El tinent coronel Baena considera l'ascens de Trapero «fonamental» per a l'1-O

El tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, responsable de la investigació de bona part dels procediments oberts pel procés, considera que l’ascens a major de Josep Lluís Trapero va ser «fonamental» per aconseguir una autoritat suficient en els Mossos que fes que servissin als interessos independentistes del Govern del fugit Carles Puigdemont. Per això, segons el testimoni, es va fer «per sorpresa» quan l’Executiu català estava «abocat» en organitzar l’1-O amb independència que la proposta partís de l’exdirector general dels Mossos Albert Batlle, actual regidor de Barcelona pel PSC.

Baena també va recórrer a un correu electrònic que l’expresident català va enviar a les seves secretàries perquè fessin arribar a Trapero una carta d’agraïment per l’actuació dels Mossos durant el referèndum il·legal davant la d’altres cossos policials. En aquesta esmentava una «reunió a porta tancada», que el testimoni va traduir «en secreta» entre tots dos, cosa que segons la seva opinió provaria una connivència entre el principal acusat i el Govern condemnat per sedició pel Tribunal Suprem. 

La fiscalia es va mostrar entusiasmada amb la nova perspectiva que s’obria, sobretot tenint en compte que el seu anterior testimoni, el comissari Ferran López, va declarar que s’assabentaven de les decisions del Govern per la televisió. Va demanar la seva incorporació a les actuacions, però el tribunal ho va descartar per extemporani.

Baena va explicar que Puigdemont deia a la carta «com et vaig dir», però a preguntes de l’advocada del mateix Trapero, Olga Tubau, es va veure obligat a admetre que el text en català no incloïa el «et»; es limitava a dir «com vaig dir en una reunió a porta tancada», cosa que resta força a la simple existència de la reunió.

Enrarit

El testimoni es va caracteritzar per un afany condemnatori, però, en aquesta ocasió, menys contundent que al Suprem, on va definir l’ambient del 20 de setembre del 2017 d’«insurreccional». A l’Audiència Nacional va dir: «Fins al 20-S, les mobilitzacions eren pacífiques. Mentre avançava el temps, percebíem un ambient enrarit. Després de l’aplicació del 155, mai vam tenir cap problema en els registres».

Segons Baena, tant el document d’Enfocats, com l’agenda del que era número dos d’Oriol Junqueras en Economia, Josep Maria Jové, indicaven que per aconseguir la independència havien de crear-se noves estructures de l’Estat o procedir-se a la reorientació i redimensió d’altres de ja existents. Això va passar amb els Mossos, amb qui, va destacar, mai va coincidir en una indagació per impedir el referèndum il·legal.

Centralitzar atestats

Per acreditar aquesta «reorientació» va citar, a més de l’ascens de Trapero, una carta que aquest va enviar el 2015 al llavors fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, un dels quatre fiscals del procés al Suprem, en la qual li comunicava que ell centralitzaria els atestats aixecats pels Mossos després de l’assumpció per ajuntaments catalans de la declaració sobiranista anul·lada pel Tribunal Constitucional.

Segons el testimoni, això contradeia la llei orgànica del poder judicial i era incompatible amb la seva actuació com a policia judicial. El fiscal Pedro Rubira, com va fer una mica després amb la carta de Puigdemont, inclosa en el procediment obert contra el fugit al Suprem, va demanar que s’incorporés a la causa de Trapero, mentre que les defenses s’hi van oposar per considerar «difícil» de creure que el ministeri públic, que és únic i jerarquitzat, desconegués un document que responia a un requeriment del seu superior directe.

Valor de denúncia

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La resta de l’interrogatori es va centrar en els diferents atestats presentats per la Guàrdia Civil sobre els 45 registres realitzats el 20-S i en relació amb l’1-O. L’advocada va ser tan inquisitiva que la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, li va recordar que «els atestats tenen valor de denúncia», per la qual cosa no tenia sentit que tractés que el testimoni es retractés de les conclusions que hi plasmava.

Va destacar que l’atestat atribuís 37 trucades el 20-S entre el llavors president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i Trapero, quan, segons la defensa, només n’hi va haver 16: 11 del primer al segon i 5 en sentit contrari.