Francisco Igea: «La malaltia de Cs és l'hiperlideratge»

Francisco Igea (Valladolid, 1964), vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, sospesa presentar-se a les primàries per elegir el successor d’Albert Rivera, una carrera en la qual l’única participant és, ara per ara, Inés Arrimadas. Igea s’ha guanyat l’epítet de crític els últims mesos: es va imposar en una batalla interna en aquesta regió quan va denunciar una tupinada de la seva contrincant, Silvia Clemente. L’exdirigent del PP havia sigut beneïda per Rivera i el seu nucli dur per ser la candidata autonòmica taronja en detriment d’Igea. Ell va sospitar que s’havia fet trampa a les votacions, es va rebel·lar i al final va ser proclamat guanyador. Ara ha de decidir abans del dia 26 si defensa el seu projecte «de democràcia interna, amb estructures territorials potents», davant del d’Arrimadas, que rebutja les «baronies» i advoca per un model vertical de comandament. Aquestes setmanes està de gira per Espanya prenent el pols als afiliats i resoldrà què farà «el 25 o el 26 al matí si es pot». 

Vostè es queixa que companys de Ciutadans li acusen de deslleialtat per obrir el debat sobre el model de partido.

En política no s’ha de pensar sempre què passarà si dic això o l’altre, sinó què passarà si no ho dic. ¿Què passaria si prenguéssim una decisió equivocada perquè he callat? En aquest partit sempre he tingut l’oportunitat de dir el que penso. Sempre ho he fet. I sempre he assumit les decisions del partit. Ser lleial no és ser submís.

¿I què diu als seus companys a les reunions que està fent per tot Espanya abans de decidir si es presenta?

Hem obert un debat sobre per què hem perdut 40 diputats i per què un partit que estava creixent, de sobte, fracassa. Calia fer una anàlisi autocrítica rigorosa.

¿Alguna idea? 

Hem perdut vots, ens hem inclinat a la dreta, ens hem tornat antipàtics, hem perdut gent, intel·ligència. Però tot això són símptomes, com la febre i els vòmits, no és la malaltia. La malaltia és la meningitis i la malaltia de Cs, de la qual tots som responsables, és l’hiperlideratge, una estructura que funcionava per a l’hiperlideratge, que és el que se’ns torna a proposar en aquest nou model d’estatuts. Els incentius de l’estructura del partit estan mal orientats. Tot l’incentiu és agradar el que t’ha anomenat. L’ADN dels mamífers és la reciprocitat: quan un senyor t’acaricia, tu el llepes. Quan una persona et nomena, intentes ser agraït. 

¿Les seves propostes tenen eco?

El que estem veient ara és bastant positiu, crec que hi ha un ampli grau d’acord en la necessitat d’un canvi en l’organització, en l’estructura, en el funcionament intern del partit. 

¿Es presentarà? ¿Intentarà agafar les regnes del partit?

Vull que siguin els militants qui les agafin. No canviarem un hiperlideratge per un altre. La millor candidata, de manera objectiva, és Inés. 

Arrimadas ja ha deixat clar que no vol «baronies» i el convida a presentar-se. 

Però el reglament marca que aquestes setmanes, abans de les votacions de la nova executiva [7 i 8 de març] i l’assemblea general [14 i 15 de març], les agrupacions han de debatre les esmenes a les ponències sobre estatuts i estratègia per votar-les [29 de febrer i 1 de març]. Inés em pot convidar a presentar-me les vegades que vulgui, però són les nostres normes.

Arrimadas està defensant aliances «transversals» i amb el PP per a les autonòmiques a Galícia, el País Basc i Catalunya. Diu que està sent «honesta» per plantejar-les abans que els militants escullin al líder de Cs.

No hi ha cap campanya autonòmica abans de la votació de l’executiva [de Cs] i de l’assemblea. No hi ha temps material perquè passi això. Ara estem debatent les esmenes d’estratègia i estatuts. Que presenti una esmena al document d’estratègia. 

¿Creu que la coalició ‘Millor Units’ que ella proposa és el primer pas perquè el PP absorbeixi a Cs més aviat que tard?

Permeti’m una maldat. ‘Millor Units’ és un gran lema per al nostre congrés. El primer que hauríem de fer és ser capaços de dialogar nosaltres, ‘Millor Units’ entre nosaltres. Arrimadas ha presentat una estratègia d’aliances que inclou també altres partits de l’àmbit socialdemòcrata. Em sembla una opció assenyada si som capaços de sumar a esquerra o dreta, però el PSOE, l’únic partit de l’àmbit socialdemòcrata, està totalment tancat a arribar a un acord. Aquest país ens ha castigat perquè ens ha vist a un costat i quedar-nos-hi no sembla una bona estratègia. Després, si no comptem amb el PSOE: ¿quin és l’objectiu de fer una aliança preelectoral? Et desdibuixes. Perds el teu missatge, la teva nitidesa i no aconsegueixes un benefici polític real. I no veig que aquesta aliança canviï significativament el futur ni de Catalunya ni del País Basc.

Pedro Sánchez i Pablo Casado van guanyar a les seves primàries contra el candidat de l’aparell. ¿Es mira en aquests miralls?

Això no és el més freqüent, el més habitual és que guanyi el que té més recolzament estructural, més implantació, més organització, però aquests miralls el que diuen és que, efectivament, és a les mans dels militants. 

¿Per què no s’asseu amb Arrimadas i parlen del futur de Cs? ¿Ha critrucat dat a la portaveu al Congrés?

Vaig parlar amb ella abans de Nadal, va quedar que parlaríem després, som al febrer i continuo esperant, obert a parlar, perquè crec que és el que ens demanen la majoria de militants. El que més els agradaria és que ens asseguéssim, parléssim i arribéssim a un acord. I no vull un lloc a l’executiva. No ho dic avui, ja l’hi vaig dir per escrit [WhatsApp] el 12 de gener.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Però Arrimadas li ha suggerit a través de la premsa que, si vol canviar alguna cosa, vostè s’ha de presentar a les primàries.  

Fa aquesta sensació, però ¿ja ni tan sols parlem entre nosaltres? Si cal parlar al congrés, a l’assemblea, ho farem, però la capacitat de diàleg en política és una condició indispensable per a un bon líder.