La Guàrdia Civil veu desviacions de subvencions públiques al procés

La Guàrdia Civil afirma en un nou informe remès al jutge de Barcelona Joaquín Aguirre, que investiga la presumpta desviació de fons de la Diputació de Barcelona a l’època de CiU, que existeix una «trama organitzativa dirigida des de les institucions públiques controlades per una determinada força política» que a través de subvencions a entitats sobiranistes podria haver finançat «accions polítiques, de comunicació, de participació i d’internacionalització» del procés sobiranista català.

A l’epicentre d’aquestes sospites, els agents hi situen la fundació Catmon i l’associació Igman,  impulsades per Víctor Terradellas, home de confiança de l’expresident Carles Puigdemont i exsecretari de relacions internacionals de CDC. L’institut armat proposa que se citi a declarar com imputats 48 persones, entre ells, ex alts càrrecs de la Diputació de Barcelona i els representants de les entitats que van percebre diners públics en expedients sota sospita.

L’informe, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, detalla que de les investigacions es desprèn l’existència d’aquesta «trama» i precisa que aquest fet no es pot abstreure del «context polític i social actual», en el qual «les forces sobiranistes catalanes han impulsat un procés d’independència al marge de les vies constitucionals que es fonamenta, entre altres coses, en accions polítiques, de comunicació, de participació i d’internacionalització que necessàriament han de ser finançades».

En aquest mateix sentit, remarca que aquest finançament «podria haver-se encarrilat, almenys en part i tal com aquesta investigació sembla discernir, a través de subvencions públiques a entitats directament vinculades amb el procés sobiranista i amb aquella formació política, entre elles Catmon i Igman». Segons la Guàrdia Civil, Terradellas, fundador d’aquestes dues entitats, ha percebut fons de CDC, de Catmon, d’Igman (el seu president va ser l’actual diputat de JxCat Francesc de Dalmases) i de Catdem, una fundació vinculada a Convergència i que està sent investigada en el 'cas 3% '.

Estratègia independentista

L’informe relata que Terradellas «és perfecte coneixedor i partícip de l’estratègia a seguir per implementar» la república catalana, fins «al punt de disposar de la còpia de l’acta del Comitè Nacional del PDECat» del 2 d’octubre del 2017 (un dia després del referèndum unilateral). «El que aquesta investigació permet acreditar és que aquesta estratègia, almenys parcialment, estaria sent finançada amb fons públics que s’haurien canalitzat cap a entitats favorables a la independència a través de subvencions la veritable finalitat de les quals no tindria res a veure amb aquell pel qual en teoria van ser concedides», assenyala. Terradellas, no obstant, sempre ha negat aquest extrem i ha defensat que les subvencions es van destinar a les finalitats previstes.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Els agents consideren que Jordi Castells Masanés, que va ser director de relacions internacionals de la Diputació durant el mandat 2011-2015 i que va ser detingut en la macrooperació desplegada el maig del 2018, va atorgar «un tracte favorable» tant a Catmon com a Igman, «i que va arribar a encarregar-se de preparar la documentació justificativa de les subvencions percebudes, i això malgrat disposar d’informes jurídics desfavorables». Aquest tracte, segons la Guàrdia Civil, també «s’ha evidenciat» des de la Conselleria de Presidència (és subdirector general de Coorporació Local).

«Greus irregularitats»

Entre el 2013 i el 2016, Igman i Catmon van comptabilitzar 1,2 milions d’euros de subvencions públiques. I no només de la Diputació de Barcelona, sinó també de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona quan Xavier Trias (CiU) va ser el seu alcalde. «De totes aquestes institucions la fundació Catmon va percebre fons públics, i va arribar a utilitzar les mateixes factures per justificar l’execució dels projectes subvencionats, una cosa que sembla posar de manifest que la veritable voluntat era captar fons públics, i eren completament secundaris els projectes» i els ajuts lligats a aquests. Per als investigadors, existeixen «greus irregularitats en la seva tramitació i concessió».