L'assassí d'Atocha, sota vigilància especial a Soto del Real perquè no l'ataquin

Les autoritats penitenciàries valoren aquest cap de setmana en quina situació haurà de passar el que li queda de condemna Carlos García Juliá, coautor de la matança dels advocats d’Atocha.

L’ultradretà, que ha arribat extradit la matinada d’aquest divendres a Madrid procedent de São Paulo, ha ingressat la mateixa matinada a la presó madrilenya de Soto del Real. Segons fonts d’aquest centre penitenciari, ha quedat a l’espera que finalitzi el preceptiu procés de valoració del pres, en una cel·la del mòdul d’ingressos en la qual passarà tot el cap de setmana.

L’ultra, de 64 anys, i avui amb l’aparença d’un plàcid jubilat, ja ha sigut sotmès al PPS (Protocol de Prevenció de Suïcidis) «no tant perquè s’autolesioni, sinó per la seva seguretat davant d’altres presos que podrien atemptar contra ell», expliquen aquestes fonts. El protocol suposa que el vigili un pres «de confiança» del centre. Les fonts consultades estimen que «almenys un temps el passarà en una UT» (unitat terapèutica), amb sortides graduals al pati, i en observació.

A Institucions Penitenciàries –secretaria que depèn del Ministeri de l’Interior– confirmen la seva situació d’espera, provisionalment classificat en segon grau penitenciari, sense descartar cap mesura de seguretat, inclosa l’estada d’una temporada a infermeria, fins que es pronunciïn els avaluadors.

García Juliá té experiència en presons perilloses, ja que la seva vida delictiva a Llatinoamèrica i la seva relació amb narcos locals el va portar a la presó boliviana de Palmasola, un infernal poblat penitenciari en el qual va estar des del maig del 1996 fins a la seva fuga, el 1999. El desembre del 2018, quan les autoritats brasileres van desmuntar la seva falsa identitat (Genaro Materán) i el van detenir, García Juliá es guanyava la vida amb discrets i esporàdics treballs de xòfer a São Paulo.

Nova causa

Dijous a la nit, confirmat ja que Carlos García Juliá volava extradit a Madrid, l’ambaixador d’Espanya Pablo Benavides va trucar a l’advocat (i exministre, i expresident del Congrés) José Bono. Va ser per encarregar-li noves accions legals contra qui va matar el seu germà, Luis Javier Benavides.

El 24 de gener del 1977 aquest jove advocat va morir al bufet laboralista d’Atocha 55, sota els trets de García Juliá i José Fernández Cerrá, que també van segar la vida dels lletrats Enrique Valdelvira i Francisco Javier Sauquillo, l’administratiu Ángel Rodríguez i l’estudiant Serafín Holgado, i van ferir quatre lletrats més.

Carlos García Juliá només ha complert 13 anys dels 30 de màxim compliment entre reixes que li va fixar l’Audiència Nacional el 1980. Li va caure una condemna de 193 anys de presó com a coautor de la matança. «Es va especialitzar a demanar permisos extravagants. Un, al·legant bons antecedents, malgrat que el seu comportament no era ni de bon tros qualificable com a bo», explica Bono. I es refereix a un intent de fuga, el 21 d’octubre del 1979, de la presó de Ciudad Real; en aquest cas, va tenir el director d’aquest centre d’ostatge durant 12 hores.

Malgrat aquest antecedent, García Juliá va obtenir posteriorment diversos permisos; l’últim, ja en llibertat condicional per compliment d’un terç de la pena. Va demanar autorització per treballar a l’Uruguai, presentant-se periòdicament a l’ambaixada espanyola a Asunción, i la justícia l’hi va concedir l’agost del 1994. El fiscal s’hi va oposar, però la seva oposició va arribar després del permís. Allà es va iniciar una fuga que ha durat 26 anys.

Quaranta anys després

La casualitat ha volgut que aquesta extradició llargament esperada arribi a tan sols uns dies del 40è aniversari del judici per la matança. El 18 de febrer del 1980 es va iniciar una vista que va durar només set dies. El 29 de febrer del 1980 es va emetre la sentència.

L’Estatut de la Víctima, promulgat el 2015, permet la personació en la nova causa dels representants dels assassinats i ferits aquella terrible nit de gener.

«Ara li hauran de fer la liquidació de condemna. Exercirem totes les accions que estiguin al nostre abast perquè compleixi fins a l’últim dia», relata Bono, que va representar en el judici els Benavides i que s’està coordinant amb Cristina Almeida, amb qui va col·laborar en l’acusació particular. «Els espanyols els devem molt als qui van entregar la seva pròpia vida per la democràcia i la llibertat», diu Bono.

La nova causa contra García Juliá serà en qualsevol cas per trencament de condemna. Així, no hi haurà lloc a més indagacions sobre la matança, ja jutjats, malgrat que, com considera el polític socialista, «potser el famós policia i torturador Billy el Niño podria aclarir alguna cosa sobre aquells fets».

Una trucada d’Interior

«Ens interessa més el futur que el passat. Ja es va celebrar el judici sobre l’assassinat fa 40 anys. No equipararem el que ve amb el judici de l’any 80», diu José María Mohedano, un altre dels advocats d’aquella acusació particular. Es refereix al procediment per trencament de condemna «d’aquesta persona que es va escapar per un excés de confiança cap a qui no se’l mereixia, i més amb l’antecedent de l’altre, que ja s’havia escapat [Fernando Lerdo de Tejada]».

«Ara gairebé tots els supervivents han mort; alguns, trobant la mort prematurament per les seqüeles dels trets», lamenta Mohedano. Queda viu el jurista i docent Alejandro Ruiz Huerta, que als 73 anys assisteix als esdeveniments amb gran lucidesa. Ruiz Huerta presideix la Fundación Abogados de Atocha. Va ser el primer a assabentar-se que es materialitzaria l’extradició de García Juliá, un any després de la seva detenció. Fa quatre dies, un alt directiu del Ministeri de l’Interior li va trucar per explicar-l’hi.

Dels tres assassins, Fernando Lerdo de Tejada, que es va quedar a la porta del bufet, vigilant; José Fernández Cerrá, que va disparar 12 bales, i García Juliá, que va disparar sis vegades, aquest va ser el més nerviós la terrible nit dels fets. Va entrar i es va posar a arrencar cables de telèfons abans de reunir-se amb Cerrá davant el grup de nou advocats posats de peu al saló. García Juliá va disparar el primer tret.

En el judici, l’advocat José María Stampa Braun li va preguntar: «¿Va disparar contra les nou persones?», i ell va contestar: «Sí, però ho tinc fosc. Sí, estaven agrupades, i molt a prop [...] No vam disparar en ràfegues. Jo, sens dubte, vaig prémer sis vegades el gallet. Em vaig posar nerviós i no ho sé, no ho recordo».

Sí se’n recorda bé Paca Sauquillo, germana d’un dels assassinats, a qui l’extradició li ha reobert «un moment molt sensible. Es fa justícia, tard, però justícia», comenta a EL PERIÓDICO.

La notícia de l’extradició a Espanya de García Juliá ha agafat enmig d’una «alegria silenciosa» Francisco Naranjo, director de la Fundación Abogados de Atocha El 1977 era sindicalista a Renfe de les clandestines Comissions Obreres i li van aconsellar que dormís fora de casa, pel que pogués passar. No ho va fer. «Tenia un nen de 4 anys; no podia fer això», recorda.

Notícies relacionades

L'autor de la matança d'Atocha arriba a Espanya després de gairebé 30 anys escapat

Com més població, més recursos

Ara, Naranjo, de 73 anys, veu complerta una expectativa que fa un any va rebre amb escepticisme: «Vaig pensar que era una altra notícia més sobre el cas, però que ja no veuríem García Juliá més per aquí».

I sí que està per aquí, revifant dolorosos records. Naranjo va portar una corona de flors en el multitudinari enterrament dels advocats d’Atocha. Dues hores amb aquesta a les mans per un Madrid commocionat. «¿Sap què recordo molt? El silenci –diu–. Hi havia una consigna de silenci absolut aquell dia. I aquell silenci al carrer feia tant mal com les bales».