investigació sobre el 155 va ser un repàs dels esdeveniments que van portar al xoc de trens, però va dedicar el torn de rèplica a alliçonar JxCat i ERC. «Si ens volen fer feliços, episodis com el d’ahir, sisplau, no els facin», va dir, i va receptar «unitat, lleialtat i determinació» per aparcar els retrets. «Encara hi som a temps», va dir per mirar de reconduir la legislatura que es troba al caire de l’abisme. 

Amb més acarnissament es va centrar en ERC, sense citar-la, defensant que l’independentisme sempre s’ha avingut a buscar vies d’entesa, però va incidir que ha de ser «real». «Fins i tot ara, sempre, i tant com s’està patint, s’està disposat al diàleg. Però real, no per marejar la perdiu», va reivindicar. Turull va mostrar el seu suport «total i explícit» al president Quim Torra després de la retirada del seu escó per part de la Mesa a ordre de la JEC, i va dir que és «molt fotut i molt greu democràticament que una persona elegida representant dels ciutadans se l’aparti, però ho és més que els que són representants s’oblidin del compromís amb els ciutadans». 

Quant a la taula de diàleg entre governs, va assenyalar que el president del Govern, Pedro Sánchez, «no té credibilitat». «Els que no podem fallar som nosaltres en la taula de negociació amb l’Estat. Només depèn de nosaltres», va reblar. «L’Estat es defensa a costa del que sigui per preservar la sagrada unitat d’Espanya i, si queda espai i temps, ja vindran els drets i les llibertats fonamentals. I si per garantir la primera cal obviar la segona es fa i ja està. Aquesta és la lògica de l’Estat», va dir. 

Per dibuixar la seva crida a la unitat va utilitzar el que va definir com la teoria del replà: «Els uns baixen un esglaó, els altres el pugen i, tots junts, sense vencedors ni vençuts, caminem en la mateixa direcció. Els prego que aparquin l’orgull i recuperin la bandera de la unitat».

Va sorprendre quan va assegurar amb afartament que no va enganyar ningú i que el Govern de Puigdemont estava «preparat» per «fer un Estat en tres o quatre mesos». «Si volíem una Administració pensada en interessos antics, no pensada en el ciutadà, sinó a servir-se i protegir-se a si mateixa, sí. En èpoques pitjors, estats molt menys preparats ho han aconseguit. El que no estava preparat era l’Estat per fer front a un acte de radicalitat democràtica», va atiar.

El 155, un ‘bypass’

L’exconseller va defensar que la intervenció de l’autonomia va suposar «la culminació d’un fracàs per engany de l’Estat: la transició i el pacte del 78», l’engany de «passar a més autogovern per després combatre’l». I el va qualificar de «‘bypass’». Va assegurar que l’ús d’un article que va demolir l’autogovern va completar una estratègia que continuava el perjudici de la sentència de l’Estatut, del control de les finances i de l’«espoli fiscal».

Amb aquest raonament va afirmar que el 155 era irreversible, i que les eleccions que cavil·lava l’expresident Carles Puigdemont no l’haurien frenat: «No cal que ningú faci estudis sintàctics sobre les cartes de Puigdemont. Com diu Rajoy al seu llibre, s’hauria aplicat el 155 en la seva màxima dimensió igualment per apartar les persones que no els agraden».

Reprimenda a Cs

Notícies relacionades

Bassa: «No ens fan falta batalles de 'postureig', és el moment del diàleg»

Romeva admet el «dolor» causat als contraris a la DUI

En el torn de rèplica també va reprendre Ciutadans, que va abandonar la comissió després d’anomenar «delinqüent» a l’exvicepresident Oriol Junqueras i que no va esperar que respongués a les seves consideracions. 

«Són uns mal educats i uns covards [...] A la presó hi ha molta més humanitat que la que desprenen aquestes persones; molta més», va etzibar Turull. «Quan hi ha una comissió del 155 no hi són. Però, clar, quan hi ha càmeres sempre hi són. I hi continuaran sent. El dubte que tenia era si vindrien a fer de marionetes o si entonarien el ‘Cara al sol’ per no perdre més vots cap a Vox. La de marxar no la preveia», va ironitzar. I va sentenciar que «l’únic que saben fer és córrer a les faldilles de la Justícia».