Puigdemont: «La DUI era l'única opció digna i democràtica»

L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, va utilitzar la seva compareixença per videoconferència en la comissió d’investigació sobre l’article 155 a Catalunya per reafirmar-se en totes i cada una de les decisions que va prendre l’octubre del 2017. No va fer gens ni mica d’autocrítica, sinó que va lligar un discurs dedicat als seus seguidors carregat de dards a l’Estat.

Puigdemont es va presentar com un «home lliure» des d’un despatx del Parlament Europeu, lluint credencials d’eurodiputat, i va defensar la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) com l’«única opció digna i democràtica» davant d’un Estat que «va prioritzar la violència i la repressió». Va dedicar la major part del temps a justificar-se, i va assenyalar que la seva intenció era convocar eleccions i evitar la DUI tot i que ara el titllin de «radical» i li donin «lliçons de moderació». A primera fila l’escoltaven atentament una comitiva de representants del Govern, entre ells, el vicepresident, Pere Aragonès, i els consellers Meritxell Budó, Miquel Bich, Damià Calvet, Mariàngela Vilallonga, Maria Àngels Chacón i Jordi Puigneró. 

L’expresident va assegurar que va exigir l’excarceració dels Jordis, la retirada de la Policia Nacional i la fi del control financer de la Generalitat a canvi de convocar eleccions i no precipitar la DUI. Un guió que no va seguir perquè «no es donaven les garanties» necessàries per assegurar-se que el Govern de Rajoy «retiraria» el 155. «¿Algú dubta que amb eleccions hauria frenat el cop d’Estat del 155?», va preguntar. «Si l’Estat hagués donat les garanties, jo hauria convocat eleccions malgrat les incomprensions i el tacticisme d’alguns. Fer eleccions a canvi del 155 hauria estalviat molt dolor i ens hauria permès reunir forces per culminar el procés».

Després de llançar aquest raonament, va dir que «queda perfectament clar qui va posar el seny i qui la tonteria» per sentenciar que la maniobra del Govern central era irreversible. «Volien aplicar el 155 i el van aplicar. Res del que haguéssim fet els hauria desdit de desencadenar l’ona repressiva que tenien unes ganes boges d’emprendre». I es va referir a la intervenció de l’autonomia catalana com un «cop d’Estat modern sense militars als carrers» en què jutges i fiscals van assumir el seu rol «en defensa de la pàtria».

Puigdemont va afirmar que el 27 d’octubre del 2017 va fer «tot el possible per frenar-lo». «La meva prioritat quan vam conèixer la literalitat d’aquesta amenaça va passar a ser salvaguardar les institucions i protegir els ciutadans. La seva voracitat era monstruosa, l’Estat anava desbocat i tenia capacitat per fer molt mal. Vaig veure una forma de plaer a l’acció punitiva, una pulsió insana de reprimir, d’imposar càstigs exemplars, d’escarmentar, d’alliçonar», va insistir.

L’excap del Govern va defensar que la intervenció de l’autonomia no es va ajustar a la Carta Magna «ni en el fons ni en la forma», i que «es va forçar la Constitució i es va fer una aplicació anticonstitucional del 155». Segons el seu parer, el requeriment inicial havia d’obrir una etapa de diàleg i ell va proposar el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, perquè exercís aquesta funció, però ningú es va asseure a la cadira reservada per al Govern. 

«És evident, més enllà de l’obvietat, que aquest article es va aplicar fora de la Constitució i no va servir per resoldre cap conflicte. L’independentisme va guanyar i aquesta majoria és persistent, sòlida, no recula i no queda decapitada ni liquidada com deien responsables del Govern», va afegir al·ludint a les declaracions de la llavors vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría.

La «xenofòbia» del 155

Cap membre del PSC, Cs i el PPC va acudir a la cita; però es va dirigir a aquests dos últims grups i els va acusar de tenir un «comportament xenòfob» per exigir que es torni a aplicar el 155: «Estan demanant que perjudiquin els seus propis votants pel simple fet de viure a Catalunya», va assegurar.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Quant als socialistes, va insistir que el president del Govern central, Pedro Sánchez, en aquell moment líder del PSOE en l’oposició, va recolzar la intervenció de l’autonomia, tot i que va ometre que van presentar una esmena per evitar el 155 si premia el botó electoral. «Pedro Sánchez era a la cuina del 155», va etzibar, i va rebre l’avís dels comuns que li van recordar que ara hi ha una coalició entre el PSOE i Unides Podem. «Admeto que el to i el llenguatge no són els mateixos que els del PP, però el que m’interessa són les polítiques. Si la negativa a l’autodeterminació i la repressió és la mateixa, per molt que em posin bones cares la conclusió és la mateixa», va insistir Puigdemont, mirant de reüll a ERC i conscient que el president Quim Torra es reunirà amb Sánchez aquest dijous a Barcelona.

Per «superar la cultura del 155» va censurar que cal fer veure que és «irrenunciable» el dret a l’autodeterminació i obligar els «responsables» a «demanar perdó» perquè, altrament, «serà impossible girar full». «Mai utilitzaria els canals que Rajoy va utilitzar per eliminar la dissidència ni per ficar els meus rivals a la presó», va etzibar Puigdemont, i va reconèixer la seva alegria perquè Rajoy, Sáenz de Santamaría i Albert Rivera ja no estiguin en política. «Espero que la lliçó serveixi als qui els substitueixen. Que passi el que passi sempre hi haurà un Junqueras, un Cuixart, un Sànchez, un Turull, un Rull, un Romeva, una Forcadell i una Bassa que estaran disposats a dir ‘som aquí’».