Jaume Asens: «Espero i crec que hi haurà un referèndum sobre la independència aquesta dècada»

¿Li agradaria que la via Asens

Crec que no només a mi, sinó que li agradaria al 80% de la ciutadania a Catalunya. Que la reforma del Codi Penal té moltes coses positives. L’indult o l’amnistia no tenen vocació de futur, sinó de passat. A diferència de l’indult i l’amnistia, una modernització del Codi Penal afecta tota la ciutadania. Perquè quan es normalitza una injustícia es deixa la porta oberta a totes les següents que puguin arribar. Avui s’actua contra els independentistes però demà pot ser contra qualsevol (activistes de la PAH, sindicalistes...). Aquesta reforma penal no només té per objectiu aconseguir la llibertat dels presos sinó també blindar l’exercici d’un dret fonamental com el de manifestació o protesta. 

¿Quan creu que podria estar aprovada la reforma del delicte de sedició?

Crec que en els pròxims mesos podríem aprovar la reforma que tindria com a conseqüència que els presos recuperin la llibertat. Hi ha voluntat política de modernitzar i homologar el Codi Penal espanyol al de la resta de països europeus i per fer efectiu el mandat que prové de les organitzacions de drets humans, del Tribunal de Luxemburg i el que ens diuen els professors i catedràtics de dret penal. Podria ser qüestió de mesos. Hi ha voluntat política. Ens hem de posar d’acord amb el PSOE en la fórmula concreta. Ja sigui com a proposició de llei o de projecte de llei. 

¿Se’n podrien beneficiar els presos abans de final d’any?

Sí, podria ser, és clar. El Codi Penal s’ha de modificar amb altres qüestions com els piquets informatius, el maltractament animal o el ‘sí és només sí’. El tema és si es fa tot en una mateixa reforma, en un mateix paquet, o una reforma singular per a algunes qüestions més urgents. Jo personalment crec que aquesta és més urgent que d’altres perquè té a veure amb una interferència del poder judicial en el legislatiu. L’Estat de Dret funciona per l’imperi de la llei no per l’imperi dels jutges. En aquest cas els jutges s’han arrogat d’una funció que no els tocava, fan una reinterpretació del delicte de sedició que desfigura el previst per la llei. 

¿Entén que la fiscalia insisteixi que Jordi Cuixart no surti al carrer

És una argumentació absurda. No hi ha tractament antisedició. ¿En què consisteix? ¿En una lobotomia? No es pot demanar a algú que renunciï a les seves idees, seria aplicar un dret penal de l’enemic. No pot ser que la fiscalia entengui rehabilitació per doblegar la voluntat dels condemnats. El context ha canviat. La fiscalia, amb aquest raonament, dona l’esquena a aquesta nova etapa. 

¿El diàleg ha arribat per quedar-se o continua sent massa fràgil?

Aquesta és la legislatura del diàleg, negociació i acord però ara és una situació fràgil. Però precisament per això ens hem de blindar tots per consolidar-la. Tenim una oportunitat històrica que passa per aconseguir que s’imposi l’acord. La idea de l’Espanya irreformable i la de l’Espanya uniforme, les idees de dues visions nacionalistes, han fracassat. Ara l’eix gira entre els que volen imposar-se i els que volen arribar a un acord. Per a això es necessita empatia i moure’s, no es pot dir ‘no’ a tot. Amb el nou Govern s’imposa la idea de convèncer sobre la de vèncer. A la taula de diàleg som en aquest punt. Entre els partits independentistes no es barallen per veure qui lidera l’unilateralisme sinó sobre com ha de ser aquesta taula, si ha de tenir relator o no, i qui lidera la nova etapa de diàleg.

Pablo Iglesias serà a la taula de diàleg. ¿Els comuns tindran representant o amb ell se senten representats?

Hem d’acabar de discutir si els comuns tindrem un representant propi. Però no ho veiem com una necessitat perquè ja ens sentim representats per Iglesias. El seu full de ruta és el mateix que la nostra. La posició que haurem de defensar en aquesta taula serà la del Govern no la dels comuns ni Unides Podem. Discutirem amb el PSOE i hi haurà una posició consensuada. La proposta que sortirà tindrà la nostra empremta, però no serà segurament la que nosaltres volem; aquesta l’haurem de defensar a les taules de partits que propugnem.

Vostè deia que els comuns eren «la garantia que algun dia algú estigui disposat a negociar un referèndum sobre la independència». ¿Creu que aquest dia arribarà aquesta dècada? ¿Li agradaria que hi hagués un referèndum sobre la independència aquesta dècada?

Sí, m’agradaria. Crec que seria una mostra de salut democràtica poder fer un referèndum d’aquestes característiques. Seria important reconèixer Catalunya com a subjecte polític d’aquest dret. Crec que no ens ha de fer por que la ciutadania es pronunciï a les urnes sobre l’encaix que vol tenir a l’Estat. Crec que tard o d’hora l’encaix de Catalunya en l’Estat s’haurà de resoldre a les urnes. Espero i crec que es donarà aquesta dècada. La relació que hi hagi en aquesta dècada farà que es faci una demanda més gran o menys. Des de la sentència de l’Estatut estem en una situació d’anomalia democràtica. Amb un estatus jurídic i polític que no és el que han decidit els ciutadans. A partir d’aquí, sorgeix un moviment independentista davant d’un Govern central que diu no a tot i que respon a cada repte amb més incomprensió. Si aquest cercle viciós es comença a superar i entrem en una dinàmica virtuosa, aquesta demanda igual serà menor. El dret, Catalunya el té. Que el vulgui exercir o no, com ho vol ara de manera majoritària, dependrà de com es dona aquest encaix amb l’Estat. 

¿Quin referèndum preferiria o creu que arribarà abans: un sobre la independència o sobre la monarquia?

Em costa decidir. Són dos referèndums importants que tenen diferents demos, un d’estatal i un de català, que formen part d’un mateix malestar: l’organització institucional i territorial del règim del 78, que va deixar coses que no van estar ben resoltes del tot. Són dues qüestions que tenen moltes coses en comú i que van tenir molt protagonisme en la lluita antifranquista. Precisament per això, quan es donin les condicions per fer-ne un es donaran les condicions per a l’altre. Totes dues serien exercicis de democràcia molt sans propis d’una societat madura a la qual no li fan por les urnes. Crec que si arriben arribaran simultàniament. Els factors i les forces que impedeixen que es consultin són molt similars. Hauria de canviar la correlació de forces. Que la dreta perdi poder o deixi d’estar sotmesa als marcs mentals en què ha estat fins ara. El bloc històric que s’està construint, el de la moció de censura contra Mariano Rajoy, és un bloc que té molts elements per estabilitzar-se, perdurar en el temps i fer canvis irreversibles com el de la llei de l’eutanàsia: semblava impossible fa un temps i ara el tenim ja al Congrés amb prou majories per tirar-lo endavant. La mateixa dreta que s’oposava a l’avortament o al matrimoni de persones del mateix sexe acabarà acceptant l’eutanàsia. Si avancem en la qüestió social avançarem després en una visió d’una Estat més plurinacional que pot permetre que es reconegui aquest dret. Moltes vegades quan es reconeix aquest dret de vegades baixen els incentius per exercir-lo. Per això Gabriel Rufián va dir al seu dia que l’enemic de l’independentisme era Podem. Perquè representa una altra Espanya possible, diferent de la de l’‘a per ellos’, que està disposada a reconèixer la singularitat catalana. Per això alguns prefereixen, secretament, que governi la dreta perquè això els rearma d’arguments polítics.  

Els comuns estan en el govern de l’Estat. ¿Estaran en el pròxim Executiu català també?

Jo crec que sí. El que ha passat a Espanya es pot replicar a Catalunya. S’ha obert una nova etapa, i això pot fer que de sobte estiguem governant a l’ajuntament, Catalunya i Espanya. Seria una confirmació del canvi de cicle.

La pregunta és ¿amb qui? ¿Amb el PSC i ERC, tot i que tots dos diuen que no volen un nou tripartit, només amb socialistes o amb republicans?

Creiem que la lògica de blocs s’està trencant. És veritat que ERC diu que mai governarà amb el PSC i que el PSC diu que mai farà president un independentista. És veritat que a l’ajuntament també s’autoexcloïen, però també que el PSC governa en la Diputació amb JxCat; hem vist un pacte que semblava inimaginable de pressupostos amb ERC que JxCat ha subscrit; hem vist Pedro Sánchez reunint-se amb Quim Torra, a qui abans no li agafava el telèfon. En totes aquestes fotografies, nosaltres hem tingut un protagonisme. Hem fet de frontissa, hem dinamitat trinxeres i hem construït ponts. El mapa s’està recomponent amb noves coordenades. Cal veure com es recompon tot i amb qui es governa. Ens toca fer la funció de pega, com fem al Congrés per cohesionar la majoria plurinacional. A Catalunya volem fer aflorar els consensos transversals que han fet Catalunya forta en el passat. La proposta sobre la sedició és un bon exemple: la poden defensar des del PSC, CCOO i la UGT fins a la CUP. El futur Govern català hauria de respondre a aquesta lògica. ¿Amb quins elements? Ara em sembla precipitat dir-ho perquè hi pot haver diferents variacions. Però crec que la variació que sigui ha de superar la lògica de blocs.

¿Espera ser aquesta pega en el seu nou rol de líder parlamentari d’Unides Podem

Aquesta decisió té a veure amb això. És una aposta valenta: organitzativament ens volem assemblar més a l’Espanya plurinacional. És un senyal cap endins, en termes de confluència, però també és un senyal cap a fora, cap a les altres formacions. L’espai d’Unides Podem i el dels comuns està en més predisposició per poder liderar el nou rol de pega i d’escolta dels malestars territorials: no només el de Catalunya, sinó també d’altres com el de l’Espanya buidada o el de Lleó. Farà més falta que mai capacitat d’escolta. Que sigui un espai com el nostre amb una singularitat nacional. Catalunya serà un punt de referència aquesta legislatura. Catalunya ha de tornar a ser el motor d’avantguarda i transformació territorial. No es pot governar Espanya d’esquena a Catalunya i tenir-la en quarantena.

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

Com a membre dels comuns i de Podem, ¿li agradaria que fossin un mateix partit a Catalunya? 

M’agradaria que la confluència fos millor que la que és. L’encaix té tensions, la prova més evident és que vam ser separats en molts llocs en les eleccions municipals. Això no pot tornar a passar. Això té a veure amb una confluència que no s’ha fet de forma satisfactòria. ICV, EUiA i Barcelona en Comú sí que han confluït però, amb Podem Catalunya tenim una coalició electoral. L’horitzó ideal per a mi seria construir un únic subjecte català, com va ser el PSUC.