Torra anuncia eleccions després dels pressupostos i carrega contra ERC

El president Quim Torra ha anunciat, en una declaració institucional al Palau de la Generalitat, que convocarà eleccions després de l’aprovació dels pressupostos del Govern al Parlament. En un dur discurs contra el que encara és el seu soci, ERC, Torra ha admès que no hi ha cohesió estratègica en el Govern i ha acusat els republicans de deslleialtat. [Segueix les últimes notícies de Catalunya i Quim Torra en directe.]

«Aquesta legislatura ja no té més recorregut polític», ha afirmat Torra a l’inici de la seva intervenció. I tot seguit ha carregat contra Esquerra, a la qual ha acusat de no informar-lo de la seva decisió de desposseir-lo de la seva acta de diputat i de tenir una estratègia absolutament diferent a la de JxCat. En concret, ha assenyalat directament el president del Parlament i dirigent d’ERC, Roger Torrent: «Dilluns el consens de l’independentisme no es va respectar, la presidència del Parlament va permetre deixar a la intempèrie la presidència de la Generalitat mitjançant una decisió que no era compartida per la majoria de la Cambra».

Falta d’unitat i d’estratègia

«Cap Govern no pot funcionar sense unitat, sense una estratègia comuna i compartida en qüestions fonamentals i sense lleialtat entre els seus socis», ha asseverat. «La legislatura no té més recorregut si no es refà la unitat», ha afegit. I en un altre moment ha carregat de nou, ara implícitament, contra ERC: «Fa falta un Govern que no defalleixi davant dels cops d’un Estat que no ha deixat de ser autoritari ni repressor». «La repressió es combat sense doblegar-se», ha afegit en un nou cop implícit als seus encara socis republicans.

Pressupostos i urnes

Torra ha encarregat al vicepresident del Govern que porti els pressupostos al Parlament per a la seva aprovació. I ha anunciat que manté l’entrevista amb el president del Govern, Pedro Sánchez, el 6 de febrer per comprovar si l’Executiu espanyol vol «posar fi a la repressió i respectar els principis democràtics més elementals». 

Finalment, ha anunciat les eleccions com una oportunitat de «renovar el mandat polític del 21-D», les últimes eleccions catalanes i que «els ciutadans decideixin noves majories i confiances». I en aquest moment ja ha donat un missatge en clau independentista de campanya electoral: «Si no encarem els desafiaments des de la lleialtat entre independentistes la república s’anirà allunyant». «Donar la paraula per renovar el mandat polític del 12 de desembre del 2017, que es respecti el principi de radicalitat democràtica, que el Govern i el Parlament funcionin partint de les majories i confiances», ha afegit, i ha apel·lat a renovar el que ha definit com el «mandat» del referèndum de l’1-O.

L’enèsima crisi

L’anunci del president arriba 48 hores després de l’enèsima crisi interna del Govern entre Junts per Catalunya i ERC, arran de la decisió del president del Parlament d’acceptar la substitució de Torra com a diputat, en virtut de les resolucions del Tribunal Suprem i de la Junta Electoral Central, en relació amb la inhabilitació de Torra per la pancarta amb el llaç groc.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

La jornada de dilluns va servir per escenificar, al ple del Parlament, la divisió frontal entre Torra i els consellers d’ERC, que no van aplaudir la intervenció del president, en la qual va reclamar a Torrent que mantingués el que havia votat la majoria sobiranista al Parlament el 4 de gener, a favor de mantenir l’escó de Torra malgrat les ordres de la JEC i el Suprem. La crisi de dilluns va generar una conclusió tant a Junts per Catalunya com a ERC: que el Govern estava irremeiablement trencat, per la divergència estratègica entre Esquerra i la postconvergència. Només la presència dels presos independentistes dimarts al Parlament va posposar la presa de decisions.

La crisi arriba just el dia en què el Govern tenia previst aprovar el seu projecte més destacat de tota la legislatura: els pressupostos del 2020, després de tres anys sense capacitat per actualitzar els comptes, prorrogats des del 2017 per falta de majoria parlamentària.