Units, sí, però ¿com?

Els dirigents del PP i Ciutadans han tornat a asseure’s, aquestes setmanes, entorn d’una taula. Com van fer en diversos moments el 2019 per configurar els governs d’Andalusia, Madrid, Múrcia i Castella i Lleó, ara els dos partits estan analitzant l’opció d’anar junts a les eleccions de Galícia i del País Basc el 5 d’abril, i també a Catalunya, tot i que els comicis encara no estan convocats. Aquesta vegada volen arribar a un acord abans de passar per les urnes. Creuen que així seran més forts per fer front al «nacionalisme» en aquestes tres comunitats.

La fórmula de la coalició electoral s’ha obert pas al País Basc i també pot ser una opció a Catalunya, però és un problema a Galícia. Inés Arrimadas, portaveu dels taronges al Congrés, ha plantejat aquesta unió dels «constitucionalistes» a les tres comunitats. I vol que a les tres sigui en forma de coalició, una cosa que no acaba de veure el PP a Galícia. Alberto Núñez Feijóo presideix la Xunta amb majoria absoluta i les sigles mantenen allà un estat de salut superior a la resta d’Espanya. Algunes enquestes assenyalen que tornarà a guanyar, però baixarà i pot necessitar el recolzament de Vox, que espera entrar per primera vegada al Parlament gallec amb algun diputat. Ciutadans no té representació en aquests moments i els sondejos tampoc li atorguen cap parlamentari, així que la seva presència a Galícia és pràcticament irrellevant. No obstant, en el partit taronja veuen els estudis demoscòpics amb preocupació i creuen que la resta de formacions (PSOE, BNG i Galícia en Comú) poden acabar sumant i guanyant el bloc encapçalat pel PP. «No podem córrer aquest risc. Estan jugant amb foc», avisen fonts de la direcció taronja, donant per fet que si es presentessin en coalició PP-Cs el marge seria més gran. 

Marge fins al dia 21

Arrimadas ha demanat al PP aquest dimecres en La Sexta que deixi de banda «els interessos de partit» i sigui «humil». La portaveu dels taronges manté com a mesura de força un «en les tres o res», una posició que pot anar variant fins al dia 21, el límit que marca la llei per registrar les coalicions que es presentaran el 5 d’abril al País Basc i Galícia. En les files del PP, esperen que la dirigent de Ciutadans admeti que els taronges estan desapareguts a Galícia i al País Basc i no plantegi la negociació per guanyar 2 a 1: a Catalunya és l’única autonomia en la qual els liberals parteixen d’una millor posició, amb 36 diputats al Parlament davant quatre d’Alejandro Fernández.  

Notícies relacionades

Puente nega que la baixa execució pressupostària a Catalunya es degui a "la falta de voluntat política"

Mor Lluís Prenafeta, la mà dreta de Jordi Pujol a la Generalitat

Ni Feijóo ni el secretari general del PP, Teodoro García Egea, encarregat de la negociació general a Madrid, accepten la coalició en aquesta comunitat i conviden Ciutadans que s’integri en les seves llistes. «Estic segur que amb moltes hores i molta il·lusió aconseguirem donar opcions als electors perquè es tornin a il·lusionar, al País Basc i Catalunya, fonamentalment. A Galícia, afortunadament, no tenim el problema que el nacionalisme en aquest moment estigui sent una opció real per als ciutadans», va declarar García Egea.

El número dos dels populars considera que l’aliança a Catalunya pot esperar, en vista que Quim Torra no premerà el botó electoral fins a d’aquí a unes quantes setmanes, com a molt aviat. García Egea vol abocar-se en la coalició del País Basc, on es parteix amb avantatge, perquè ja van avançar amb els taronges en un Bascos Sumen per a les generals del novembre. No obstant, Albert Rivera va dinamitar aquella iniciativa per temor que el penalitzés a la resta d’Espanya.